14 d’abril

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo porque procuraré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas.

Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez; pero sé bien que nuestra Patria se mostró en todo momento generosa ante las culpas sin malicia.

Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia ha de pedirme un día cuentas rigurosas.

Aquests és un fragment del discurs d’Alfonso XIII en abandonar Espanya quan es proclama la República com a conseqüència de les eleccions municipals que es van celebrar el dia 12 d’abril de l’any 1931 és prou eloqüent. S’ha acabat el seu regnat.

Espanya es despertà republicana, aquell catorze d’abril es va constituir un nou règim que volia trencar amb l’antic règim que ja havia perdut la confiança majoritària del poble espanyol, massa corrupció, massa cansament de polítiques que afavorien únicament  a les classes dirigents.

Paco Cerdà a 14 d’abril teixeix una teranyina de fets que aquell dia van succeint per tot Espanyà, des de pobles petits fins a les grans capitals. Personatges anònims, desconeguts, que van protagonitzar moments que van merèixer tenir algun record en els múltiples documents que l’autor ha fet servir, que ha trobat remenant una documentació exhaustiva. Des de l’Emilio, primer capítol, que mor en una manifestació per la proclamació de la república per una bala disparada per la guàrdia civil, per dispersar la manifestació essent doncs l’últim mort per la repressió de la monarquia fins a la descripció de l’embarcament del Rei en el creuer Principe Alfonso marxant cap a l‘exili, passem imatges, persones, moments que l’autor ha congelat per traslladar-nos a la història. I és significatiu que el llibre tanqui la seva narració amb l’enterrament de l’Emilio mort en el primer capítol i reproduint el crit que es va escoltar en acomiadar el primer màrtir republicà: La República te vengará. En definitiva tot un seguit de peces que encaixen perfectament per donar una imatge coral i real de la proclamació de la República.

Paco Cerdà és periodista, editor i escriptor espanyol, Paco Cerdà -de nom complet Francisco Cerdà Arroyo- va néixer a Genovés, València, el 1985. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i, en acabar la carrera, va cursar el Màster d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat Oberta de Catalunya.

Des que va començar la seva trajectòria periodística Cerdà ha escrit per a mitjans com Levante-EMV, col·laborant amb altres com El País, Cadena Ser o Quaderns Hispanoamericans. També és fundador de La Caixa Books.

En allò literari, Cerdà ha publicat títols com  Los últimos, El peón (Premi Càlam Llibre de l'Any 2020) i 14 d'abril (Premi de No Ficció Llibres de l'Asteroide 2022).

La proclamació de la República està fixada en la nostra retina en unes quantes imatges que s’han repetit força, un cotxe circulant per Madrid amb una gran bandera republicana i també el President Macià proclamant al República des del balcó de l’Ajuntament (proclamant la República catalana inicialment), però el cert és que en cada un dels pobles de l’estat espanyol hi va haver proclamacions de la república, en molts indrets encara amb incertesa, en altres amb repressió però era un fet ja inaturable i la marxa del Rei va consolidar el canvi de règim.

El llibre de Paco Cerdà és un compendi de moltes d’aquestes proclamacions, com es va viure, quins van ser els protagonistes, com es van succeir els fets.

Cerdà reconstrueix el 14 d’abril amb una documentació immensa. Fets i accions des de petits municipis o persones que no han tingut cap presència a la història fins al que passava en els ministeris i en els dirigents republicans però també els darrers monàrquics que intentaven mantenir la fidelitat al rei però eren també conscients de que tot havia acabat.

El 14 d’abril és una de les dates que formen part de la història en majúscules d’Espanya i per tant ha estat estudiada i narrada en el context general. La destresa i la investigació extraordinària que ha fet Paco Cerdà ens porta a conèixer el 14 d’abril d’una manera   detallada, amb detalls que potser no estan en els llibres d’història però que conformen i formen part d’aquesta història.

El Palau Reial, el mateix Rei, les anades i vingudes de polítics per pactar la sortida del monarca, la Xirgu i el teatre, el general Franco i altres militars, els ministres, el comitès republicans, els nens que viuen encara sense consciència del que està passant i molta gent, més gent de les classes populars, tots protagonistes de la història i molts d’ells i elles que van tenir un paper cabdal festejant la República i se la fan seva. Tot plegat conforma una interessant narració plena de sentiments, de vivències, Cerdà recorre moltes ciutats i poble, entra a col·legis, visita camps de futbol, les representacions als  teatres, emissores de ràdio, redaccions de periòdics, hotels o poblats de barraques per viure i descriure l’ambient de l’esclat de la primavera republicana que es va gestar amb el resultat de les eleccions municipals i la sortida poc honorable el rei.

El mateix Cerdà explica com neix la idea del llibre:

“… cayó en mis manos 14 de julio, de Eric Vuillard, que reconstruía aquel día de la historia de Francia. Me hizo reflexionar: de qué día podría hacerse algo similar en España. Instintivamente pensé en el 14 de abril. Es curioso: yo apenas sabía nada de aquella fecha. La primera bandera en Eibar, plazas atestadas de gente, el rey huyendo del país, y poco más. Empecé a indagar y encontré muchas historias por sacar a la luz. Historias que compensaban de una forma justa el desequilibrio que más me ha interesado contrarrestar: el 14 de abril ha sido fecha marcada por banderas e himnos. Yo me he centrado en las personas. En sus vidas minúsculas. Las vidas rotas –aquel día– del encuadernador Emilio, de Cándida la pescadera, de Teresa la anarquista, del telegrafista Pàmies, de Antonio el jornalero, de Francisco el manifestante, o del militar Eduardo. Los más olvidados del 14 de abril, cuya memoria restituye el libro.”

Cerdà en 14 d’abril ret homenatge a tantes i tantes persones que de manera col·lectiva van ajudar a obrir un període esperançador de la història d’aquest país.

Un llibre imprescindible, extraordinàriament ben fet, per conèixer les petites històries que conformen la gran història del 14 d’abril a  Espanya.

14 d’abril
Paco Cerdà
II Premio No Ficción Libros del Asteroide
Libros del Asteroide
Barcelona