Quines deposicions?

De tant en tant els Ajuntaments fan campanyes cíviques per raons diverses: fer una bona tria de les deixalles domèstiques, no deixar mobles i trastos a la vora dels contenidors, si no és el dia acordat, no donar menjar als coloms... Una que cada vegada veig en més municipis és per controlar les actituds incíviques de propietaris de gossos a la via pública.

Em sembla molt i molt encertat que de tant en tant es facin campanyes d’aquesta mena, perquè molesta i sap greu veure tantes cagarades, deposicions si voleu ser més políticament correctes, per carrers, parcs, places... I com que els animals no en tenen cap culpa, el que cal és educar, i en alguns casos sancionar, els amos. D’una de les campanyes d’aquesta mena, sobretot me’n va cridar l’atenció un aspecte lingüístic que devia passar desapercebut per a la majoria de lectors de la pàgina web de l’Ajuntament responsable (no en donaré el nom perquè no cal), dels lectors del díptic que en va editar i fins i tot de la premsa que se’n va fer ressò, a més a més, pel que sembla, també dels correctors lingüístics de la Casa de la Vila. Em refereixo a aquest text: “Els agents controlen principalment que els gossos no vagin deslligats, que les persones que els portin recullin les seves deposicions i que es dilueixin amb aigua els orins.” Llegiu-lo atentament, si us plau, i digueu-me si no és fort que per culpa d’un mal ús dels possessius, de ben segur que per influència del castellà, no sapiguem si els pobres agents han de controlar  les deposicions dels amos o les dels animals. Tan fàcil que hauria estat construir les frases amb el pronom en, en comptes de fer-ho amb el possessiu seves. És la forma clàssica i habitual fins fa ben poc en català, però com que el castellà no té el pronom en, anem perdent l’hàbit d’usar-lo i ens passa el que ens passa: entre altres coses que el català s’empobreix i és fa molt més imprecís.

El text correcte, clar i sense dobles lectures, per si algun lector hi té dubtes, hauria estat aquest: “Els agents controlen principalment que els gossos no vagin deslligats, que les persones que els portin en recullin les deposicions i que es dilueixin amb aigua els orins.” Res, una anècdota que m’agradaria que, sobretot amb l’ajuda dels correctors (personals, no automàtics, que les màquines encara no les detecten aquests subtilitats), no s’anés repetint.