La literatura al carrer, la primera Mostra del col·lectiu Mirgeribert

Amb la voluntat de donar a conèixer la literatura que es fa en l’àmbit del Penedès històric (de les quatre comarques: el baix i l’Alt Penedès, el Garraf i l’Anoia), el passat dia 19 de novembre el col·lectiu literari Mirgeribert.cat (després en parlarem) va organitzar la Primera Mostra del Llibre Penedesenc, esdeveniment que va dur-se a terme a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú.  La Mostra va comptar amb la participació de les quatre llibreries locals, les editorials Andana, de Vilafranca i El Cep i la Nansa, de Vilanova, així com el Grup d’Estudis Sitgetans i l’Institut Estudis Penedesencs. A partir de les 11 del matí i a fins a les 5 de la tarda, aquestes entitats van parar les seves taules de venda i exhibició a la plaça de la Vila, exposant l’obra literària editada −de tots els gèneres, des de l’històric i assagístic, a la creació novel·lística, etc.− produïda per autors residents en el territori del Penedès Històric. La Mostra va comptar amb el patrocini de l’ajuntament de la ciutat que va posar-hi la infraestructura necessària. La jornada va transcórrer amb una notable audiència durant tot el dia. Al matí va tenir lloc la presentació en públic d’una trentena d’autors i autores residents. Així mateix, a la Biblioteca Joan Oliva, de la mateixa plaça, van realitzar-se dues taules rodones sobre el Penedès i la literatura i el Penedès i els mites, la primera d’elles a càrrec de la Secció Literària de l’Agrícol. I amb la segona taula rodona va tancar-se la jornada, quedant emparaulats per a una −segura− segona Mostra el 2023.

Què és, qui (són) el col·lectiu literari Mir Geribert. Ara farà tres anys l’aparició de l’epidèmia de la covid va aturar per un temps l’activitat d’aquest col·lectiu, que va reunir-se per primera vegada al Palau Maricel de Sitges. Aquest club literari que s’acredita del Penedès històric prengué com a titular el nom d’un personatge medieval, un dels colons francs que repoblaren el territori que més endavant denominarien Catalunya Nova,  Mir Geribert. Qui va ser aquest personatge que dona nom al nostre col·lectiu literari? Passat l’any 1000, Mir Geribert va ser un dels aventurers feudals que des del ventre del vell imperi carolingi van posar la primera pedra per dissoldre el somni imperial romanogermànic i construir la futura Europa de les nacions medievals, moviment històric −del qual, com passa sempre, ells no n’eren pas conscients− que aturaria a la Marca Hispànica el somni àrabo-asiàtic d’un Dar el-Islam que circumdés el Mediterrani. I per què Mir Geribert? Per què aquest colon-guerrer medieval penedesenc pot esdevenir un referent adequat? Doncs perquè amb la seva epopeia aspirà a colonitzar i donar forma al territori penedesenc proclamant-se’n Príncep.  Així, abusant d’una atrevida analogia, el col·lectiu es proposa conquerir nous espais culturals i lectors per a aquest mateix territori, el Penedès històric. També hem pogut adonar-nos que Mir Geribert, el ‘Príncep rebel’ −com el titula en la seva novel·la Joan Tort. Andana, Vilafranca del Penedès 2012− aquest èpic personatge posseeix la qualitat de ser present en la història (antiga) de tot el territori del Penedès històric, sense que cap de les quatre comarques i poblacions puguin sentir-se’n excloses: el seu món va comprendre les terres que comencen a la riba esquerra del Llobregat i es tanquen a la riba dreta del riu Gaià. Aquest és un bon motiu per donar nom al club, així ho van creure els primers membres del col·lectiu.

És ben cert, però, que avui aquest Príncep rebel, senyor d’Olèrdola, ciutat mare del Penedès, és malauradament un desconegut per a la majoria de la població: no se’n coneix cap monument ni carrer dedicat en tot el territori. Però aquesta solitud del mite, el mite d’un home contra la història, té un desllorigador, una solució que, entre algunes altres que podran anar-se concretant, ha nascut de la mà de l’estudi encetat amb la celebració de les Jornades celebrades entre el 2021−22 a Olèrdola per celebrar el Mil·lenari del personatge. Una d’elles és la voluntat que han pres els escriptors del territori de prendre el seu nom com a mascaró de proa del col·lectiu, en l’esperança que ben aviat puguin aparèixer-ne d’altres.