Apocalipsis bebé

L’autora francesa ens ofereix una novel·la complexa, carregada d‘histories entrecreuades de cada personatge barrejades entre elles per anar definint algunes de les qüestions actuals de la nostra societat, des del desarrelament de part de la joventut fins els valors emergents entre els col·lectius diversos que es mouen a les grans ciutats.

La  novel·la bascula entre Paris i Barcelona, amb ambients diversos i sempre manté en la narració un punt de provocació.

La novel·la va obtenir el premi Renaudot de literatura tot i que la novel·la també havia esta seleccionada també pel premi Goncourt, que finalment va guanyar a Michel Houellebecq.

Virginie Despentes és el pseudònim literari de Virginie Daget, una novel·lista, directora de cinema i teòrica del feminisme francès més avantguardista.

Les seves obres han despertat sovint la polèmica per la seva cruesa.

Despentes va néixer en una família de classe treballadora molt polititzada. Els seus pares pertanyien al sindicat CGT i solien acudir a actes i manifestacions amb la seva filla. Des de nena, va presentar un caràcter rebel que li va fer tenir moltíssim conflictes amb companys i a l’escola.

Va començar a llegir literatura contracultural, a autors com Borroughs i Bukowski, que li influiria profundament. Als quinze anys la hi van internar en un hospital psiquiàtric, en el qual va romandre dos mesos; més tard, es va escapar i va passar un cert temps vagant sola per França. Als quinze anys, mentre feia autoestop, va ser violada. Segons l'autora a partir d’aquell fet va intentar analitzar de quina manera l'havia marcat i l'havia convertit en una persona diferent, com va explicar en el seu cèlebre assajo Teoria King Kong.

Va viure en diverses cases okupadas, matriculant-se en la universitat com a estudiant lliure, al mateix temps que treballava com a mainadera, empleada d'un supermercat, venedora d'una botiga de rock, i més tard, quan els seus primers escrits van començar a circular en fanzines, com a periodista freelance especialitzada en rock, punk i pornografia. També va exercir ocasionalment la prostitució en salons de massatge.

En 1993 es va assentar a París, va entrar en contacte amb la comunitat de lesbianes i transgènere de la ciutat. Publica Baise-Moi (Carda'm), que va accedir a publicar-la en una edició molt limitada de mil exemplars.

Més tard, en el 2000 seria portada al cinema per la pròpia Despentes de manera controvertida, ja que va acabar en els tribunals a causa del seu explícit contingut de sexe i violència. La novel·la es va convertir en tot un fenomen social, fins a arribar a vendre diversos centenars de milers d'exemplars en successives reedicions.

La seva obra literària més important és la trilogia Vernon Subutex en la qual a partir de la mort per sobredosi d'un astre de la música realitza una àcida crítica de la societat francesa actual. En 2022, publica Apocalipsis Bebè.

A més, Despentes també ha escrit una biografia del músic Dee Ramone i ha col·laborat amb el grup de rock Placebo en el seu àlbum Sleeping with Ghosts. Se la considera una de les pensadores més representatives del nou feminisme.

La novel·la “Apocalipsis bebé" es mou entre un thriller i una novel·la d’anàlisi sociològic de com és mou la societat avui sobretot entre els joves. Tot comença quan la Lucie Toledo ha rebut el que sembla un encàrrec fàcil, seguir a una adolescent, la Valentine, per passar informació del que fa, com ho fa i amb qui ho fa a la seva  família, família també certament peculiar, el pare, François Galtan, novel·lista necessitat d’inspiració per seguir escrivint però amb cert respecte en el sector cultural i que encara aspira a obtenir l’èxit que l’ha acompanyat durant molts anys i que comença a declinar, i també trobem a l’àvia de la Valentine, Jacqueline Galtan, una dona enèrgica i força intolerant que ha fet de mare controladora de la noia ja que la seva havia marxat quan era ella era molt jove.

L’àvia Galtan, era qui havia anat a l'agència per sol·licitar una investigació al voltant de la filla de l'escriptor ja que temia que freqüentés persones i ambients no desitjables ni recomanables, almenys pel seus estatus social. L’agència ha encarregat a Toledo el seguiment. Una feina aparentment fàcil i sense massa complicacions, però Lucie no compta que la jove Valentina és prou espavilada i descobreix el seguiment i com s’aprofita d’un incident al metro per fer-se fonedissa i desaparèixer.

Lucie Toledo ha d’explicar a la família la seva desaparició. Ells, sobretot l’avia, reaccionen primer amb violència però després encarregant-li d’acord amb l’agència que segueixi investigant fins trobar-la. Es tracta d’evitar qualsevol escàndol que pugues afectar a la reputació de la família entre els seus amics i la societat parisenca.

Lucie es veu sobrepassada i creu que li cal ajuda i per tant contacta  amb la mítica investigadora coneguda com la Hiena una investigadora gairebé vocacional que hi posa tota la passió i alguna cosa més en la recerca, de gran astúcia i que sempre va una mica més enllà dels límits de la professió d’investigadora. Personatge potent i també clau en la investigació i recerca de la noia desapareguda.

Investigació, que comença a París, entre els mètodes clàssics i canònics de la Lucie i la intuïció apresa en la batalla diària als carrers de La Hiena, van seguint els passos i pistes que hagi pogut deixar la noia. Trobem la família de la mare, una família d’àrabs que viuen a les perifèries i des d’allà es desplacen a Barcelona, on localitzen a la mare de la Valentina que els dóna algunes informacions per trobar-la. Després de freqüentar els àmbits dels ocupes i sectors que viuen a límit acaben trobant a la jove Valentina  que ha sortit del diguem-ne “mal camí” per la seva relació amb una inquietant monja.

Trobada la noia tornen a París on la lliuren a la seva família tal i com s’havien compromès, però el que sembla un final feliç, acaba amb un final inesperat, apocalíptic i espectacular.

La desestructuració familiar, l’evolució dels actuals adolescents, les relacions múltiples, un cert misteri en els seguiments, els moviments socials al voltant de les noves formes de relacions sexuals obertes i múltiples. A més d’això la novel·la aborda les inquietuds d’una joventut que no se sent implicada en l’estatus quo, i tracta també de  la hipocresia de la societat, la violència gratuïta, la segregació de  determinats sectors...

La novel·la no deixa de ser una denúncia de la nostra societat o almenys de part d’ella en una narració que té moments divertits per les situacions que els hi toca viure i altres de durs i incòmodes per com es tracta la investigació i el que es desprèn de la mateixa.

No deixa indiferent.

Apocalipsis Bebe
Virginie Despentes
Peguin Randon House, Grupo Editorial
Barcelona, 2022