El quadre maleït de Martí Torrents

Impulsat per l'entusiasme que li havia provocat l'arribada de Joaquim Mir a Vilanova dos anys abans, l'aquarel·lista Martí Torrents es va llançar apassionadament, el 1924, a la idea de convertir el Cafè del Foment en un petit museu de la pintura local. Comptava amb la col·laboració del mateix Mir i també, tot i que sense tanta convicció, d'Enric Cristòfol Ricart i d'Alexandre de Cabanyes.

Ben aviat es va iniciar una subscripció entre els socis de l'entitat de la plaça de les Cols per a contribuir a les despeses dels artistes.
A principis de l'any següent, el diari lloava la generositat dels pintors compromesos en el projecte. A més, avançava que s'havia decidit a "trasladarse a esta villa por unos días la Srta. E. de A., una de las más bellas modelos que existen actualmente, dedicando unas cuantas sesiones de 'pose' ante el pintor Sr. Torrents" ('Diario de Villanueva y Geltrú', 16-01-1925).

En la seva llibreta de notes (que anomena Quaderns Kodak per la similitud amb les instantànies fotogràfiques), Ricart assumeix que l'article del diari signat per X. és obra de Torrents i explica l'enganxada que ha tingut amb ell per aquest "articlet". "Li dic que no estic disposat a fer el ximple i que no veig la necessitat de que ens prenguin per tals" (RICART, Enric-Cristòfol. 'Quaderns Kodak', Punctum & Aula Joaquim Molas de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2020, p. 367).

El setmanari republicà federal se suma als elogis de la iniciativa i anuncia que la subscripció entre els socis ha aconseguit ja 3.500 pessetes per facilitar els medis materials i econòmics necessaris. Detalla que serà pintada una superfície de 30 metres de llargada per dos d'alçada i que s'ha condicionat una sala-taller per tal que puguin utilitzar-la els artistes. Insisteix que la setmana vinent "es trobarà en aquesta vila una de les més belles models de la capital, disposada a dedicar unes quantes sessions de 'pose' al pintor senyor Torrents" ('Democràcia', 17-01-1925).

"En Martí Onclet [Torrents] està fent tronar i ploure amb l'especialíssima empenta que porta -deixa escrit Ricart, el 12 de gener, amb la seva prosa lluent ('Quaderns Kodak', p. 367)- Ell i en Mir han fet somoure la pacífica clientela del Foment i han arribat a trobar vint senyors que paguin vint-i-cinc duros cada un d'ells".

Torrents no va fer servir la sala-taller que el Foment oferia i va preferir preparar els dos quadres que s'havia compromès a fer des de la masia familiar de Ca l'Onclet.

L'escriptor local Josep F. Ferrer celebra la nova imatge que ha adquirit el cafè del Foment, "joguiner i enriolat amb la seva mateixa vestimenta d'altre temps, però rejovenida i enjoiada d'apolicromades llums". Es manifesta satisfet que s'hagi inaugurat en l'època de Carnaval. "Quan el xabacanisme, malauradament, s'expandeix pels carrers i per les nostres societats, poder disfrutar d'un salonet com aquest que, més que saló de festes d'una societat, sembla el d'una casa particular, és com tenir una mena de recés contra el mal gust" ('Diario de Villanueva y Geltrú' 26-01-1926).

Ni rastre de la model

Però, sorprenentment, en els dos quadres que Torrents penja en el renovat cafè no hi ha cap rastre de la presència d'una de les més belles models de la capital traslladada a Vilanova per posar per l'aquarel·lista. Un dels dos quadres que Martí Torrents penja al saló-cafè només mostra un espai ple de núvols, amb preciós colorament, que porta el títol cantat de 'Nuvolada'. L'altre és un conjunt d'arbres, amb moltes tonalitats de verds, tons cremosos i alguns vermells ensafranats, batejat com 'Paisatge'. Cap indici de la bella model ni de cap altre ésser humà. Ni en l'un ni en l'altre.

Què va portar Torrents a canviar el pla previst, oblidant-se de l'anunciada model E. de A.?

Una aportació que ens pot fer imaginar què va provocar aquest canvi d'orientació la trobem en els 'Quaderns Kodak' de Ricart: "L'altre dia [vaig anar] amb en Mir a la Masia de l'Onclet a veure les pintures que ha fet pel 'Fomento' l'Onclet Joan Martí [Torrents]. Què pensa aquest xicot? Això no és ni rigolada ni ironia ni res de cap i peus. L'expagès, el naturista, el coneixedor dels arbres i les herbes i de l'harmonia de la Natura té la pensada de pintar dugues grolleres escenes de cabaret. Dic grolleres per fer-li favor. Ell que podria pintar amb un fervor i constància franciscanes les petites coses i els grans espectacles de la naturalesa" (22-07-1925, p. 397).

Sembla evident que la desaprovació del seu amic devia portar l'aquarel·lista a canviar radicalment la seva aportació al saló-cafè.

En qualsevol cas, hem tingut la sort que, com a mínim, una de les dues "escenes grolleres" de Torrents ha sobreviscut i va arribar al Museu Balaguer en la donació que va fer la vídua de l'artista, Rosa Pelegrín. Amb el títol de 'Carnaval', l'obra va ser exposada per primera vegada l'any 2002, 25 anys després de la mort de l'artista i 77 des que va ser pintada, com es fa constar en el llibre-catàleg de l'exposició ('Martí Torrents, 1887-1977'. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2002, p. 136). El quadre representa la platea d'un teatre, sense cadires, amb tot de gent esvalotada, i com a imatge central un home vestit de frac que porta, asseguda damunt d'una espatlla, una noia somrient, amb un antifaç, les tires del vestit baixades a mig braç, la faldilla arronsada mostrant una lligacama i un altre home que li posa una mà a la natja. Una imatge presa de la senyoreta E. de A., la model de l'aquarel·lista. A més, apareixen dues senyores ensenyant els pits i un home al fons mig despullat. De l'altre quadre no n'hem trobat constància. Podria ser que el pintor l'hagués deixat sense fer. En qualsevol cas, agrairíem qualsevol informació que ajudi a aclarir aquest punt.