Avui parlem d’educació en el medi obert

La intervenció en medi obert es defineix com l'atenció individualitzada i personalitzada a un menor, en coordinació amb diferents institucions públiques i privades, encaminada a la integració social treballant amb la família i utilitzant els recursos del seu propi entorn.

Els equips de medi obert han d'impulsar i assolir l'execució de les mesures imposades, afavorint els processos de reinserció dels menors i joves i ajudar-los, si cal, a superar els problemes detectats en el seu entorn familiar que afecten directament en la seva conducta.

Aquesta intervenció es realitza amb recursos personals, equipaments i programes propis del Departament de Justícia i altres persones o entitats públiques. Estarà formada per un conjunt d'activitats organitzades que s'orienten a proporcionar mitjans de prevenció, suport personal, informació, atenció i ajut a totes les persones i les seves famílies.

Al llarg dels anys, els infants que responen a aquest perfil, han anat obtenint més ajudes i han suposat un esforç major a mesura que aquest col·lectiu s'ha anat fent més visible.

Catalunya gaudeix d´un model propi de Justícia Juvenil, desenvolupat per l'administració, el sistema judicial, els professionals i les entitats del sector que neix gràcies a l´aprovació de dues lleis, la Llei Orgànica 5/2000 de Responsabilitat Penal dels Menors i la llei del Parlament de Catalunya 27/2001 de Justícia Juvenil. També gràcies al Reglament de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, mitjançant el Reial Decret 1774/2004 de 30 de juliol i finalment la Circular 1/2006, de la Direcció General de Justícia Juvenil, sobre disposicions comunes d´organització i funcionament dels equips de medi obert.

La població amb factors de risc, amb situacions de dificultat i conflictivitat familiar i/o social en són els destinataris, infants amb absència de límits, amb sobreprotecció, amb manca de reconeixement, que han patit relacions autoritàries i masclistes, amb manca d’afecte i amb greus dificultats de comunicació.

El  medi obert s’orienta vers una intervenció socioeducativa en un determinat espai proper a l'infant i les seves vivències, en relació amb la resta d'agents socialitzadors del territori. També cap a joves que han patit discriminació racial i actituds xenòfobes, amb percepció de fracàs personal, amb absència de motivació acadèmica, amb insatisfacció escolar, que mantenen una distància de les normes escolars, que presenten una manca d'integració social amb actituds negatives cap a la institució, immersos en el tràfic i consum de drogues.

En relació als altres cerquen un grup-refugi al qual s'adapten totalment, presenten una vulnerabilitat a la pressió de grup i absència d'alternatives d'oci juvenil.

A nivell personal mostren un autoconcepte negatiu, una baixa autoestima i un deficient autocontrol.

També mostren una incapacitat per resoldre conflictes i altres situacions, una absència d'ètica moral autònoma i un cert rebuig cap a les normes socials. Són protagonistes en conflictes amb les interrelacions personals i socials. Altres problemes derivats  com l'absentisme escolar, les conductes violentes i delictives, l’aïllament social i emocional, l’apatia, el consum de tòxics i altres addicions, són presents en grups organitzats de delinqüents violents.

En el cas de famílies amb persones privades de llibertat que tenen fills i filles, sovint aquests infants i joves mostren dificultats a partir de l'empresonament dels progenitors, en la separació traumàtica, la solitud, l'estigmatització entre d’altres. Els infants viuen també un gran estrès previ a l'empresonament dels pares. Presenten greus canvis de comportament (antisocial, problemes de salut mental, consum de drogues i en el rendiment educatiu).

Els entorns de risc estan estretament lligats a les drogues urbanes, vinculades als problemes de salut de la joventut arrelada al carrer. Com a intervenció socioeducativa en medi obert entenem el conjunt de programes destinats a realitzar un treball preventiu amb joves i adolescents en situació de risc o de certa exclusió que té com a figura central l'educador o educadora de carrer.

Cal dir doncs que “La intervenció socioeducativa en el medi obert“, esdevé un projecte d’integració d’infants i adolescents en situacions de risc d’exclusió social en els contextos diferents en què viuen.

Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, que impliquen una responsabilitat penal del menor i que no afecten a la privació de llibertat del mateix. S'executen en l'entorn social i familiar dels menors i joves, comporta un seguiment del seu procés de socialització, treballar els vincles de les relacions existents i té com a objectiu la integració del menor o jove conjuntament amb la participació de la comunitat en vies de resoldre el conflicte.

S’ha de garantir de la mateixa manera l'atenció del menor o jove en els àmbits de salut, educació, lleure i inserció laboral i la possibilitat de gaudir d’un suport en el procés d’inserció social.

La implicació de la comunitat, mitjançant acords i convenis de col·laboració amb altres departaments, ajuntaments, consells comarcals i entitats del sector associatiu.

La llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels Menors, parla del reconeixement del menor durant el procediment i durant l'execució de les mesures.

S’estableixen dues franges d'edat diferents, la de 14-15 anys i la de 16-17 anys, a l'efecte de graduar la gravetat i la intensitat de les mesures.

La flexibilitat en l'adopció i l'execució de les mesures es fa d'acord amb la gravetat dels fets i amb les circumstàncies personals i socials del menor. La prevalença del superior interès del menor durant el procediment i a l'hora d'establir i executar les mesures i la protecció dels interessos de les víctimes i dels perjudicats.

