La mestra i la Bèstia

La novel·la que ens presenta Imma Monsó és la recreació de la vida de la Severina, una mestra que opta per anar a un poble perdut al mig de les muntanyes del Pirineu amb la voluntat de socialitzar creient que en un poble petit trobaria l’oportunitat de conèixer gent i relacionar-s’hi per afermar la seva pròpia personalitat. Severina troba relacions, no sempre les desitjades, però a més reconstruirà tota la història de la guerra civil, dels enfrontaments que hi va haver, de la repressió, de la lluita contra el franquisme i com aquest encara és present en moltes de les relacions i decisions que es prenen. És també una història d’amor no consumat entre ella i la Bèstia, un home que viu al poble que l’ajuda en algunes de les situacions més difícils que viu. Un home lliure amb un passat complex i carregat de vivències i aventures. Un home lliure en mig de la repressió i maledicències en un poble petit i atemorit.

Imma Monsó. Cursa estudis de Filologia Francesa a la Universitat de Barcelona i, més tard, s'especialitza en lingüística aplicada. Durant un temps exerceix com a professora d'institut, però després substitueix aquesta feina per la de l'ensenyament de llengües estrangeres.

Com a narradora enceta la seva trajectòria guanyant el premi Ribera d'Ebre del 1996 amb el llibre de contes Si és no és, publicat el 1997 per l'editorial El Mèdol. El mateix any s'estrena amb la novel·la No se sap mai (1996). El 1998 veu la llum la novel·la Com unes vacances. L'obra s'havia fet mereixedora del prestigiós premi Prudenci Bertrana dels Premis Literaris de Girona.

La seva tercera novel·la es fa esperar fins al 2001, Tot un caràcter, publicat per Edicions de la Magrana, són la confirmació de l'excel·lent narradora que la literatura catalana havia descobert en l'espai de pocs anys, al 2003 amb els llibres de narracions Millor que no m'ho expliquis, contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars i la malaltia, i el 2004, Marxem, papà..
Paral·lelament Imma Monsó comença les col·laboracions a les pàgines del diari El País, i més tard de manera regular a nombrosos mitjans de premsa escrita, com La Vanguardia, L'Avenç, El Periódico de Catalunya i Catalan Writing,.

Apareixen Un home de paraula (2006), novel·la guardonada amb el Premi de narrativa Maria Àngels Anglada, Una tempesta (2009), i La dona veloç (2012) que rep el Premi Ramon Llull.

El 2016 Imma Monsó retorna a escena amb un thriller publicat a l'editorial Columna, la novel·la L'aniversari. I ara publica la seva nova novel·la La mestra i la Bèstia.

El 2013 Imma Monsó és reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura, per "una obra literària personal, d'una consistència i d'una ambició exemplars, que configura un món rigorós i a la vegada d'un humor paradoxal".

“He vingut a fer realitat tres desitjos -els va enumerar- El primer, tocar la neu. El segon tenir casa pròpia. El tercer. Ser d’un poble”. Així explica la Severina, una jove mestra, la protagonista de “La mestra i la Bèstia” d’Imma Monsó, la seva anada a un petit poble del Pirineu perdut entre muntanyes per començar a exercir la docència. Allà la Severina recupera la memòria de la seva infància i de la seva família, coneix la repressió d’una postguerra grisa encara present al poble, i coneix també el desig i l’amor. Una noia solitària que buscar trobar-se amb els altres. Novel·la de reflexió sobre les conseqüències de la guerra i la resistència, de les relacions entre les generacions familiars i també de l’aprenentatge d’algú que intenta trencar la seva solitud.

La Severina està acostumada a viure amb una certa soledat però amb una viva vida interior, viu en una casa apartada del poble, amb un sol veí, el López, que regenta un taller mecànic, amb una mare d’una cultura notable que l’educa i li fa seguir els estudis i una pare que la majoria del temps està absent en viatges  de feina. La Severina va creixent alhora que va descobrint que el que l’envolta té sempre alguna lectura més de la que sembla. La narració va alternant la vida de la Severina com a mestre al poble de Dusa al Pirineu ribagorçà on comença la seva vida laboral, però també la seva obertura al món tot i que l’ambient de Dusa és encara tancat i aïllat. Descobreix el poble fent relació amb els habitants i amb els infants del poble on encara hi plana el silenci o la temença sobre el que va passar en la guerra i la postguerra i l’enfrontament entre els propis veïns. Se’n parla fluix i vigilant. La repressió encara és present. A partir dels records va refent la vida del seus progenitors, Simona i Román, s’introdueix en els records de la mare, dels seus comentaris, dels seus llibres, de la malaltia i del pare amb moltes absències i també amb comentaris mai acabats i veu i descobreix coses que segurament en la seva infantes no podia entendre encara. L’educació que li tramet la mare, la deducció que el pare és un resistent que ajudava al maquis encara present en alguns indrets. I encara el record de l’extravagant Julia, la seva tia, que viu a Barcelona i porta una vida lliure i gens adequada pels estàndards del franquisme del moment. És una persona lliure amb qui la Severina va conviure a temporades.

A Dusa tot és diferent, descobreix el món del camp, del poble aïllat a través de  la relació entre els pares i els alumnes i el paper que juga ella com a mestre en un petit poble on és l’atenció de massa gent.

I a Dusa descobreix també el desig cap a un home, la Bèstia, i el gestiona de la manera més autosuficient possible com gestiona tantes coses del dia a dia i de les relacions amb les seves companyes mestres del territori.

S’enfronta a un nacional catolicisme potent, omnipresent, a la inexistència d’una educació en la llengua pròpia, a una escola pública força abandonada però ella perseverarà a mesura que creix el coneixement que va fent de la seva pròpia família l’ajuda i la fa agafar consciència de qui és i que vol fer.

La Severina és un persona diferent, una noia peculiar, amb el seu món amb una família també diferent que va formant la seva personalitat entre la vivència directa i el record important de la família.

El llibre és també el relat de les generacions de la immediata postguerra, els que la van viure directament i la generació posterior que en va rebre les conseqüències i la manca de lliberta i d’oportunitats.

La relació entre la mestra i la bèstia serveix per confrontar dos mons diferents, però també de tenir el peus a terra i de bastir la seva pròpia història com un procés d’aprenentatge .

Un excel·lent narració que es llegeix amb interès creixent.

La mestra i la Bèstia
Imma Monsó
Llibres Anagrama 106.
Editorial Anagrama
Barcelona, febrer 2023