Esclaus del desig

Veure les desgràcies i l’actitud de determinades persones fa que potser hauria de caure en una profund desengany sobre la societat però l’entorn de Brunetti amb la seva dona Paola i els seus fills li dona un espai de confort que l’alleugera de la carrega pesada del que veu cada dia a la comissaria.

Aquesta novel·la s’enfrontà a temes que estan d’actualitat, la necessitat d’amagar els sentiments i la condició sexual i alhora l’explotació del tràfic de noies africanes per abastir els àmbits de la prostitució en aquest cas a Venècia i des d’allà traslladar-les a altres Països.

Donna Leon, escriptora americana, va néixer el 29 de setembre de 1943 a la ciutat de Nova Jersey. Està considerada una de les grans dames de la novel·la criminal actual.

Establerta a la ciutat de Venècia des de l'any 1981, és allí on ha situat l'escenari per a la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel comissari Brunetti, en les quals la ciutat acaba per convertir-se sempre en un més dels personatges.

Gran apassionada de l'òpera i la música barroca, Leon participa en una companyia amateur. Aquest gran interès per la música es veu reflectit en diverses de les seves novel·les.

Curiosament, Leon no ha estat publicada a Itàlia, on, per elecció personal, prefereix seguir sent una persona poc coneguda i viure en un cert anonimat.

De gran èxit a Alemanya, allí s'ha produït una sèrie de televisió basada en els personatges creats per Donna Leon. Entre els premis que ha rebut l'autora, podríem destacar el CWA o el Silver Dagger. Se li va atorgar el Premi Pepe Carvalho a l’any 2016.

L’acció comença amb l’aparició al diari “Il Gazzetino” d’una notícia sobre la presumpta agressió a dues noies nord-americanes. La notícia crida l’atenció de Brunetti i ben aviat es troba damunt la taula la investigació del que va passar.

Les noies són trobades a l’entrada de l‘hospital amb diverses ferides algunes de consideració que van fer pensar en una agressió. Però sorprèn que les deixessin a la porta d’un lloc d‘auxili si volien, els agressors passar desapercebuts.

Les noies van ser trobades per un guarda de l’hospital que va sortir a fumar una cigarreta i va poder donar la veu d‘alarma perquè se les atengués de les ferides rebudes.

Després de prendre declaració a una de les noies i a través de les filmacions de les càmeres de seguretat és veu com dos joves deixen a les noies a la porta de l’hospital i fugen amb una barca.

Les imatges permeten fer una reconeixement de les dues persones sospitoses que resulta que són Filiberto Duso i Marcelo Vio, dos joves que són amics des de la infància, però amb trajectòries vitals molt diferents i també amb personalitats i treball molt diferents. Duso d'ofici advocat treballa per a un prestigiós despatx propietat del seu pare i per tant coneixedor de la llei i de les conseqüències dels seus actes. Mentre que Vio va deixar d’estudiar durant l’adolescència, es guanya la vida treballant per al seu oncle, qui té una companyia de mercaderies i una petita flota de barques. Hi ha alguna sospita sobre alguna de les seves actuacions comercials vinculades al contraban. Els dos nois tenen més que amistat i una estreta relació però que ha de quedar dissimulada sobretot perquè l’oncle del Vio és un personatge violent i sense cap mena de consideració.

El dos jove són interrogats a la comissaria i expliquen que van conèixer a les noies en una plaça veneciana on es habitual que s’hi trobin els joves per beure i xerrar. Expliquen que van convidar a les dues noies a fer un tomb amb barca i van tenir un accident en xocar contra alguna balisa mal posada pels pescadors. Davant les ferides de les noies asseguren que les van portar a l’hospital i van trucar el timbre d’emergències i van marxar.

L’explicació sembla convincent però el tema de la barca aixeca sospites i Brunetti i la seva nova companya Griffonne acudeixen a la Guàrdia Costera per veure si hi ha alguna denuncia i sospita sobre el jove Vio. Allà els expliquen que sobre el jove no hi ha res concret però hi ha sospites sobre el seu oncle i algunes actuacions relatives a les barques que són seves.

En Filiberto Duso va a parlar amb el Comissari Brunetti i li explica una situació que va viure amb el seu amic Marcelo, resulta que una nit es va presentar a casa seva visiblement alterat i li va explicar de manera inconnexa una història en la que semblava que alguna persona havia caigut a l’aigua des d’una barca.

Brunetti no deixa passar cap possibilitat i comença a investigar les operacions i recorreguts de les barques de l’oncle del Vio.

Això connecta amb algunes Informacion sobre unes noies nigerianes que li arriba a través de la seva líder Nieddu. Aconsegueixen lligar caps i muntar una operatiu que permet després d’una feina conjunta amb la Guàrdia Costera, els Carabinieri, l’exèrcit i ells mateixos per desarticular la trama de tràfic de noies que després són obligades a prostituir-se.

Aquesta és la trentena aventura del Comissari Brunetti. El comissari al llarg de totes aquestes aventures ha guanyat amb escepticisme, malgrat mantingui vives les seves idees al voltant de la justícia. Reflexió sobre el món actual a través de la seva lectura dels clàssics i també al voltant de les aportacions de la seva dona i fills ja en una joventut plena.

Un cop més el llibre s’exposa amb l’excel·lent narrativa que enganxa des del primer moment, va fent giragonses al voltant dels personatges que són però importants per la trama.

Conviccions, reflexions sobre la societat, la més propera i la situació general. No deixa de fer la necessària crítica a determinades polítiques i de com aquestes afecten a la realitat.

De bon llegir i passar una bona estona tot i que el tema tingui un transfons social important.

Esclaus del desig
Donna León
Editorial Edicions 62 (Seix Barral en castellà)
Barcelona, maig 2021