Gossos, okupacions i urbanitzacions

L’incivisme tan de propietaris com la de les màfies narcotraficants han convertit aquests nuclis urbans en uns espais on hi regna la sensació constant d’inseguretat i que posen de manifest una evident impunitat cap a aquest sector minoritari de la població. Omple de frustració els seus residents i els seus ajuntaments que molt sovint es veuen desbordats o sense eines per poder actuar davant les queixes dels seus conciutadans.

A Mediona hi ha 3 urbanitzacions on hi trobem cases ocupades plenes de gossos que salten dia sí i dia també de les propietats. Van passejant per tots els carrers, maten animals pel camí, atemoreixen a les persones que passegen amb els seus animals correctament lligats i arrasen amb tot el que troben en el seu pas. També hi ha gossos de propietaris que els obren les portes perquè els animals es passegin sols i defequin a la via pública sense que ningú ho reculli. D’altres que aprofiten els punts d’alimentació de les colònies controlades de gats per estalviar-se pinso i de pas matar algun gat que es trobin a la zona.

Alhora també trobem persones que no esterilitzen els seus animals de companyia i aquests acaben proliferant de forma exponencial i es tradueixen en queixes en forma d’instància reclamant que l’ajuntament es faci càrrec de la proliferació. Altres no arrangen les seves tanques per evitar la fuga dels gossos i finalment el més greu de tot, animals que deixen de ser cuidats pel seu propietaris, els obren la porta perquè es busquin la vida i acaben convertits en manades de molt difícil control. També disposem de casos on es criaven espècies invasores i que es venen al mercat sense cap mena de control.

Mediona, a nivell de recursos, com molts amb les seves mateixes característiques, no disposa de mitjans per tenir dues persones perseguint animals pels carrers i tampoc tenim policia local que multi els propietaris que els obren la porta perquè facin les seves necessitats fora de la parcel·la. Disposem només d’una patrulla de Mossos compartida amb altres municipis i el mateix amb els Agents Rurals. El consistori  contracta els serveis de la Mancomunitat Penedès Garraf perquè faci la funció de recollida d’animals sols a la via pública que estiguin retinguts. Si no ho estan, evidentment el CAAD no puja perquè tampoc poden ni tenen temps de perseguir gossos que van sols pels carrers. Fet que ens fa preguntar una cosa, qui pot retenir o qui s’aventura a retenir un animal de 40kg que mostra signes d’agressivitat per por o desconfiança? Evidentment, no s’agafen i per tant no es poden retenir i l’ajuntament no disposa de cap espai especial per això ara mateix tot i que estan buscant opcions.

Per tal d’evitar camades indesitjades i ajudar el veïnat s’han realitzat actuacions d’emergència esterilitzant colònies a discreció, s’han fet campanyes d’esterilització per ajudar a que l’import de la cirurgia fos assumible, s’han fet campanyes d’identificació i de cens és gratuït. Fins i tot s’ha fet un registre de gossos escapistes per tal d’ajudar als propietaris a recuperar els seus animals fàcilment. Però ens trobem que les mesures tot i ser utilitzades per la majoria amb seny, no n’hi ha prou i ara quan el mateix gos s’escapa 5 vegades el mateix dia s’avisa directament el CAAD perquè el propietari el vagi a recollir i pagui la sanció corresponent i la posterior sanció administrativa per incompliment de les ordenances municipals. Tot val diners i no és un joc. Un cop s’ha pogut constatar que el mateix animal realitza la mateixa rutina per irresponsabilitat del propietari, es procedeix a la sanció administrativa per incompliment de l’ordenança municipal.

Resumidament, a les urbanitzacions en matèria d’animals es lluita en dos fronts, el primer és el patró gos plantació i després el cas del típic propietari incívic i irresponsable. En municipis com el nostre, que té 11 nuclis dispersos, sort en tenim de l’ajuda voluntària de la gent i sobretot de l’Associació dels Millors Amics de Mediona que ho donen tot. Aquestes persones fan una feina que mereix ser valorada i remunerada ja que l’incivisme en matèria d’animals és una de les principals queixes que es rebem en aquest municipi.

Les subvencions per fer front a les realitats com les nostres no n’hi ha. Una de molt reduïda de la DIBA. L’Ajuntament de Mediona és el consistori que ha destinat més recursos per fer front aquesta problemàtica en proporció a la resta amb diferència, on s’esterilitzen centenars de gats anualment, campanyes d’esterilització assumibles, xips, vacunacions amb descomptes, pinso per les gestores de les colònies, etc

Hem de posar de manifest la immensa frustració que sentim en els municipis com el nostre que hem de fer front a l’absoluta anarquia que hi ha sembrada, ja sigui per propietaris irresponsables o relacionats amb el narcotràfic. L’absoluta impotència ens fa preguntar de nou, a que esperen a endurir les lleis? a que esperen a sancionar els bancs per la seva passivitat? i el maltracte dels animals que dia sí i dia també són una constant. Al final els animals no són els dolents, són només la conseqüència dels nostres actes ja que els fan servir per baralles i per protegir les plantacions. Sense perdre de vista als incívics que tot i no ser narcotraficants, posen en risc la vida dels seus animals a la via pública i fan ús de incivisme per incomplir les ordenances i la convivència amb la resta de veïnes i veïns que si fan el que toca.

Sònia Poch
Regidora de l'Ajuntament de Mediona