La Gran Reconversió també ha d'afectar el nostre Carnaval

El Carnaval de Vilanova, sobretot les Comparses, és una joia que tenim i que crec que forma part d'aquest tarannà vilanoví que fa que molta gent nascuda en altres indrets fixi la seva residència a la nostra ciutat.

Aclareixo d’entrada que jo vaig néixer aquí on sempre he viscut (VTV total, sense dubte). També soc co-impulsor de la moneda social “la Turuta” (en femení). Vam escollir aquest nom per la nostra moneda perquè la música del Turuta (masculí) sona tot el dia de les Comparses i és el dia que hi ha més energia positiva al carrer (enguany 20.000 persones saltant i gaudint sanament, d’una població de 68.000 habitants). (Pels que no ho sabeu, una moneda social és com un euro que no marxarà mai d’aquí i rodalies. Podeu obtenir informació a turuta.cat)

Analitzant els ingredients de les Comparses (val a dir que hi he anat gairebé cada any), n’hi ha alguns més destacables:

1 - la música, les xarangues… que et conviden a saltar…

2 - el saltar, que si fa fred, en els primers 50 metres ja et passa…

3 - la relació amb les demés comparsers i comparseres… de seguida s'estableix complicitat encara que no et coneguis de res…

4 - el tirar caramels entre diferents comparses i amb el públic que mira… (d'això en parlem després)

5 - el donar caramels a gent, sobretot canalla, que en demana i en recull…

6 - les “batalles de caramels”, sobretot les de la plaça de la Vila…

7 - el dinar de comparsers/es i la post comparsa…

8 - el bon rotllo és el que domina durant tota la jornada…

9 - és un acte integrador, tothom hi pot participar, veus gent mirant o saltant de tot tipus de procedències…

10- la música alegre està per damunt dels malhumors…

Què vol dir la Gran Reconversió?

És una manera de dir que hem de fer molts canvis en la manera com vivim els humans (hàbits personals i decisions col·lectives) si volem veure un futur millor, sobretot en el sistema econòmic causant de la majoria dels desgavells actuals.

La població mundial ha passat dels gairebé 1.000 milions d'habitants que hi havia l'any 1.800, període en els que sembla que van començar les Comparses (veure a la wikipedia), als més de 8.000 milions que som avui en el Planeta. Els avenços tecnològics ens han ajudat a tenir millor salut i una esperança de vida més llarga.

El sistema econòmic basat amb els interessos, ha fet que qui té més, cada vegada tingui més i hagi de tenir més per protegir el que ja té… i aquesta dinàmica ha portat a la situació actual en la que cada vegada n'hi ha menys gent a dalt de la piràmide i més gent marginada a baix, i els de dalt de tot ho volen controlar tot, a costa del que sigui (guerres, conflictes, pandèmies, manipulacions informatives, etc.).

Els estudiosos ja fa anys que diuen: “en un planeta finit no hi pot haver un creixement infinit”, no podem seguir creixent sense límits… tampoc en el Carnaval.

La Gran Reconversió també en les Comparses i el Carnaval

Crec que ja la podem començar a fer en les Comparses, perquè es llencen tonelades de caramels (enguany 12 Tm) per molts carrers hi queda una pasta dolça enganxada a terra que costa molt de netejar (encara que els caramels siguin Ecos), a la vegada que cal molta aigua per a treure-ho i tothom sap que l’aigua és un bé cada vegada més escàs si no plou, i moltes d'aquestes aigües dolces i brutes van a parar al mar junt amb els envoltoris plàstics… 

Tot això es podria reduir molt… algunes idees:

1- una bona campanya de sensibilització prèvia a les Comparses, de perquè no convé tirar gaires caramels.

2- posar un límit a la quantitat de caramels que cada parella pot tirar.

3- limitar el tirar caramels només a la plaça de la Vila.

4- prohibir de tirar caramels pels carrers, no en canvi donar-ne als petits o grans que ja ho esperen, en aquest cas donar-los a la mà.

Tot el demés, que és la gràcia de les comparses, quedaria igual: la música, les xarangues que et conviden a saltar, que si fa fred, en els primers 50 metres ja se’t passa, la relació amb les demés comparsers i comparseres encara que no et coneguis de res, el donar caramels a gent, sobretot canalla, que en demana i en recull, les “batalles de caramels”, a la plaça de la Vila, el dinar de comparsers/es i la post comparsa, el bon rotllo que domina durant tota la jornada on tothom hi pot participar amb gent de tot tipus de procedències…un dia en que tothom som comparseres o comparsers i la música alegre està per damunt dels malhumors…

Segurament hi ha més coses que caldrà replantejar en els futurs carnavals... per exemple el súper castell de foc per enterrar la “sardina”... cal tant? 

Crec que hem de reduir moltes coses de les que fem i adequar-les als nous temps.

“per Carnaval tot s'hi val… si no fa mal”