El vestit de diable trobat en una caixa de núvia i cinc vestits més

En una vella caixa de núvia, a les golfes de casa seva, la Francesca Roig i el Xavier Orriols van trobar, a finals dels anys 70, un antic vestit de diable. Està format per una jaqueta 'torera' amb caputxa, cordada amb vetes i pintada en dues coloracions, i uns pantalons decorats també amb els mateixos colors, però a la inversa, formant una estructura alternant com la roba d'un arlequí. No porta cua, però sí dues petites banyes. "Ni tan sols la meva mare, que era nascuda el 1915, recordava haver-los vist", explica la Paquita.

Del bagul de les sorpreses va sortir, també, un altre vestit de dimoni, amb un pintat diferent, una jaqueta entallada, un barret de diablessa i cinc maces de diferents formes i coloracions.

El pantaló del vestit porta una identificació: "F. FERRER y A." Correspon a Francisco Ferrer i Armengol, germà de la cunyada del besavi de la Paquita.

Ella i el Xevi dedueixen que aquest vestit hauria participat en alguna comparsa del Círculo Villanovés, en l'Arrivo del Carnestoltes, als voltants de 1870. És a dir, que no era un diable de la festa major.

Aquest vestit ancestral presideix l'entrada a l'exposició 'Obres d'art sota el foc' a La Sala de Vilanova i la Geltrú. Es mostra al costat d'una reproducció de 'Drac', pintura a l'oli feta per Enric C. Ricart el 1926. En el quatre, l’original del qual es troba al Museu Balaguer, es veu un diable que porta un vestit exactament igual que el que va aparèixer a la caixa de núvia.

L'exposició presenta, també, els cinc models de vestits de dimoni de la festa major dissenyats per cinc destacats artistes locals.

Ricard pinta animals 'terribles' de colors llampants

Enric C. Ricart, que havia participat tres anys abans en el pintat dels vestits de dimoni de l'Arboç, es va inspirar en aquesta experiència a l'hora de pintar els de Vilanova, l'any 1947. Sobre el teixit marronós de les jaquetes hi va afegir cucs grocs, llangardaixos multicolors, serps i dracs verds, ratpenats negres i altres animals de mala fama destacats damunt el fons marró clar del vestit amb tons llampants. A la part més baixa dels camals dels pantalons, hi llueixen flames enlairant-se. Llucifer du una capa curta però ben vermella i un barret de copa al cap. La diablessa, un de palla. Els altres dimonis porten un parell de banyes vermelles caigudes endavant. La incorporació més notable que va introduir Ricart van ser les cues, també d'un vermell encès.

Després de participar com un diable més en la festa major, Ricart declara al 'Diario de Villanueva' que li ha agradat “tant, tant” l'experiència, que si el pròxim any li oferissin repetir, no ho acceptaria. Per què? Perquè pensa que no és lícit negar als altres el dret a passar-s'ho tan bé com ell s’ho ha passat fent de dimoni.

Cardona trenca amb el model anterior

33 anys més tard, Armand Cardona Torrandell accepta fer nous vestits per a la colla de dimonis, el 1980, declarant que no pensa fer servir cap símbol dels que va utilitzar el seu predecessor. Allò que hi incorpora són els propis emblemes, especialment cares endiablades, en línia amb la seva exposició 'Rol de Cornudos', que havia presentat a la Galería Dau al Set el 1977. Sobre els vestits hi posa, a més, gats, graelles, un cap de lleó... i un parell de pits pintats en el vestit de la diablessa. Tot, damunt d'un esquitllat de taques. Llucifer perd el barret que substitueix per quatre grosses banyes que li cauen davant de la cara, però manté la petita capa vermella, envellutada. A la diablessa, l'Armand la sexualitza ja des del nom. L'anomena Pititis, denominació històrica de la concubina infernal. Li treu el barret de palla i li pinta uns grans pits. També li fa portar un setrot, més petit que el de Llucifer.

Els diables blaus de Budesca

També Budesca es va proposar trencar amb la imatge de les vestidures dels diables que havien dissenyat els seus predecessors. Ho va fer el 1995 amb un plantejament que va aixecar polseguera fins i tot en la colla de diables, que no podien imaginar-se traint els seus representats, oblidant la històrica identificació dels habitants de l'infern amb el color vermell del foc i substituir-lo per un blavós aquarel·lat. Sigui com sigui, l'artista va tirar endavant la seva idea i va pintar en la línia dels seus colors difuminats.

Llucifer recupera el barret, però no de copa, sinó canotier. La diablessa també es posa un barret baix, amb tres viseres alçades, una frontal i dues laterals. Manté la capa, allargada fins al final de l'espatlla, totalment de color blau. El vestit de la diablessa cau sense cintura des de les espatlles fins a gairebé els turmells, convertint-se en tires gruixudes en el tram final. Banyes i cues són també blaves, totes diferents.

El setrot del Llucifer sembla una lira i el de la seva companya, unes calces.

La proposta budesquiana és la que dona més lluïment a l'àngel, que incorpora unes ales blanquíssimes, àmplies, llargues i poblades.

Duran simula tatuatges en els vestits

"Han de ser diables del segle XXI i no del segle passat", va decidir el Pep Duran abans de posar-se a treballar en el model del 2006. Es traçava de fer com si allò que els vestits portessin pintat fos equivalent a tatuatges. Com cos tatuat dels "indígenes a l'illa de Pasqua". Els tatuatges serigrafiats sobre les robes mostren tant línies geomètriques, estels i esferes com aranyes i escampats de colors.
El dimoni gros deixa de portar capa. Ell i la dona dimoni es tornen a posar caputxa. Les banyes dels diables van ben dretes.
Els innovadors setrots duranians aporten formes originals, atrevides i provocatives: el lluciferià és un cervell i el de la diablessa, una sípia.

Estruga reivindica Ricart

Òscar Estruga va fer el 2016 un cert retorn a la idea ricartiana, més simplificada, de dibuixos nets, només amb dos colors, negre i vernell, fets amb un traç gruixut. També torna a ornar de flames els camals diabòlics. L'autor de la Pasífae multiplica les banyes, alguns en porten sis, altres les porten recaragolades, totes gruixudes i de color vermell, igual que les cues. Les jaquetes tenen orles de vermell avellutat i els acabaments són de forma corbada o de serra. Llucifer es torna a posar capa. El seu setrot està format per dos caps de bou capiculats. El de la diablessa, en canvi, porta dos caps de vaca.

A l'acte de la inauguració, enquadrat en la celebració dels 75 anys de la recuperació del ball dels diables, hi van assistir els creadors dels últims tres vestits dels diables: Joaquim Budesca, Pep Duran Esteva i Òscar Estruga.

La mostra estarà oberta fins al 30 d'abril.