Maquis

En el seu  moment el llibre també va aixecar força interès ja que era una narració sobre les actuacions d’un grup de “maquis”. L'acció transcorre entre les muntanyes del País Valencià, Xestalgar i Conca, prop de Santa Cruz de Moya, on és el lloc de trobada d'aquells guerrillers antifeixistes. Vint-i-cinc anys després de la seva primera publicació, Maquis, continua d'actualitat. En realitat, mai ha deixat d'estar-ho, com explicava el seu autor: Això no és la reedició d'un llibre mort, perquè és un llibre que continua funcionant pràcticament com el primer dia. Succeeix que els que ho vam llegir en el 97 ja no som els mateixos i a més ara tenim una llei de memòria històrica que en aquells dies ni estava ni la hi esperava i poca gent escrivia sobre memòria democràtica. Per això insisteixo que la novel·la avui es veu amb altres ulls, perquè el context històric, polític ideològic i cultura sobre literatura de memòria històrica tampoc és el mateix. I a això, afegeix, cal afegir que, almenys una generació nova s'ha incorporat a la lectura d'aquesta mena d'històries.

Més que interessant reflexió a l’entorn dels llibres sobre la memòria democràtica

Alfons Cervera (Xestalgar. La Regió muntanyenca. València) ha publicat les novel·les “De vampirs i altres assumptes amorosos”; “Fragments d'abril”; “Mai vaig conèixer un cor tan solitari”; “La ciutat fosca”; “El domador de lleons”; “Ens veurem a París, segurament”; “Els paradisos artificials”; “El riure de l'idiota; L’home mort” (traduïda pel mateix autor al castellà); “La lentitud de l'espia”;”Aquestes vides” (finalista del Premi Nacional de Narrativa 2009); “Tantes llàgrimes han corregut des de llavors”; “Tot lluny” i “Un altre món”.

Les seves cinc novel·les que integren l'anomenat cicle de la memòria: “El color del crepuscle”; “Maquis”; “La nit immòbil”; “L'ombra del cel” i “Aquell hivern”, reunides ara donant lloc a “Les veus fugitives”, novel·la total en la qual el lector descobrirà com els personatges d'una ressorgeixen en una altra i com les històries s'entremesclen, configurant un text unitari d'enorme potència i bellesa.

Els seus llibres de poemes estan reunits en “Els cossos del delicte”. I els seus articles periodístics i assatgístics en “La mirada de Karenin”; “Diari de la Frontera”; “Gürtel & Company” i “Jo no oblidaré perquè uns altres vulguin”. La seva obra, que ja comença a ser molt important, ha anat discorrent per la narrativa i per la poesia, i en ambdues ha utilitzat les dues llengües de la terra: el castellà i el català;, destaca una trilogia de novel·les sobre la memòria basada en Els Serrans, la seva comarca natal. La va iniciar fa dos anys amb El color del crepuscle i la conclourà en algun moment amb La nit immòbil.

Sobre el Maquis ja s’ha escrit novel·la i història, se’n ha parlat des de la perspectiva de la resistència antifranquista però també sobre el perquè de la seva causa. I naturalment aquí hi ha el motor de la novel·la de Cervera, els motius que van portar a un seguit de persones a deixar la seva família, cases i feina, precària moltes vegades, per atrinxerar-se a les muntanyes dels voltants dels seus pobles per mantenir viva l’esperança de que la seva feina, la seva lluita, la seva resistència aconseguiria enllaçar en les gran batalles que hi havia a Europa pensant que la victòria dels aliats portaria a una exigència a Espanya de la reimplantació de la democràcia.

Fou en va.

Moltes de les batalles van ser simplement accions de supervivència davant l’assetjament permanent i sense masses raons de la Guardia civil i l’exèrcit que els va anar delmant amb assetjament militar i tallant les poques vies que tenien per la necessària intendència per subsistir.

La ràbia, el dolor, l’enfrontament amb els repressors, les venjances entre els veïns va portar a molta gent a marxar dels pobles. Emparats per la  nit i les ombres per fugir, s’amaguen i combaten els boscos dels que coneixen cada pam, les muntanyes inaccessibles que els donaven empara i els ajudava a la seva estratègia de mantenir sempre la tensió, així podien resistir els fugits, els de la muntanya com els coneixen i anomenaven la gent dels pobles propers, que moltes vegades els ajudaven amb aliments i informació, com podem llegir en la novel·la de Cervera i amb el que expliquen alguns dels personatges. Però la seva rebel·lia com podem deduir és també el motiu de repressió més forta, saben perfectament que la seva actitud és el motiu del càstig que els falangistes, la guàrdia civil i en ocasions el mateix exèrcit executen  sobre els seus familiars, els seus amics, càstigs inhumans, que van més enllà de la repressió o del control dels seus moviments, una revenja planificada i cruelment executada com ens explica Alfons Cervera en el seu text . Malgrat això els guerrillers antifeixistes van mantenir una xarxa molt espessa de col·laboradors entre la població que amb tota mena de dificultats i amb esperança els servia com a “enllaços” o col·laboradors.

La novel·la de Cervera és un història formada per moltes històries de molts protagonistes, les vivències dels diversos personatges que van viure i patir aquells fets, els maquis, el seus dirigents i les seves famílies que plantaven cara fins on podien a la situació de la repressió, però també dels guàrdies i els falangistes que hi van participar de manera entusiasta alguns o bé obligats, per les circumstàncies i a contracor, altres. Un fresc magnífic literàriament parlant on conflueixen vivències diverses, la sensació d’impotència i ràbia davant l‘aplicació sistemàtica del terror i també d’aquelles persones que ajudaven els fugits com a compromís ètic i moral davant el feixisme.

I en aquesta resistència hi van tenir un paper important les dones  que a més de sostenir les famílies feien d’enllaç i de suport logístic amb els guerrillers. Contra elles va anar també la repressió més intensa com s’explica en el llibre Maquis.

La narració de Cervera recupera aspectes de la vida en els pobles després de la guerra i com moltes vegades mantenir la dignitat era una odissea immensa. És una novel·la de moltes veus, polifònica, on hi ha presents des de les denúncies entre els propis veïns, la injustícia de la persecució religiosa aliada amb el poder franquista. La sospita de pertànyer als maquis o ésser-ne familiar comportava  tortures, violacions, afusellaments, així com el robatori de les escasses propietats, bestiar, terra, casa, eines,… sense cap mena d’aturador.
L’estil de Cervera és molt directe, s’acosta molt al llenguatge oral, descripció interessant de personatges i paisatges, aquest estil directe ajuda a entrar en la narració, ser partícip molt més directe de la història, d’una història trista, trencada moltes vegades, però també de la dignitat i l’honor de moltes persones que van enfrontar-se, sense gairebé mitjans, a la repressió del franquisme just acabada la guerra.

Recuperar el llibre als vint-i-cinc anys de la seva primera edició és una molt bona iniciativa.

Maquis
Alfons Cervera
Editorial  Montesinos
Barcelona, març 1997