El caso Bramard

El Caso Bramard és el primer volum d’una tetralogia protagonitzat per Corso Bramart que té com escenari la religió italiana del Piemont, Crims del Piemont serà sens dubte en el seu conjunt una excel·lent lectura de novel·la negra si els següents llibres tenen l’interès d’aquest primer.

El llibre va ser finalista del Premi Literari Giorgio  Scerbanenco és un premi literari italià pel gènere criminal i sobretot un dels premis importants de la ficció policial a Itàlia.

Aquest reconeixement ja és una mostra que palesa la qualitat de la narració i sobretot dóna a entendre que els autors que són nominats tenen possibilitats de que els seus llibre tinguin un ampli recorregut a les llibreries i èxit entre els lectors.

Davide Longo va néixer a Carmagnola, Torí, el 1971. La seva primera novel·la, Un mattino a Irgalem, va rebre el Premi Grinzane Cavour a Millor Primera Novel·la i el Premi Via Po. Il mangiattore di pietre (El menjador de pedres, Llengua de Drap) va ser guardonada amb el Premi Ciutat de Bèrgam i Premi Viadana, i portada al cinema amb el seu guió el 2017. L'uomo verticale (2010) va ser reconeguda amb el Premi Lucca. Ha realitzat també documentals i escrit guions per a teatre, a més de col·laborar en mitjans com La Republica, i ràdio. També és autor de llibres infantils i ha participat en diverses antologies de contes.

El cas Bramard és la primera novel·la de la sèrie Els crims del Piemont, protagonitzada pels comissaris Bramard i Arcadipane, seguida de Le bestie giovani (de propera aparició a Destino), Una rabbia semplice i La vita paga il sabato.

Viu a cavall entre Torí, on imparteix Escriptura Creativa a la prestigiosa Scuola Holden, fundada pel també turinès Alessandro Baricco, i casa seva a la Vall Varaita, on ha creat Alfabaita, un projecte de residència artística.

El cas Bramard (títol original: Il caso Bramard, Feltrinelli, 2014 / Einaudi, 2021) ha estat publicat per Ediciones Destino a la seva Col·lecció Áncora & Delfín. Traducció de Lara Cortés Fernández. 

Del llibre El caso Bramard, que ja hem dit que és la primera novel·la d'una de les sèries policíaques que s’ha considerat com una de les  més reeixides de la literatura negra europea recent. A Itàlia ha esdevingut un autèntic fenomen literari i d’acceptació entre el públic. En paraules de l'escriptor i crític literari Alessandro Baricco, “Corso Bramard és la resposta septentrional al comissari Motalbano, un símbol a Sicília i el mezzogiorno. En tots dos casos, la qualitat literària, el paisatge, el món rural i els personatges de gran força doten les novel·les d'un caràcter que va molt més enllà del misteri per resoldre.»

Coneixem a Corso Bramard, en el seu moment era un dels policies amb més futur del país, però un dels assassins que perseguia amb més intensitat es va acarnissar amb la seva família, va matar la seva dona i la seva filla petita va desaparèixer i no es va trobar mai més. l’assassí conegut com a “Otoñal” envia al comissari Bramard cartes amb al·lusions a les morts de la seva dona i altres noies. El pes de la situació que va viure el comissari va fer que deixés la policia i es dediqués a fer classes en un institut a temps parcial i viu en un antiga cabanya en un petit poble de la muntanya torinesa. Escala muntanyes viu situacions límits sense ser-ne massa conscient, és la resposta a la seva situació que viu d’ençà del drama de casa seva que encara no ha pogut superar.

L’assassí segueix enviant-li cartes amb fragments dels versos d’una cançó de Leonard Cohen. Disset cartes en vint anys, mecanografiades amb una Olivetti del 72. I això fa que Bramard intenti trobar alguna relació entre les cartes que li permeti aprofundir en la recerca de l’assassí i acabar amb aquesta mena de joc i mal son que el persegueix i que li impedeix tancar pàgina i refer la seva vida. A què obeeixen les cartes del criminal. Una invitació? Una provocació? Un repte? Un escarni? Fins la darrera carta mai havia aconseguit cap pista, però en la darrera sembla que ha deixat un petit rastre de la seva personalitat. Una pista fonamental, una pista on aferrar-se. Pista suficient perquè Corso Bramard rememori altre cop els fets i reprengui la caça, posant al descobert una escena poblada de personatges ambigus i poderosos, un laberint de silencis que condueixen Corso cap al seu destí.

I aquí hi entren en joc el comissari Vincenzo Arcadipane, antic company i que tenen una amistat forta fruit de les circumstàncies que han viscut plegats i de la policia Isa, una agent peculiar amb comportaments heterodoxes i també amb els seus propis problemes. 

A través d’aquesta pista van reconstruint tota la història fins arribar a conclusions, troben l’assassí i alguna sorpresa més després d’una pacient i elaborada investigació anant a les arrels de la història, d’anys enrere.

Novel·la intensa amb capítols curts que augmenta el ritme narratiu i com a conseqüència també el lector. El llibre segueix el desenvolupament de dues trames lligades entre si que conflueixen al final.

Hi ha històries col·laterals, la vida del protagonista, els seus treballs a l’Institut, les seves relacions al poble amb el seu oncle i també amb els veïns que d’alguna manera l’han acollit coneixedors de la seva història. Personatges més que interessants, complexos, però amb unes intervencions importants en la història i en la investigació. Els dos protagonistes, l'expolicia i professor Corso Bramard i el comissari Vincenzo Arcadipane, formen un duet d'una força narrativa notable. Bona emoció i una escriptura excel·lent donen vida a una història i uns protagonistes que es segueixen amb interès creixent.

Trama intel·ligent, personatges molt ben situats en la narració i la intriga necessària donen com a resultat una novel·la magnífica.

Esperarem amb delit el següents lliuraments. S’han obert moltes expectatives.

El caso Bramard
Davide Longo
Sèrie Los crimenes del Piamonte
Col·lecció Áncora y Delfín 1597
Editorial Destino
Barcelona, febrer del 2023