Les nostres mares

Nova novel·la de Gemma Ruiz amb la que va guanyar el premi Sant Jordi i ha obtingut també un èxit de vendes acompanyada d’una molt bona crítica amb comentaris elogiosos per part dels lectors i lectores que són en definitiva qui consagren els llibres i els seus autors i autores.

Gemma Ruiz entrelliga la història de deu dones, la generació de les mares que van viure part del franquisme i el seu final.

Mares que van haver de jugar molts papers en uns moments d’una certa tensió política, social i quan entre les dones ja es manifestava una voluntat de ser presents amb tota la seves capacitats que eren i en son moltes en una societat que encara feia unes grans discriminacions per raó de gènere, discriminacions avalades pel sistema polític d’una dictadura que començava a fer aigües i per una església que manifestava el suport a la submissió de la dona, a la seva no presència en la vida pública.

Gemma Ruiz narra amb una gran destresa el món d’aquells anys a cavall entre el final dels seixanta i ja entrats en els setanta, amb el començament de la transició i que s’allarga fins els nostres dies. Deu dones valentes, deu dones que volen trencar els costums, els silencis, que han de batallar per trobar el seu espai en un món en que els homes gaudien de total impunitat amb el tracte amb les dones i de costums socials molt assentades i massa vegades consentides per una societat que mantenint els rols d’home i dona mantenia la discriminació.

Gemma Ruiz és periodista i escriptora catalana, Gemma Ruiz Palà va néixer a Sabadell el 6 de desembre del 1975.

En la seva faceta com a periodista, ha treballat per a la Televisió de Catalunya al servei d'informatius, especialitzant-se en el camp de les cròniques culturals. Sis anys van ser els que va dedicar a fer les cròniques culturals del programa La nit al dia.

D'altra banda, com a escriptora, Ruiz Palà va debutar el 2016 amb la novel·la Argelagues, que segueix els passos de tres dones que treballen a la indústria tèxtil durant la Guerra Civil, l‘autora es capbussa en la història de les dones de la seva família i relata algunes dels episodis vitals als que han hagut d’enfrontar-se. No és la primera vegada ni serà, segur, la darrera que el propi relat familiar serveix per relatar una història que ben travada esdevé una novel·la amb interès. La seva obra va resultar un èxit de vendes que per a l'any següent ja comptava amb nou edicions. El 2020 va publicar la seva primera obra traduïda al castellà, On Wenling. Que algú de l’altra punta de la Terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, abocada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.

Les nostres mares, constitueix un mosaic que van construint les deus dones que formen part dels relats. Relats encadenats per algun detall, per algun personatge o per la convivència en situacions diverses. És el relat vital de les dones que van haver d’afrontar una vida en que la base era massa vegades la renúncia dels seus somnis per poder oferir una vida millor i amb més expectatives als seus fills i a les seves filles.

Deu dones que d’alguna manera han de plantar cara al moment en que viuen, són conscients de la situacions incòmodes, humiliants que a vegades es troben, que ho han d’afrontar i ho fan amb la màxima dignitat, amb lluites tenaces i també amb estratègies ben diverses. Deu dones a les que ben segur van acotar bona part de les seves aspiracions però en major o menor mesura van reeixir en les seves aspiracions.

Un recorregut pel que podria ser una part del camí de l’empoderament de les dones des dels anys finals del franquisme fins els nostres dies. Des d’aquelles que en la seva joventut no tenien telèfons mòbils fins a les actuals converses del grups de Whatsapp.

Dones valentes, que lluiten al costat dels seus homes que moltes vegades encara mantenen actituds negatives respecte a les voluntats de les dones, però també hi trobem aquelles que actuen amb un paternalisme inadequat o bé fruit de l’educació en algun moment desprenen un esperit condescendent que encara vulnera més -i no sempre volent- el desig de les dones.

Trobem mares amb voluntat de trobar algun ginecòleg que els permeti evitar i acabar amb l’embaràs no desitjat en un vol charter cap a Londres ple de noies i un sol objectiu. La mare que es baralla per poder treure el fill del món, encara inicial, de la droga, o les lluitadores que va protagonitzar la tancada a l’església de Sant Andreu en el conflicte de Motor Ibèrica que va ser sonat, o la conscienciació de les primeres Jornades de la Dona al paranimf de la Universitat, la recerca del reconeixement de les dones artistes oblidades i amagades per la història, o la dona lesbiana que ha de lluitar per tenir un cert reconeixement en un ambient familiar i social hostil.

Les noves migracions i les mares que han deixar els fills a l’altra banda de l’atlàntic i busquen desesperadament trobar feina per poder enviar-los recursos que els permetin una subsistència més còmode.

En fi, històries de dones fermes, valentes amb la voluntat de trencar amb una rutina que sempre les deixava de banda i les relegava a estar a casa i fer les feines de casa i ben poca cosa més.

Magníficament documentada i amb un fil narratiu que acosta al llenguatge comú, planer que fa entrar a la lectura de manera fàcil i còmode.

Una gran història de deu dones, que en podrien ser milers, que van plantar cara a situacions avui inadmissible però no massa lluny en el temps.

Per fruir i reflexionar amb la seva lectura.

Les nostres mares
Gemma Ruiz Palà
Premi Sant Jordi, 2022
Editorial Proa
Barcelona, 2023