La competència és de les comunitats autònomes per a l'execució de les mesures i el control judicial de l'actuació de l'Administració durant l'execució de les mesures dels menors, en relació amb els delictes.

El Reial Decret 1774/2004, de 30 de juliol quan s'aprova el reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener té en consideració l'actuació de la policia judicial i de l'equip tècnic, l'execució de les mesures cautelars i definitives i el règim disciplinari del centre.

En el cas de la legislació i normativa autonòmica trobem la Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil d'aplicació a Catalunya, que regula les funcions que ha de complir l'Administració de la Generalitat en l'execució de les mesures adoptades pels jutges i els tribunals.

També en els programes destinats a donar suport als processos de reinserció de les persones que estan dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei per tal d’establir el règim de participació i de col·laboració de les entitats públiques en l'exercici de les funcions de la Llei. I també la participació i la col·laboració d'entitats privades en les funcions de tutela pública i coordinació.

Els eixos estratègics són que tècnics i professionals han d'estar especialitzats en el coneixement, desenvolupament i aplicació d'eines, materials metodològics i programes d'intervenció. Que totes les intervencions han de tenir un contingut de caràcter educatiu. L’objectiu fonamental és la responsabilització del jove envers la societat i les seves normes i viceversa.

Es fa necessària una intervenció individualitzada en l'entorn familiar i social del jove per promoure i potenciar la capacitat socialitzadora de la família i de l'entorn. En l’avaluació cal mesurar l'efectivitat de les intervencions per generar coneixement sobre els factors de risc i seleccionar els recursos necessaris a cadascuna de les intervencions.

S’ha de valorar el risc de conductes delictives en els joves i regular-ne la intensitat. S'han d'ajustar els plans d'intervenció i les característiques de cada mesura obligada. Desenvolupar accions de proximitat en connexió i cooperació amb els recursos i les institucions del territori, i amb la comunitat.

Cal garantir l'aplicació de totes les mesures de la Llei orgànica reguladora de la responsabilitat penal dels menors LORPM i la possibilitat d'ajustar-les en funció de les circumstàncies de cada jove.

Els equips de medi obert es componen d’un coordinador de l'equip, serà el responsable del suport a la intervenció dels tècnics de l'equip de medi obert i del control i tasques encomanades. Els tècnics de medi obert que fan el seguiment d'un menor o jove en el seu entorn natural, amb una doble funció, d'una banda la intervenció socioeducativa i de l'altra, el control de l'execució de la mesura que li ha imposat el jutjat de menors. Han de planificar i registrar la seva intervenció de manera que la resta de professionals de la Direcció General hi puguin accedir. Totes les actuacions dels tècnics de medi obert han d'ajustar-se a allò que disposa la Llei de protecció de dades de caràcter personal. També intervenen els psicòlegs i personal administratiu de l'equip.

Els professionals intervenen seguint els criteris de la mesura imposada, de les pròpies característiques del jove i dels recursos disponibles. Caldrà reduir la reincidència, assolir la inserció social i responsabilitzar el menor sobre mateixa conducta i les conseqüències. La figura de l'educador ha de ser objectiva en quant a guia o referent, sense emetre judicis de valor, sense obligar, considerant-los sempre subjectes actius de les seves pròpies vides i projectes.

El treball obliga a una coordinació amb els equips d'intervenció i assessorament tècnic de la Direcció General d'Execució Penal en la Comunitat i de Justícia Juvenil (DGEPCJJ). També a la coordinació, la col·laboració amb les instàncies judicials i a l’accés als recursos normalitzats i especialitzats de la xarxa comunitària.

L'Administració pública està obligada a actuar per tal de respectar i exercir els drets dels infants i adolescents. La DGAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència exerceix la protecció i la tutela dels menors desemparats i és responsable de la seva guarda en els supòsits que estableixen les lleis.

Els EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) valoren la situació del menor i les famílies, elaboren propostes que vagin en benefici del menor i han de fer un seguiment de l'aplicació de les mesures acordades en coordinació amb la resta de professionals que poden intervenir en el cas (serveis socials municipals, cossos de seguretat, educadors, mestres, etc.). Aquests professionals donen suport psicosocial a la família dels infants.

Recursos de protecció del menor són, els CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa), els Centres d'Acolliment, els Centres Oberts i en les Famílies d'Acolliment.

Els adolescents que han estat tutelats per la DGAIA quan fan 18 anys els trobem en pisos assistits i participant dels programes d'inserció sociolaboral.

En paraules de Jaume Funes "el carrer és un espai educatiu perquè poden trobar-se amb els seus iguals, poden exercir ser ells mateixos. Suposa la possibilitat de crear una varietat i riquesa de relacions, estímuls i recursos i actuacions per ampliar i significar totes aquelles actuacions".

“L’educació és el moviment de la foscor a la llum”. Allan Bloom, 1930- 1992 va ser un filòsof nord-americà, va aconseguir una gran fama per la seva obra The Closing of the American Mind (1987). Hi fa una dura crítica de la cultura i la societat nord-americanes, especialment de la vida i educació universitària.

Joan Rodríguez i Serra és educador social