La musa de la plaça Reial

Vallbona fa una completa recreació del moment en que a la ciutat esclata amb força el moviment de grups de jazz que es mouen en locals al voltant de la Plaça Reial i que generen un atractiu per les noves generacions que hi veuen també una fórmula de desafiar la moral burgesa de la Barcelona dels seixanta. A través de les seves caves de jazz es va generar un moment d’interès cultural i social. Un moviment a contracorrent del que desafiava la fèrria autoritat del franquisme pel que feia als costums i la moral pública.

La narració  sobre el món del jazz es barreja amb un crim que va impactar en el seu moment a la societat per la seva extrema violència i també per la seva absurditat, i alhora això permet entrar a través de la investigació policial a carregar contra tota la permissivitat que significava el jazz en el seu moment implicant-hi a alguns dels seus artistes i se’ns recorda de manera clara el sistema brutal de la policia franquista espanyola amb presència dels execrables torturadors germans Creix.

Tot amanit amb la història de l’estudiant que busca informació i això porta a desenfilar tota la història.

La Musa de la Plaça Reial és també un homenatge a la cantant de jazz Gloria Stewart que va ser una de les grans artistes que va passar pel Jamboree durant els primers anys de la seva existència com a local de referència a la ciutat on es congregaven des d’admiradors de Gloria Stewart a melòmans, a gent molt diverses amb ganes d’evasió i que va donar una nota de llum en la nit bohèmia de la ciutat freqüentada per personatges com Vàzquez Montalbán, Joan de Sagarra i artistes com Tete Montoliu i altres a qui s’hi afegien els mariners de la sisena flota dels EEUU i estudiants universitaris amb els llibres de Sartre i Camus sota el braç, la cultura existencialista amarava aquells ambients i era  criticada i rebutjada per la Barcelona ben pensant.

Rafael Vallbona (Barcelona 1960). Escriptor i periodista. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts al castellà, el francès o l’italià, i altres han estat premiats amb l'Amat Piniella i el Néstor Luján de novel·la històrica, l'Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d'altres.

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió. Dels guions emesos per televisió, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990), és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, premi de novel·la eròtica La piga, va obtenir en 1997 el premi Columna Jove, en 1998 el de poesia Mengis i Maduell, el premi Amat-Piniella de novel·la històrica de l'any 2000, el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil 2001. Amb la novel·la La casa de la frontera (2017) va guanyar el Premi BBVA Sant Joan. Col·labora en El Mundo i El Punt, entre altres mitjans de comunicació. La novel·la Tros ha estat portada al cinema amb Pep Cruz i Roger Casamajor de protagonistes.

El llibre La musa de la Plaça Reial ens planteja tres històries diferents que acaben encaixant, per una banda hi ha el seguiment dels ambients jazzístics de la ciutat de Barcelona, amb els artistes, els locals, aquells moviment que sense ser polític va, d’alguna manera, desbordar la fèrria moral del franquisme i va tenir una importància cabdal en la conquesta d’espais de llibertat. Vallbona agafa elements històrics i recrea els ambients de manera notable, apareixen personatges reals que es barregen amb els protagonistes de la novel·la, alguns reals i altre ficticis Un segon relat és el del crim anomenat dels crims dels existencialistes, un brutal assassinat que va tenir lloc l’any 1962 al carrer Aragó, un constructor de làmpades es brutalment assassinat i la policia investiga els fets. Van coneixent la vida de l’home mort i això els porta fins a establir relació amb altres persones que podrien estar vinculades amb l’horrorós assassinat. Quan aconsegueixen lligar tost els caps veuen que hi ha entre els possibles implicats de manera secundària i col·lateral alguns dels membres dels grups de jazz i així magnifiquen els fets per donar un cop a tot l’ambient del jazz de la Plaça Reial del moment i per una banda aconsegueixen esclarir les responsabilitat dels  implicats en el crim i per altra donar un cop mortal als locals de jazz dels que els costarà recuperar-se.

I encara hi ha un tercer fil narratiu que enllaça amb la història global de la narració. Un jove universitari, en Gerard, intenta refer per un treball universitari la història el seu avi, que col·laborava amb els músics i escrivia algunes cròniques musicals en aquells moments. El Gerard sap que el seu avi va ser detingut i després de passar una setmana en mans dels execrables germans Creix, de la brigada politicosocial a la Via Laietana no va ser mai més el mateix. Vol saber que va passar i per això entrevista un antic músic avui en una residència i descobreix coses inexplicables i com a la delació i l’extorsió era un dels elements que usava la policia per detenir els opositors al règim.

El llibre és un homenatge a la Barcelona “canalla” dels anys seixanta i la passió pel jazz de determinats col·lectius, als locals que trencaren motlles, a la generació que va començar a través de la música a posar una certa distància amb el franquisme oficial, als lluitadors que van ser reprimits de manera brutal per la policia del  moment.

Combinació del passat i del present, recuperant la història. Una novel·la més que interessant per l’estil que enganxa, per la documentació i pel creuament hàbil de les històries.

Un excel·lent crònica d’un temps i d’un país i d’una generació...

La musa de la plaça Reial
Rafael Vallbona
Ed. Univers. Enciclopèdia Catalana
Barcelona. Setembre 2022