La tardor em sobta

Cada un d’ells constitueix un magnífic compendi, de reflexions, citacions, evocació de records d’infantesa i joventut i també anotacions de relacions amb la literatura o aspectes de la quotidianitat. Una crònica del discórrer del temps i dels pensaments que van sorgint en la ment de l’autor i també moltes aportacions de percepcions i sensacions rebudes davant fets sense importància o  que li han causat algun impacte personal, o li han despertat records  que estaven gairebé oblidats.

Francesc Parcerisas es va llicenciar en Filosofia (1961-1966) a la Universitat de Barcelona i va fer de lector d'espanyol a la Universitat anglesa de Bristol. Va residir a Eivissa dedicat a la traducció. Va cursar un màster en Literary Translation per la Universitat d'Essex (1989-90) i és doctor en Teoria de la Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997). Professor titular de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vice-director i cap del Departament de Traducció. 

Ha publicat diversos llibres de poesia. Ha traduït una quantitat important de llibres de l'anglès, del francès i de l'italià, tant al castellà com al català, principalment de narrativa (Pavese, Sciascia, Poe, K Mansfield, Tolkien, D. Lessing, Michaux, A. Nin, N. Mailer. B. Potter, W. Styron), assaig (A. Rimbaud, M. McLuhan, H. Marcuse, B. Russell...) i poesia (T.S. Eliot, E. Pound, Rosenthal, Tomlinson, D. Abse, P. Muldoon, S. Heaney...). La seva tasca ha estat reconeguda amb el premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica, 1992 per La llanterna de l'arç, de Seamus Heaney, i també, amb el premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, 2001 per un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound. Col·laborador en revistes culturals i literàries com Serra d'Or, Reduccions, El Món, Els Marges i en diaris com La Vanguardia, El País.

Entre 1991 i 1997 va ser el vicepresident al Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el 1998 va ser-ne el president. Actualment és membre de la Comissió Consultiva de la Junta de l'AELC. 

Des de l'any 1998 fins al 2004 ha estat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, i del 2010 al 2016 n'ha estat el degà. El 2013 rep el Premi Internacional d'Assaig Josep Palau i Fabre per l'obra Sense mans, i el 2015 és guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia pel llibre Seixanta-un poemes.

El 2015 és guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el 2018 rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana,

El llibre és un aplec de records dispersos que la majoria de les vegades provenen de notes que té escrites en diversos papers, que de manera casual va trobant o retrobant. En aquests papers hi ha escrites frases, pensaments, situacions que són les que després formen part de la construcció literària que fa Parcerisas. Aplegades en conjunt formen part del llibre quina lectura és molt plaent. Sense la necessitat de datar l’entrada de cada fragment sí que hi ha una línia d’observació de la senzillesa de la vida, de reflexions sobre lectures, d’atenció a fets i noticies que li criden l’atenció

Aquesta successió de notes gairebé improvisades, caçades al vol en un moment determinat donen peu a anotacions que són més elaborades o que generen més reflexió com les que fa el mateix Parcerisas quan es capbussa en el mercat de llibres de Sant Antoni buscant exemplars vells a l’atzar o cercant obres concretes, això, aquesta recerca el fa pensar sobre quin pot ser el futur de la seva biblioteca. La seva biblioteca és un element recurrent al llarg de les notes, cosa que porta a pensar l’estima que hi ha al darrera pels llibres i per la literatura. Al costat d’aquesta reflexió més vital, més de significació cultural hi podem trobar un deliciós passatge sobre la pèrdua dels mitjons a la rentadora. Un fet d’una quotidianitat banal el porta a crear un episodi realment sorprenent que et permet copsar la capacitat d’observació de l’autor i com aquesta observació es pot convertir en un passatge literari peculiar i singular. En la lectura del llibre pots seguir a l’autor fins a una representació dels Pastorets o bé llegir notes sobre autors i obres literàries que li han causat alguna impressió positiva.

Notes disperses, breus a vegades o més llargues en altres  moments que et porten a gaudir d’una lectura pausada, potser en alguns moments nostàlgica. Evocacions de personatges, d’amics que han anat desapareixent fins a moments precisos de gaudi molt personal o fets de l’entorn familiar.

El fet de no portar data d’entrada permeten que s’enllacin fets actuals (en el  moment de l’escriptura de la nota) amb fets de fa anys. Però hi ha en tot el llibre una extraordinària acumulació de cites i anotacions sobre altres autors literaris, fins a una quarantena llarga de reflexions a l’entorn d’autors i de les seves obres.

El llibre permet una lectura continuada o si es vol també es pot  anar espigolant pàgines, paràgrafs concrets, relectures, anades i vingudes endavant i endarrere.El llibre es gaudeix de tota manera.

La majoria de les entrades són breus i això li dóna molta vivesa i junt a l’estil  d’escriure, sense masses floritures, li donen la passibilitat d’un ritme de lectura àgil, el que permet rellegir sense que et generi sensació de repetició i a cada lectura hi trobem un nou matís, un enfocament divers...

En aquest país alguns papers han esdevinguts peces de museu. Si ho pot ser aquell tovalló en que diuen que es va firmar el contracte de Messi les petites proses de Parcerisas segur que hi tindrien un lloc d’honor. El seguit de papers que va trobant Francesc Parcerisas  acaben esdevenint peces literàries, curtes això sí, però moltes vegades impactants i carregades de sentiment.

Un dietari és sempre un document molt personal que l’autor exposa en públic i això permet trobar-hi referències de l’imaginari col·lectiu i segurament molts lectors hi trobarem alguna referència en la que ens puguem identificar.

Repetir el que vam dir ja després de la lectura d’Un Estiu: Certament curt, però intens, honest i realment, d’una exquisida sensibilitat i un plaer delicat per passar una magnífica estona de lectura.

Absolutament recomanable.

La tardor em sobta
Francesc Parcerisas
Col·lecció D’un dia a l’altre nº 51
Editorial Quaderns Crema.
Barcelona, agost 2022