Una campanya electoral peculiar al Vendrell

Al Vendrell estem vivint una campanya electoral força peculiar. Esperant que l’actual primer partit de l’oposició mostri les seves cartes i els seus peons,estem vivint una cosa bastant monocromàtica amb algunes pinzellades de formacions alternatives que van fent petites coses aquí i allà per demostrar que hi són, però si una persona ve al Vendrell es pot pensar clarament que aquí tenim llista única com fa uns anys i que només cal saber si aconseguirà la majoria absoluta amb més o menys seguretat, però poca cosa més.

L’oposició natural al Psc que són els socis de Cdc s’han afanyat a pujar al carro electoral guanyador, alguns amb posicions que els garantirà segurament convertir-se en regidor en les files optimistes. Aquest traspàs que sempre s’ha produït ens indica clarament que la diferència entre les dues formacions és minsa. A més quan els toca sumar vots ho fan sense complexos. Ara que el Procés està a l’UCI encara els hi resulta molt més senzill perquè no cal ni anar a buscar mocions compromeses perquè tota la política catalana ha tornat al rollo autonòmic com a molt arriscat.

Aquí tenim equip de govern que no es cansa de dir que treballa per tot el municipi i algunes urbanitzacions encara esperen centre cívics, sense escombriaires pel carrer i l’esperada màquina de neteja que deixa el terra molt net. No cal que parlem de l’estat de l’asfalt d’algunes zones i l’enllumenat públic que convida a jugar a fet i amagar a primeres hores de la nit. Espais del Vendrell que han de calcular el que fan a la setmana per reservar el Pasbus i els porti als seus destins no sigui que truquin molt tard i ja no es pot fer res.

Una llista majoritària on hi ha com a mínim un 30% de musulmans en els seus actes públics. Això no es reflexa en les primeres posicions de la llista que a banda de buscar algú convergent i de les platges per compensar la resta corresponen a una generació de vendrellencs de tota la vida. Per què no posem un descendent del Ksar al Kabir entre els 10 primers?. La política és practica, no és un ciència abstracta.

Els actuals polítics parlen d’un programa electoral amb un museu de Coma-ruga dins la joia de la corona, però no som capaços de mantenir dignificat les restes de les Guàrdies que estan a la carretera de Sant Vicenç proper a un dels supermercats que s’han convertit en punt de trobada del vilatans de tota la vida.

Unes eleccions que saps de bones a primeres que Podemos ja se sumarà directament als resultats del Psc. Una coalició que pot anar bé però si abans d’acabar el partit un ja es rendeix poca cosa té a fer en aquesta coalició a part de quatre petites coses en un pacte vergonyós.

I tots aquestes estrelles caigudes de l’olimp que van apostant per una nova vila. Jo les veig pactant amb el govern per unes 50.000 a l’any que correspon al seu salari i un parell de càrrecs de confiança per premiar als que els han ajudat i també han aportat diners a la campanya.

Doncs res estem en un partit de futbol desigual entre una combinació d’un Barça Madrid contra petits equips de segona i tercera divisió que van fent petites jugades sense coordinació ni ritme que no s’acaben de dilucidar. Alguns ja han passat per altres formacions locals, altres no sé sap ni d’on surten i volen viure de les sigles del partit que defensen.

Tot molt estrany, a veure que passa a les properes setmanes. Si la cosa segueix així tenim optimisme assegurat fins que al 2028 tornin a baixar el Tobies del campanar per posar oli a la maquinària.