El 29 de juny, Sant Pere, patró dels pescadors i festa major de Baix-a-Mar

La rondallística catalana, sorneguera i un sempre pèl maliciosa, conté un parell de peces sobre Pere, una d'elles explica el perquè de la calvície del sant. «Diu que un dia, quan Sant Pere i Sant Crist anaven pel món, van aturar-se en un poble a predicar, i Crist, que coneixia molt bé al deixeble, va exhortar-lo perquè no anés per les cases demanant menjar. S'arribaren fins a una casa i Sant Pere, incorregible, s'esquitllà per la porta de la cuina i demanà a la cuinera si li podia fer una truita. La dona, sol·licita, trenca un parell d'ous i li fa una trita tombada. Però així com la mestressa anava a donar-li la truita, apareix Crist i ho veu... Pere, torbat, agafa la truita, es treu la boina i es posa la truita al cap i tot seguit es posa la boina, perquè el Mestre no ho vegi... I de la cremada d'aquella truita tombada li ve la calvície a Sant Pere».

Pere és un dels grans apòstols de Cristianisme, i junt amb Pau (el dia 29 els hi és dedicat a ambdós), comparteixen la prominència de l'Església Universal. Pere, el deixeble de Crist, és un exemple de la feblesa humana; va negar per tres vegades conèixer-lo. Pau és l'home del pensament i les idees, abans que la pietat. La tradició apòcrifa el fa deixeble de Simó el Mag, atrabiliari personatge (el gran heresiarca) que pretengué 'comprar' la Fe de l'Esperit Sant, d'aquí que a la compra d'autoritat eclesiàstica se la designés com a 'simonia'. Els dos apòstols, però, són prohoms amb una personalitat heroica, heroica en el mateix sentit que els protagonistes de les epopeies gregues o les sagues nòrdiques. A Pere la pietat religiosa ens el presenta en figura de venerable (encara que sòlida) ancianitat, i la malícia popular, inclús ens el fa proper a l'home que sempre té gana. Però l'epopeia cristiana ens el mostra a l'hort de les Oliveres amb l'espasa treta i agredint a un dels servents de Caifàs, al qual talla una orella. Posteriorment, la mateixa epopeia ens el presenta enfrontat a Neró (la inhumanitat pagana), el qual resoldrà fer-lo crucificar. Pau, ja ho hem dit abans, és l’ideòleg que dotà al futur cristianisme de 'pensament', més enllà de pietisme de Crist. Pau és l'home que 'cau del cavall' pel camí de Damasc i sent la veu del 'Senyor'. I com tots els conversos, de perseguidor de cristians passà a ser-ne propagador doctrinari (feu doctrina) i universal del cristianisme naixent.

Amb l'onomàstica de Sant Pere (i abans Sant Joan) s'obre la sèrie de festivitats del bon temps i les berbenes al carrer, i també de dies dedicats a celebrar i els banys, l'aigua nova de les fonts, l'aigua de la mar i l'aigua dels horts i jardins. Veiem-ho: pel juny Sant Joan és el primer batejat amb AIGUA. Sant Pere és patró dels PESCADORS. El 10 de juliol, Sant Cristòfol, passava caminants d'un cantó a l'altre del RIU, i va passar-hi el Nen Jesús. El 16, la Marededeu del Carme és l'STELLA MARIS dels navegants. El 22, la Magdalena (arribà amb la seva companyia a les costes de la Provença (a la Camarga) per la MAR. El 25, Sant Jaume, també arribà amb la seva barca−sarcòfag pel MAR, a Galícia o a Tarragona. El 30, se celebren Sants Abdó i Senén (Sant Nin i Sant Non), patrons dels hortolans, que fan córrer l’aigua pels camins dels regs.

Bon estiu.