Visca la Festa Major!

Paganament....

Desprès de participar en algunes cosetes en el Carnaval de la ciutat i trobar gent fantàstica pel camí que m’han acabat d’adoctrinar (amb permís dels de cal Moniato), i estimar la festa de fons i per dins, penso que cal explicar cosetes. No gaires però algunes sí, les que toquen aquest any. No voldria molestar.

La primera que us vull parlar, i amb el permís del Drac de la ciutat que tal dia com avui de l’Arrivo d’ara fa 75 anys treia el cap per l’estació, és el Caramel, el rei dels més petits. Enguany celebrem les 50 edicions del Caramel, aquella activitat d’esplai de 4 a 7 de la tarda treta de la màniga d’aquells monitors i monitores de 1974 que van crear sense cap tipus de pretensió i que ara és l’acte estrella de la canalla del poble.. a mart, entre el Truc, la Geltrú i no sé si algú més, a part de tot aquell moviment escolta de l’època.

Com sempre cal recordar moments estel·lars d’aquest acte, com el que tothom recorda d’aquella arribada al camp de futbol “d’antes” amb globus (si tens una edat estàs dient “ah sí!”), o baixades amb tirolina a la plaça del mercat o directament “hola que tal, ja estic aquí”. La grandesa dels esplais, aquelles persones que sense ànim de lucre han fet i desfet tant a Vilanova.... Amor etern.

Passada aquesta època dels inicis de la criatura es va decidir per una imatge completament nova a l’any 1998 amb un format molt visual i que és el que tenim al cap i que aquest any passat ja va anunciar que es jubilava. Cal fer memòria que era un format pensat per ser executat a la plaça Ricart, una plaça molt més petita que la següent on va anar, a plaça del Mercat, i que d’això ja fa un quart de segle... Ens fem grans, l’acte i la ciutat també, i questa propera edició serà amb un format completament nou XXL. Aquest cop a la plaça de l’1 d’0ctubre.

Ep! Sobretot relaxem-nos, que els canvis ens costen a tots i a totes però cal adaptar-nos al present! i com deia aquell... “els temps estan canviant”. Que no hi va poca gent en aquest acte!

Com a recuperades, tenim el guarniment de carrers.... i està bé fer memòria que desprès de moooolts anys d’aquell bullici vuitantero i una mica dels noranta d’engalanar carrers. La cosa també va decaure malauradament, i va anar apagant-se tristament. El 2014, aquella FAC, va posar el granet de sorra pensant en una recuperació on en aquell any, tres carrers i una plaça, ja van fer el fet.

Deu edicions desprès estem al llindar de la quarantena d’espais guarnits a la ciutat!!! Una bestiesa! Som un poble imparable i amb moltes ganes... i quan anem de bracet i a una, fem por!

En algun altre article que en parlava precisament d’això, i sota el títol de “el Resultado nos da igual” segueix molt vigent perquè veure la gentada que participa en aquest projecte de ciutat es una autèntica bestiesa! Escolars, equips de famílies de les escoles tot fent xarxa amb el veïnat i entitats, és una passada! Quants projectes de ciutat hi participen 5 o 6 mil persones de manera indirecte i tots i totes a una? Analitzem-ho, de veritat!

I per acabar no vull deixar en banda el Vidalot que també amb deu anys de renéixer, sembla que la cosa ha quallat. És cert que a la memòria de segons qui, hi te allò clavat a la retina de mitjans dels 70.... quan allò si que era el Vidalot.... Potser no recorden que es sortia d’una època feixista i repressiva que justament va ajudar a que el boom d’aquest acte sortís i s’expressés amb la màxima esplendor fins a matar-lo d’èxit,  possiblement per un excés de llibertinatge.

Sens dubte és, i ha de ser, el dia dels vilanovins i vilanovines i en certa manera, de donar les gràcies a aquelles persones de la vida associativa i d’entitats de la ciutat que de manera anònima i altruista construeix a fer un Carnaval VTV any rere any.

Un dia de no pensar, de premi, de gaudir de la feina feta i fer-ne festa, que si alguna cosa té el Carnaval, és que és la veritable festa major de Vilanova, indiscutiblement. Entre les paganes segur!