L’Ultima, la més petita

Em dic Fàtima Daas, soc una petita camella deslletada.

A Algèria soc la filla petita perfecte.

La que mira cap avall. La que no alça gaire la veu, la que fa cas a la seva mare, la que somriu a tothom, la que es queda en silenci sense semblar tímida o garratibada. Tinc coses a dir però faig compte de no ocupar gaire espai...

Amb aquesta Em dic Fàtima Daas comencen tost els capítols de la història d’una noia que es va fent gran, que comença a descobrir amb els ulls primer de nena ,després d’adolescent i de jove tot el que l‘envolta, ja sigui la família, la propera i la més extensa, els estudis, l’ambient del carrer, la seva sexualitat, les companyies, l’amor, les relacions, la identitat...

Em dic Fàtima Daas Soc asmàtica. Soc portadora d’una malaltia invisible

Em dic Fàtima, soc musulmana

Em dic Fàtima. Fàtima és un nom femení, musulmà. Començo a veure’m “com un noi” a l’edat de dotze anys. Jo no me n’adono, m’ho fan notar...

Em dic Fàtima...

La Fàtima amb una mena de monòleg interior i expressat exteriorment va confegint peces de la vida per acabar estructurant  una gran mural on es veu reflectida part de la seva vida, dels pensaments i vivències, de la construcció d’una identitat que masses vegades trontolla.

Fàtima Daas va néixer en 1995 en Saint-Germain-en-Laye a França. Els seus pares, originaris d'Algèria, es van establir en Clichy-sous-Bois. Ella va créixer en aquesta petita ciutat del departament de Seine-Saint-Denis, als afores de París, envoltada d'una família nombrosa. En el col·legi es rebel·la, reivindica el dret a expressar les seves idees i escriu els seus primers textos. En l'institut participa en els tallers d'escriptura conduïts per Tanguy Viel. Animada per l'escriptor i la seva professora de francès, es matricula en el màster de Creació literària de la Universitat de París 8. Es defineix com a feminista interseccional. La filla petita és la seva primera novel·la.

La novel·la ha constituït una interessant novetat pel seu estil narratiu, que gairebé recorda per la seva reiteració a una mena d’oració recurrent per fer les seves explicacions. Estil gairebé lapidari, de frases carregades d’intencions però també el recurs narratiu com un element que juga amb el fons del que vol explicar la seva autora. La Fàtima Daas dissecciona a la Fàtima Daas personatge de la novel·la que viu entre el món francès i les seves creences de francesa musulmana amb arrels cada cop més llunyanes a Algèria.

Ella mateixa explica que: Vaig escriure aquesta novel·la sense pensar mai en si es publicaria, perquè necessitava estar com més a prop del meu interior millor, i no tenir la impressió que dirigia la meva novel·la a persones conegudes, la ficció també em va permetre escriure lliurement, sense haver de respondre davant de ningú. Vaig tractar de ser sincera, en la mesura que es va poder, sense posar en judici la meva família o els imants o els professors...

El nom de Fàtima té una connotació religiós a l’Islam, és el nom d’una de les filles de Mahoma i per tant és una nom que no es pot embrutar i en aquest sentit la Fàtima que explica la seva història sap que el seu nom serà embrutat per la seva condició de lesbiana que ha de mantenir en secret per no trencar amb els dictats de la religió Islàmica. I, per tant, cada cop que compleix els seus desitjos sap que esta trencant els preceptes religiosos. No obstant ella vol seguir el seu camí de creient i alhora poder viure amb tota la llibertat els seus sentiments i sensacions malgrat això li porti malestar, càrrecs de consciència i en algun moment vergonya.

Fàtima retrata perfectament a la seva família, els seus pares, les seves germanes i la vida a França. Una família algeriana que potser està desarrelada arreu. Ella ja és nascuda a França però cada cop que viatja a Algèria s’hi sent atreta però sap que allà tindrà difícil complir els seus desitjos i els seus objectius vitals.

Francesa de primera generació nascuda en els suburbis de París, amb una família que malgrat visqui a França té el pensament posat en la família més extensa d’Algèria. Fàtima musulmana creient i practicant a la seva manera, lesbiana, escriptora, en definitiva un conjunt d’elements que són a vegades difícils de lligar.

Al final sembla que ja no sigui d’arreu, que no tingui lloc en cap de les dues societats.

Pertany doncs a una generació que sembla que hagi perdut els valors de la identitat i que sigui orfe de referents que haurà d’anar trobant amb els amics i companys i també amb alguns consells que li puguin donar però sobretot amb la seva experiència vital.. Intenta combinar i executar allò que l’hi han ensenyat, allò que creu fruit de les ensenyances però també allò que vol i desitja malgrat això pugui xocar amb algun dels preceptes que li han inculcat.

Novel·la relativament breu, d’una intensitat narrativa impressionat. La narració va explicant i explorant els sentiments, les voluntats d’una noia que s’ha d’enfrontar a dificultats que mai hauria cregut i també a una constant batalla interior per tenir una mica de pau amb si mateixa.

Un llibre potent amb un relat que a vegades queda en suspensió com si l’autora no volgués aprofundir més en les contradiccions o en fets determinats. Malgrat tot és una gran història per la que passen des de la violència de gènere, fins l’homosexualitat, la discriminació, és a dir fets reals que ha d’assumir però que en algun moment la fan rebel·lar.

Un debut literari extraordinari que genera una gran comprensió per la protagonista i de la seva batalla per trobar-se a si mateixa.

L’Ultima, la més petita
Fàtima Daas
Traducció de Manuel Forcano
Col·lecció Narratives 134
Angle Editorial
Barcelona setembre 2021