A la recerca de l’ombra del més poderós

En aquest Vendrell que sembla que la marea optimista ha arribat fins a llocs inimaginables ara fa uns pocs anys. Sectors socials que abans que Jordi Pujol es dediquessin a la política, ja el votaven per assegurar-se la seva part del poder.

Una CdC totalment desfigurada i sense cap referent que aguanti la cabana. Els de dalt de sempre de tota la vida van olorant les possibilitats per on trobaran més garrofes  en aquest nou camí que han d’emprendre després que les estructures del procés hagin estat ja aniquilades i venudes al millor postor.

Al veure que un del nostre suport a un partit del poder de tota la vida ha desaparegut llavors toca anar al que es segur i aquí només tenim el PSC.  Aquest partit que és el cotxe escombra de la política d’aquest país està aglutinant la majoria de suport en aquest mena de cursa electorals cap la gran jornada en què es veurà que passarà.

Evidentment per anar bé i traduir aquest ampli suport les primeres cares de la propera candidatura electoral també hauria de reflectir aquesta àmplia majoria de suport. En els primers 10 llocs hi hauria d’haver una clara representació d’aquestes nous sectors que s’han afegit a la formació hereva del Carnicer i la seva quadrilla.

Hi ha una seguit de formacions que està ben clar que pactaran amb el PSC perquè la seva funció és captar vot en punts on aquest partit no pot arribar a priori per la seva ideologia, però aquestes formacions de bon gust es dedicaran a recollir en aquestes franges aquells sufragis que acabin de consolidar la maria optimista vendrellenca.

A la banda esquerra de tota la vida tenim els de Podemos, que abans de les eleccions ja han proferit travessar la trinxera del poder i per un blat de bròquil escaldat però molt ben adornat ja s’han pujat al cavall guanyador, sense cap complex i oblidant algunes escenes d’entesa entre alguns dels seus regidors que com s’ha vist deuen haver anat a comprar algun aparell perquè ara la cosa ha canviat al 100%, el que fan els grans basars orientals quan es vol en nom de la política.

Per altra banda, els de Ciutadan’s que s’han de presentar per robar vots al PP i que aquest torni a recuperar la seva representació al municipi ha de tornar a fer el seu paper, però tothom ja sap a qui aniran dirigits els seus vots, si surten, quan toqui escollir el poper batlle.

Després estan els personatges que enfadats amb la seva situació personal es dediquen apostar per les meravelles d’un pressupost que portaven dues legislatures votant en contra. Ara han descobert la màgia de la rosa i els seu bon gust de poder tot i les espines que acostumen a haver-hi en el seu tall.

Després està un nombre important de la població que es mou amb un líder que ja es coneix, però no que no se sap per on anirà, ni quins seran els seus companya de batalla, ni el seu programa, ni el gran lema. Només un petit tastet de la seva voluntat que va voler compartir no fa gaire en un acte públic a la plaça Nova.

Després estan els altres, els aventurers que s’han muntat el seu partit que ben be podria portar el seu nom i no cal que vagi amb altres sigles perquè al final són partits personalistes amb un líder carismàtic i els altres que el van seguint i que es mouen segons marquin els caps de la formació i un parell més de seguidors. Alguns d’aquests està clar que no pactaran a qualsevol preu i altres per un càrrec de confiança i un polític en tenen més que suficient per anar depèn d’on vingui el vent sense cap tipus de perjudici. Seguim endavant esperant noves notícies. La resta segueix bastant igual.