Que li falta al Penedès

A la Vegueria Penedès li falta:

Un Pla Urbanístic que defineixi on som i què volem; portem massa temps marejant la perdiu. Hi ha molts municipis que encara tenen planejaments inspirats en la primera llei del sòl de 1956, també queden per tramitar i aprovar la catalogació del Patrimoni Històric Municipal, una de les eines urbanístiques que ajuda a resoldre problemes de gestió i pèrdua del patrimoni local i nacional.

És francament vergonyós que després de 40 anys de democràcia, Catalunya no tingui una llei electoral pròpia; és necessari el debat per acabar amb aquest desordre electoral …. Cadires i més cadires; cal reduir, no incrementar.

Què tenim ?

Són eines els ajuntaments, consells comarcals, Consell d’Alcaldes, només aquestes eines són suficients, donat que són les que estan més a prop del ciutadà i, per tant, més coneixement del territori.

Tenim també organismes de debat i de suport com l’Associació i la Federació de Municipis i, darrerament, la Vegueria.

És convenient

1.Què tothom faci els deures que li correspon. Menys fotos, pancartes, etc. i més acords.

2.Una llei electoral catalana pròpia, adaptada a la idiosincràsia catalana, estalviant costos. És vergonyós que encara funcionem amb la nacional!!

3.Un pla urbanístic per el Penedès que inclogui les voluntats i proteccions de les 4 comarques. Amb un calendari màxim de 4 anys es pot fer.

Conclusió

Segur que hi ha més estructures, però ja he dit moltes vegades que no posem més pes al carro creant més estructures, perquè crec amb sinceritat que actualment ja en sobren unes quantes i el carro cada vegada va més lent.

L’objectiu és no perdre més el temps, siguem eficaços i, sobretot, eficients.

La millor política es la que valora el que tens més a prop, amb avantatges i inconvenients.

Amb la tecnologia d’avui es podria ser molt més àgil en els tràmits, més fàcil. Que se’n sap de la Llei Òmnibus, l’informe Roca (reducció de municipis) i tantes d’altres?

Quanta pèrdua de temps!

Fem dissabte (com deia la meva mare) d’una vegada, perquè si no, només acumulem i acumularem sense saber per què, i això al ciutadà li provoca desànim i desconfiança en el sistema i en els polítics. Això si que és un perill.

Així ho veig.