El cònsol de Barcelona

Segona novel·la del cicle sobre la guerra civil que ha culminat (potser de moment només) amb 1939 La caiguda de Barcelona. Aquesta novel·la es situa a la Barcelona republicana i el marc de la narració es situa en el paper que ha de jugar el cònsol rus Vladimir Antónov-Ovséienko enviat per Stalin no sols per tenir informació de primera mà sobre la situació a Espanya i a Catalunya sinó per exercir el màxim de pressió sobre el govern de Companys per minimitzar el màxim la presència i la influència de la militància del POUM, trosquistes, en el devenir de Catalunya.

Stalin va perseguir fins les darreres conseqüències als seguidors de Troski que havien caigut en desgràcia davant el Kremlin i se’ls va acusar de moltes traïcions a la Unió Soviètica, la més usual, la de tenir connivència amb els espies alemanys que ja començaven a moure’s per Europa.

Els fets de maig son reescrit amb la inclusió dels personatges de ficció però es tracta també amb una escrupolosa veracitat.

Andreu Claret Serra. Periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí amb Josep Cuní, de la SER. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar El secret del brigadista, i el 2017, Venjança. L’any 2019 va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb la novel·la El cònsol de Barcelona, de la qual s’han publicat tres edicions. I aquest any 2021 ha publicat el tercer llibre vinculat a la guerra civil amb La Caiguda de Bracelona. És membre del consell científic del Real Instituto Elcano, del consell consultiu del Diplocat, del patronat de la Fundació Periodisme Plural i del comitè editorial d’El Periódico de Catalunya, en el qual col·labora regularment.

En plena guerra civil a l’any 37 Barcelona viu intensament els moments polítics. El govern de Companys està dèbil ja que el carrer el dominen els anarquistes i en ocasions no poden controlar les seves accions. Un govern en el que hi ha membres del POUM, en la figura d’Andreu Nin, a qui els comunistes del PSUC no volen que ocupi ni detecti cap mena de poder. Les baralles quan no batalles omplen els carrers de la capital catalana i de fons la guerra segueix, Madrid assetjat i el front d’Aragó a uns centenars de quilometres i per tant cada cop es veu més possible que s’entri en guerra de manera directa a Catalunya.

La ciutat ben aviat rebrà la vista dels avions italians “les paves” que bombardejaran objectius militars i estratègics però també a la població civil provocant autèntiques tragèdies.

Aquest ambient és el que es trobarà el protagonista, Vladimir Antónov-Ovséienko, militar comunista d’origen ucraïnès molt ben format i coneixedor de l’estratègia militar dels exercits comunistes, és nomenat cònsol de la Unió Soviètica a Barcelona, Antonov és reconegut admirat i respectat perquè ha esdevingut una antiga glòria de la Revolució d’Octubre. Arriba a Barcelona amb l’encàrrec exprés de Stalin d’ajudar a la rereguarda republicana i detectar els moviments polítics de fons, però també de les necessitats de la reraguarda catalana. I té un objectiu polític també, controlar la CNT i perseguir els trotskistes del POUM.

La novel·la recrea l’estada del consol a Catalunya, la seva ràpida incorporació a la vida barcelonina i com va desenvolupant la seva tasca amb l’ajuda de la seva dona, la Sofia Levin, que a partir de les coneixences de la dona del consol francès que li aporta la visió des de fora del que estan fent els altres països a la política catalana.

El cònsol compta amb la cooperació del seu xofer, en Josep Tarrida, un militant del PSUC que malda per complir la seva feina el millor possible i es guanya la confiança del cònsol tant que quan aquest és depurat i cridat de nou a Moscou li lliura el seu testament polític en el que denúncia les persecucions estalinistes.

El cònsol va entendre Catalunya i va ser un personatge molt apreciat. L’arribada de queviures amb vaixells russos, l’ajuda amb armes a l’exèrcit són actuacions que li fan guanyar confiança per bona part de la ciutadania de Barcelona.

Però també és la víctima de la repressió i de la conspiració que ordeix el seu secretari Strakhov, a sou dels estalinistes, que va fent arribar informes esbiaixats perquè el consol caigui en desgràcia com al final succeeix i acabi afusellat pels seus ex companys.

La novel·la té un seguit de personatges secundaris però imperants, el més bàsic és el seu xofer en Josep Tarrida i la seva família i el seu germà Ramón, un intel·lectual que pateix en pròpia carn els fets de maig del 37 amb la mort de la seva companya.

També apareixen personatges reals que Claret amb habilitat situa en la narració, així hi trobem Andreu Nin, Companys, Tarradellas, Met Miravitlles, Durruti, Ramon Mercader, George Orwell, Pau Casals, Dolores Ibárruri (la Passionària), i  movent els fils Stalin.

La narració es mou per la Barcelona assetjada per la guerra però també l’acció es situa a indrets com la xocolateria del carrer Petrixol, l’hotel Majestic, el cine Dore.

La novel·la té molt de ritme i està molt ben estructurada i la connexió entre els personatges és prou interessant.

La novel·la finalment fa justícia amb el cònsol ja que una investigadora russa ja en l‘actualitat aconsegueix trobar a la Josefina, la filla del xofer Josep Tarrida, que és el dipositari de la carta del cònsol en que explica la veritat, la seva veritat i el patiment que van tenir els represaliats i perseguits pels serveis secrets estalinistes.

Segon lliurament de la trilogia de la guerra civil en que es mostren clarament les contradiccions entre els republicans, govern català i espanyol, que semblen fer-se la punyeta constantment i el dilema de guanyar la guerra o fer la revolució. Enfrontaments que van acabar debilitant a la República posant en safata la victòria franquista.

Molt interessant per esclarir episodis foscos de la història.

El cònsol de Barcelona
Andreu Claret
Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2019
Col·lecció Clàssica, 1227
Columna Edicions
Barcelona, juny 2019