Tot un sistema de balors

Un equip, el que sigui perquè la crítica no va contra cap equip concret, considera que el culpable del seu descens a segona divisió és l’actuació arbitral. Com a resposta, espontània diuen, llegeixo que “en prepara una de molt grossa per clamar contra els àrbitres” i que “els col·lectius socials han preparat diverses accions i el club les ha secundat”.

“En primer lloc, han demanat que tots els aficionats que vagin a l’estadi ho facin vestits de negre. La idea és mostrar una mena de “dol”, representant la “mort de la justícia en el futbol”.

També els òrgans interns de comunicació s’han sumat a la protesta i “han canviat el color habitual de les imatges de les seves xarxes socials, les quals ara apareixen en negre”. Així mateix demanen que “a l’inici del partit es dugui a terme una gran xiulada massiva que provoqui que el joc s’hagi d’aturar”.

Puc entendre la protesta i els instruments utilitzats per fer-la evident. La meva sorpresa sorgeix quan comparo aquesta resposta amb la que el món del futbol ha donat i dóna quan hi ha situacions d’injustícia, a altres nivells, que afecten a molts milers de persones, també als seus socis. I no és únicament una situació del futbol. Quant espai s’ha destinat als mitjans d’”informació” a les semifinals d’Eufòria? I quant a posar en evidència que promeses governamentals que havien de millorar la vida de molts persones, han quedat en no res per la convocatòria d’eleccions el mes de juliol?

Els mitjans han donat el relleu necessari a la creixent privatització de les pensions que amaga la reforma que està en curs? Quina és la reacció espontània davant d’aquest fet extremadament perjudicial per a moltes persones? Se’ns ha explicat des dels mitjans que hi ha lleis aprovades però no aplicades o no acomplertes que són la causa de desnonaments? Ens pot semblar normal que es faci arribar a la Justícia Ordinària algunes decisions arbitrals i hi hagi silenci davant fets que afecten institucions catalanes com el Parlament o la presidència de la Generalitat? Que la Junta Electoral obligui al Parlament a retirar els credencials de diputats a parlamentaris quan legalment tant la institució com els seus component són inviolables? Tothom ha tingut l’oportunitat de saber que aquestes entitats bancàries que cobren cada cop més comissions i tenen més beneficis multimilionaris són entitats que des de 2008 deuen uns 70.000 milions del rescat bancari? És a dir que ens deuen a tots nosaltres aquesta quantitat de milions?

L’actuació dels mitjans, fidels a qui els paga, ens porta a una situació on els balors són cada cop més tergiversats per les informacions parcials i tendencioses, cortines de fum que serveixen per amagar conflictes tremendament seriosos rere notícies creades i engreixades per un sistema que viu del seu mateix fum.