Élise o la verdad de la vida

Interessant i colpidora novel·la en que entrem de ple en com es va adquirint consciència política i de com la vida en una cadena de muntatge d’una fàbrica pot anar evolucionant des de l’inicial desconcert fins a tenir una destresa ja no sols en el treball sinó amb les relacions amb els companys i companyes de la feina. La protagonista de l’obra l’Élise té connotacions clares de la vida de l’autora, Claire Etcherelli, que va acabar a París en una gran fàbrica automobilística després d'una ruptura emocional. S'havia casat molt jove, amb divuit anys, però la seva relació va fracassar. És llavors quan aquesta autora es desplaça fins a la capital francesa i, per guanyar-se la vida i malgrat la seva salut fràgil, no dubta a posar-se a treballar en una dura cadena de muntatge. El treball era físicament esgotador, però també psíquicament devastador. D'aquí la frase com a advertiment per sobreviure, que obre el llibre: “Abans que res, no pensar”.

La novel·la va publicar-se a l’any 1967 uns anys després de que s’acabés el conflicte de la guerra d’independència d’Algèria. Una situació que a França es va viure de manera diversa, mentre bona part dels treballadors van estar en contra del conflicte armat, des d’altres posicions es va veure com la rendició de l’estat davant uns grups terroristes. Va aixecar situacions molt tenses sobretot perquè hi havia ja a França una bona quantitat d’algerians que van patir repressió i persecució. Les batudes eren continues i moltes vegades els detinguts desapareixien. A l’any 1961 es va produir un dels fets més tràgics, prop d’una seixantena d’algerians van ser trobats surant al riu Sena. Es va dir que hi havien caigut en fugir de les carregues policials. Res més lluny de la veritat. Van ser llençat al riu per la mateixa policia.

En aquets context és mou la protagonista que va adquirint consciència política i manté contactes amb els treballadors àrabs a la fàbrica

Claire Etcherelli neix a Bordeus en 1934. Filla d'un estibador afusellat pels nazis en 1942, va contreure matrimoni a la primerenca edat de divuit anys. D'aquesta dura vivència neix la novel·la Élise o la vida de veritat, Premi Femina en 1967. Unes altres de les seves obres destacades són À propos de Clémence (1971), Un arbre voyageur (1978) o Un temps déraisonnable (2003). Va ser membre del consell de redacció de la revista Els Temps Modernes.

La protagonista l’Èlise viu amb el seu germà i la seva àvia, l’àvia els ha acollit quan desprès de la guerra han quedat orfes. Viuen amb una notable precarietat. Malviuen però amb una certa tranquil·litat, van a escola i l’àvia els tracta prou bé. L’Èlise té amb el seu germà una relació de protecció que li evita molts conflictes i el defensa sempre davant l’àvia quan aquesta li recrimina algunes actituds. El jove Lucien s’inicia en la militància política abans però es casa amb una noia del veïnat i tenen un fill, Lucien però té l’objectiu de marxar a París per poder de veritat actuar políticament i sindicalment. Finalment marxa amb la complicitat i el finançament de la germana. Deixa dona i filla.

Al cap d’uns mesos l’Èlise el segueix, aprofita un accident i una hospitalització llarga de l’àvia per marxar a París.

Allà segueix vivint en condicions mol precàries, aconsegueix feina en una fàbrica d’automòbils en la cadena de muntatge. Una feina dura, pesada, monòtona que aguanta per poder sobreviure a París poder pagar un lloguer i el mínim de supervivència.

Élise també, com sempre ha fet, vol seguir protegint el seu germà i per això el segueix a París. Després de patir restriccions de tot tipus i viure dels pocs diners que té després d’empenyorar les joies de l’àvia aconsegueix una feina i entra a treballar a la cadena de muntatge d'una fàbrica d'automòbils. Amb la duresa de la feina comença a adonar-se de com cal  treballar desaforadament per tal de que la producció de cotxes pugui satisfer la demanda d’un món consumista, però alhora també descobreix la forta tensió entre els treballadors francesos i els immigrants algerians, marroquins o espanyols que pràcticament ni es parlen i treballen en grups de la pròpia nacionalitat. Com guetos tancats sense que hi hagi pràcticament cap relació.

Allà coneix a l’Arezki, un company algerià que està en la mateixa cadena de muntatge. L’Arezki te al damunt el perill de la repressió dels patrons i de la policia. Èlise i Arezki però de mica en mica i desafiant les pròpies normes i costums dels col·lectius diversos es van acostant, primer d’amagat, i després ja amb una certa visibilitat. Venen de mons separats, els uneix però una història d’amor vigilada per la situació d’ell que procura passar desapercebuda davant la policia que aquells dies està escampada per París a la caça dels algerians.

Seguim a l’Èlise a través de la seva vida entre la feina les relacions amb Arezki, el seu germà mentre va creixent la seva consciència política i la defensa dels treballadors.

L’ambient crispat del París de la guerra d’Algèria on en qualsevol cantonada la policia et pot aturar i en alguns casos la detenció significa desaparèixer o ser empresonat de manera arbitrària.

Èlise sap que no pertany al món de Arezki que sempre exposa les coses a mitges que no aclareix on viu que, està en una certa clandestinitat tot i tenir el papers en ordre. Són dos mons diferents però lligats per l’amor i per la lluita política.

L’autora crea una protagonista amb molta semblança seva amb molta consciència social i també amb molta sensibilitat i compromís amb les causes de la classe treballadora i contra la guerra d’Algèria.

Una descripció realista de les dures condicions de la classe treballadora i dels col·lectius d’immigrants en la França dels anys cinquanta convulsionada per les guerres d’Indoxina i d’Algèria, vivint en unes perifèries sense massa condicions de vida. Malgrat tot  l’Èlise i Arezki procuren trobar el seu espai de relació.

Un testimoni vital d’un moment de la història de França.

Un llenguatge directe i amb un ritme narratiu que manté la tensió de la història en tot moment.

Élise o la verdad de la vida
Claire Etcherelli
Editorial Periférica
Càceres setembre 2022