L’agenda del Penedès!

Al teatre Àngel Guimerà del Vendrell, amb una durada de 90 minuts els pallassos de RHUM els encarreguen fer un clàssic i s’ho prenen com una gran ocasió.

No volen que els seus nets es diguin “El meu avi va començar pallasso i d’allà no va passar”. Volen que es diguin: “El meu avui va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Trien, perquè no hi havia un altre a la llibreria, El diablo cojuelo de Luis Vélez de Guevara, subtitulat  “Novela de la otra vida traducida a esta”.

Així és com comença a enredar-se, més aviat, a convertir en dues trames, la de la boja obra de Vélez tractada amb molt respecte i amb alguna llibertat i la d’una companyia sempre a punt de fracassar a l’estil pallasso en el seu esforç per portar-la a escena.

I així és com personatges del segle XVII i pallassos del XXI aixequen teulades i viatgen per les terres i els aires d’una Espanya esperpèntica.

A partir de l’obra de Luis Vélez de Guevara i una dramatúrgia de Juan Mayorga. Sota la direcció d’Ester Nadal i amb la direcció i composició musical de RHUM&CIA.

En el repartiment trobem a Joan Arqué, Roger Julià, Xavi Lozano, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Piero Steiner. L’escenografia és a càrrec de Laura Clos, el vestuari de Nidia Tusal, el disseny i la il·luminació de Sylvia Kuchinow i el disseny del so de Marc Santa

Sota la direcció de producció de Carles Manrique (Velvet Events), amb la direcció tècnica Xavier Xipell “Xipi” i Àngel Puertas.

A paraules de Juan Mayorga ... cuando propuse a Rhum & Cia llevar a escena la novela de Vélez de Guevara, pensé que la ingenuidad salvaje del payaso podía inflamar una narración que encierra, además de mucho teatro, mucha locura. Porque el relato de Vélez es loco en cada una de sus frases y loco es el viaje por tierra y aire en que Cojuelo y su camarada levantan tejados y máscaras de una España esperpéntica.

He escrito teniendo en la cabeza a los maravillosos Piero, Paganini, Martínez, Lozano, Giuliani y Arquetti, y siempre en diálogo con Ester Nadal, que también está maravillosamente loca. Juntos, subidos a los hombros del gran Vélez, les ofrecemos este delirio teatral, tan clásico y tan payaso.

L'any 1641, en ple Segle d'Or, Luis Vélez de Guevara va publicar una novel·la fantàstica en què un jove estudiant alliberava el Diable del seu captiveri. Com a premi, el Diable portava el jove per tota la ciutat i, aixecant les teulades de les cases, li mostrava les interioritats, alhora que els defectes de la societat del seu temps.

Aquesta història, més citada que llegida, arriba ara als nostres escenaris de manera molt especial. El dramaturg Juan Mayorga l'ha posat al servei de la companyia Rhum & Cia en una versió teatral que comença quan els pallassos reben l'encàrrec de portar a escena un clàssic, cosa que accepten creient que així s'elevaran a la condició de grans actors, i trien l'únic que troben a la llibreria, El Diablo Cojuelo.

Novel·la de l'altra vida traduïda a aquesta. D'aquesta manera, arrenca una funció a cavall entre el passeig esperpèntic per l'Espanya del segle XVII que presenta la novel·la i els intents dels pallassos, sempre a punt del desastre més absolut, per portar-la a escena. Com diu el mateix dramaturg que ha creat aquesta ficció escènica, no és ni un clàssic pallassat ni un espectacle de pallassos amb cites clàssiques, és un homenatge a una novel·la genial en què la mirada transgressora del clown fa possible que ens riguem de l'obra sense perdre-li el respecte que es mereix, alhora que riem també de nosaltres mateixos i de la relació que mantenim amb els clàssics.

RHUM&CIA

Aquesta companyia “inestable” de pallassos ha acabat convertint-se en un fenomen teatral que ha fet 4 espectacles en només 6 anys i ha aconseguit grans èxits de públic i crítica. Un repòquer d’artistes que saben com seduir a un públic que acabarà fascinat amb les surrealistes històries que passaran a la carismàtica pista, i que han produït alguns dels espectacles més divertits i terapèutics vistos en els últims anys en els escenaris catalans.

Rhum&Cia va iniciar la seva trajectòria el 2014 amb Rhum i l’ha seguit Rhümia (2016), Rhumans (2018) i Gran reserva (2020). Fins a finals de 2020 han visitat més de 70 teatres, en alguns d’ells han repetit, han realitzat més de 240 representacions que han estat vistes per més de 60.000 espectadors. Entre molts altres, els seus nassos vermells han estat en els escenaris de La Abadía i Circo Price de Madrid, Teatro Central de Sevilla, Bretón de Logronyo, Principal de Vitòria, Principal de Castelló, Principal de Palma de Mallorca, Teatro Circo de Múrcia, Teatre Lliure de Barcelona durant 5 temporades... i festivals de la talla del Festival Grec en 3 ocasions, Temporada Alta, Feten, Trapezzi i ara a l’Àngel Guimerà del Vendrell.

Els espectacles d’aquesta companyia han obtingut quatre premis. Un gran reconeixement a una trajectòria que va néixer de la voluntat dels integrants de Rhum & Cia de rendir homenatge al desaparegut Joan Montanyès “Monti”, un dels grans actors i pallassos del nostre temps.

Premi Zirkòlika Millor Espectacle de Pallassos - Rhum (2014), Gran Premi BBVA Zirkòlika Millor Espectacle de Circ - Rhümia (2016). Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de circ i Premi Teatre Barcelona Millor espectacle de circ - Rhumans (2018).

«Les coses bones que vam dur a terme durant la vigília són les que ens aportaran la felicitat al matí» Un proverbi antic que s'associa amb el karma positiu i que fa que ens adonem del fet que quan sembrem una cosa, després en podem obtenir uns fruits.

Joan Rodríguez i Serra és educador social