Clar i català

Basat en la solució acordada en el seu dia al Quebec canadenc, la seva proposta, com la dels americans francòfons, té com a objectiu final la independència. Però, com en el cas canadenc, les coses no acaben de funcionar com una part important de la ciutadania voldria. Al Canadà, el revés electoral del Partit Quebequès a les eleccions anticipades del 2014 -on defensaven la reforma de l’Assemblea Nacional per fer possible la independència- els va fer plegar veles després d’haver aconseguit el 2006 que el Quebec for reconegut com una “nació dins d’un Canadà unit”. I així estan. Amb un horitzó poc clar on uns segueixen veient aquest Canadà unit i altres un segon referèndum d’independència que els alliberi del regust amargant de la consulta de maig del 1980 al Quebec.

Nosaltres també vàrem poder tastar el gust de la independència en la consulta no referendària del 9 de novembre del 2014. I també ens vàrem quedar a mig camí mentre una part del nostre espectre polític reclamava i reclama, tossudament, la continuació del procés i, ai las!, el percentatge de desencantats sembla que no para de pujar.

Però, com diu aquella dita que pregona que els cansats fan la feina, els nostres “cansats” segueixen buscant l’escletxa per on poder entrar al búnquer i desmuntar la defensa numantina que es fa de la unitat de l’estat espanyol. Val a dir, però, que no tots. Una part més o menys significativa segueix defensant l’atac frontal i l’enfrontament directe des de fora. I aquí comencen els nostres problemes. Perquè tothom vol que la seva opció sigui la prioritària i que les demés es posin a la cua. I així, només transmetem confrontació i poca cohesió. Per gaudi i alleugeriment dels nostres enemics.

La proposta del govern català i el partit majoritari que el sustenta s’ha batejat com “Acord de claredat” però, de moment, sembla tenir més foscors que llums. O, si som honestos, moltes zones de penombra que estenen el dubte. Pel que sembla, tot començarà amb un acord de govern que formularà una colla de preguntes a un “consell acadèmic format per experts”. I aquí surt la primera zona de penombra. Experts en què? En somnis impossibles? En intents frustrats? En un dret internacional que no hi ha manera que ens reconegui com a nació?

Seguim. Aquesta faran un informe que serà sotmès a deliberació pública. Nova zona de penombra. Qui és considerat públic amb dret a deliberar i discutir?

L’informe -i suposo que les conclusions de la deliberació- serà aleshores objecte de debat. I no un sinó tres. Un debat polític entre els partits (tot i que la descripció que en fa el govern, modestament, el situa en tercer lloc), un altre de sectorial i un tercer de ciutadà. I torna la penombra. Perquè aquesta fase es diu que es farà després de les eleccions. Quines? Les municipals del mes vinent, les generals -anticipades o no- o les possibles catalanes?

Això sí. Aquí comença a sortir allò que en podríem dir “l’esperit innovador i modern”. Perquè el debat ciutadà es farà a través de “focus grups”. Un invent que suposarà triar uns centenars de ciutadans -sembla que a l’atzar- a les vegueries. Curiosament després de fer una prova d’alarma general a través del mòbil, a dues comarques i una vegueria. En què quedem?

Amb les aportacions d’aquests tres àmbits de debat, aquells experts del Consell Acadèmic redactaran un batejat com “informe final” i que ha d’incloure la poció del druida, la proposta d’acord de claredat que s’enviarà a l’estat. Per cert, un estat que ja ha dit que no està disposat a negociar res i menys encara la independència de Catalunya.

Però nosaltres, orgullosament alçats, proposem com a tercera etapa la convocatòria de la taula de negociació paritària de la qual, sí o sí (ull, no confondre amb el “sí és sí”), haurà de sortir una pregunta que els catalans haurem de contestar. Més foscor. Només els catalans o tot l’estat? Amb la majoria simple com a desllorigador? Amb el govern que hi ha ara o el que pugui haver-hi el 2024 quan el nostre govern preveu que s’arribi a culminar la tercera fase?

Perdoneu, algú pot encendre el llum? Que amb tants punts foscos....