Clandestina

És abastament coneguda i documentada la persecució que van exercir els nazis sobre els jueus, el que primer va ser un assetjament social i comercial, després l’assenyalament públic amb una estrella groga, després l’espoli i finalment la persecució massiva i l’internament en camps d’extermini, però sempre hi ha històries que superen la possible ficció i una d’aquestes històries  està en el rerefons del llibre Clandestina.

Mentre hi va haver guerra encara quedaven a Berlín jueus que van ser paulatinament detinguts. Les autoritats els permetien prendre alguns efectes personals. Sota la informació de que era una mesura temporal molts hi anaven amb una certa tranquil·litat i conformitat, però ben aviat es va descobrir l’horror dels camps. Aquest jueus de Berlín sembla que van ser detinguts amb més discreció que les ràtzies que es feien a la resta d’Alemanya. Molts eren fills de la burgesia o de les classes populars, però les autoritats temien que hi hagués un corrent de solidaritat que impedís el seu trasllat als camps.

I no eren tots els alemanys els que perseguien els jueus, al contrari hi va haver una certa corrent de suport i d’ajuda, moltes vegades aquesta ajuda als alemanys també els comportava inconvenients i enfrontament amb les autoritats. Es van establir diverses xarxes de suport a jueus de manera clandestina i que permetia la supervivència de forces persones. Els càlculs que es van fer després de la guerra creuant les informacions de les diverses xarxes que existien de suport varen concloure que 1.500 persones van poder sobreviure dels 7.000 jues que es calcula que encara estaven a Berlín en el temps de la guerra.

Una d’aquestes persones que va poder escapar de la persecució va ser Marie Jalowicz que vivia a Berlín, té en aquells moments 19 anys, és jueva i quan el 1941 la seva família es deportada, queda completament sola. Amb la guerra, la vida dels jueus a Alemanya és una permanent aventura de supervivència i s'ha tornat enormement difícil ja que les batudes són permanents, selectives però constants   Però Marie no està disposada a acceptar passivament l'arribada de la Gestapo i emprèn tot un seguit d’accions per evitar la seva detenció i posteriorment deportació als campaments. El llibre Clandestina ens explica fil per randa els coneixements i vicissituds de la Marie fins l’arribada de les tropes d’alliberament.

Marie Jalowicz Simon (Berlín, 1922-1998) va néixer al si d'una família jueva de classe mitjana. Va escapar dels guetos i camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial amagant-se a Berlín. Després de la guerra va ser professora titular d'Història Cultural Literària de l'Antiguitat Clàssica a la Universitat Humboldt de Berlín. Poc abans de morir, el seu fill, Hermann Simon, director de la Fundació Nova Sinagoga de Berlín-Centrum Judaicum, va gravar Marie explicant la seva història. Clandestina és el resultat d'aquest enregistrament, editat per l'escriptora Irene Stratenwerth i Hermann Simon.

La jove Marie Jalowicz pren una decisió contundent: sobreviurà a la guerra i la persecució dels nazis. Ella no vol acceptar el que sembla inevitable i per això li cal esdevenir invisible, fer-se fonedissa per les autoritats, passar a la clandestinitat sense però deixar de fer una vida relativament corrent sense aixecar sospites. És reclutada per treballar en una fàbrica d’armament de la factoria Siemens junt amb altres dones i allà a més de sabotejar algunes municions i armes, coneix també a un seguit de joves com ella que també busquen trobar alguna sortida a la seva situació. Evita rebre l’ordre de transport que significava la mort segura enganyant el carter i a partir d’aquell moment es va treure l’estrella groga que assenyalava públicament la seva condició de jueva i va haver de malviure a Berlín sota una identitat falsa, amagant-se, dissimulant perquè ningú sospités la seva condició de  jueva clandestina a partir del 1942.

El cert és que va trobar prou recursos i ajuts per anar vivint en múltiples cases refugi i també amagant la seva condició i rebent a voltes suports de persones vinculades al nazisme, alguns per convicció i altres per necessitat, naturalment alguns d’ells no sabien la seva condició de jueva sinó que la Marie Jalowicz agafava  personalitats diverses.

Té un objectiu que és arribar fins a Palestina o en aquells moments s’està formant una comunitat jueva important, per poder-ho fer es casa amb un jove búlgar i intenta també obtenir un passaport xinès fraudulentament per poder saltar-se els controls de la policia alemanya. Va trobar refugi en la comunitat artística de la ciutat que també viuen precàriament però se’n van sortint, va viure també  amb un jove treballador holandès a casa d'una dona gran amb qui ha de compartir aliments ja amb una certa precarietat i dificultat per obtenir qualsevol cosa per menjar. A mesura que la guerra avança la qüestió alimentària es va degradant i el racionament ja no arriba a tothom.

La guerra avança i ella a salt de mata va aconseguint passar dies fins arribar al final de la guerra on patiria també la presència i excessos dels soldats de l’exèrcit roig que poques vegades van discriminar entre el tracte entre la població vil, inclosos els “clandestins” i a les tropes alemanyes.

La lectura del llibre en alguns moments, si t’aïlles del drama que es viu, pot resultar absurda i tragicòmica, es donen situacions increïbles. Hi ha però un punt bàsic en la narració, el moment en que la Marie sap que s’ha de proposar seguir viva en un ambient  hostil, una persecució terrible i contumaç i una voluntat destructora brutal. Com en altres ocasions s’ha posat de manifest que les guerres o els moments difícils treuen el millor i el pitjor de les persones. En el llibre està clarament evidenciat. Marie els passa de tots colors, va haver patir misèries de tota classe, poder quedar-se en habitacions sense cap mena de condició de salubritat, algunes llogades, unes altres amb la condició que fos l'amant de l'amo, en aquesta situació va arribar a  conèixer a moltes persones de tota mena de sentiments, bones dolentes, indiferents, malvades, intrigants, delatores… entre elles, a aris que odiaven als nazis i la van ajudar, i a nazis que la van allotjar sense sospitar que era jueva.

Passada la guerra la Marie va ser professora de Filosofia i Filologia Clàssica a la Universitat Humboldt i va voler recordar les situacions i va deixar gravades a través de la insistència del seu fill moltes cintes amb la història que va viure que després es transformarà amb aquest magnífic i impactant llibre, quina lectura ajuda a comprendre el gran drama d’una part d’alemanys que per la seva ascendència jueva van ser perseguits implacablement.

Clandestina
Marie Jalowicz
Irene Stratenwerth i Hermann Simon
Epíleg: Hermann Simon
Editorial: Perifèrica i Errata Naturae
Octubre del 2022