Baixar a l'arena

Segons el senyor Ballbé, no està bé perquè, primer, "Franco ja ho va dir al seu director de l'Arriba (periòdic mare dels periòdics ultradretans) Vd. haga como yo y no se meta en política". O sigui que els periodistes, en la seva opinió -sembla- ja tenen una vida prou ben o mal resolta (però resolta), i no s'han de 'meter en política', l'han de deixar estar pels... ves a saber què o qui! També perquè, segons es dedueix del seu escrit, els periodistes són una branca de la sabateria i tal com ell diu només poden funcionar amb les seves sabates: "sabater, a les teves sabates!, li diu a Francesc Marc. I també argumenta que els periodistes cal que vagin sovint a ca l'oculista perquè "No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure". I perquè nos-sé-què d'anar a la "sorra" política. Jo, no estic gens d'acord que els periodistes, o qualsevol altre ciutadà i professional dedicat a l'observació social, hagin de conservar la seva virginitat o suposada imparcialitat, allunyant-se de la intervenció política, i puguin i sentin, com la resta de ciutadans, el prurit d'intervenir-hi.

I ja que segons sembla el senyor Ballbé escriu als periòdics (o sigui es dedica a escriure), li recomanaria, a part que reconsiderés la seva opinió sobre el cas, que procurés buscar-se ajuda per escriure en una llengua un pèl més, diguem, genuïna. O sigui, ja que la seva vocació sembla dedicada a expressar-se (d'una forma o altra) literàriament, no li calgui emprar tan sovint, en els seus escrits, calcs tan descarats: home: els combats i les baralles es dirimeixen a l'arena (a la sorra hi anem a rebolcar-nos, o a fer castells d'això); per dir-li a algú que s'ocupi de les seves coses tampoc no cal acudir als sabaters, podem dir, per posar un exemple: 'Cullerer, a fer culleres', o bé 'El pagès a la terra i els soldats a la guerra'. En fi... que a mi em sembla molt bé que Francesc Marc Álvaro hagi determinat deixar de 'veure els bous des de la grada', i vulgui conèixer el pa que s'hi dona des de l'arena política, així com que hagi convingut, també, caminar amb sabates (o altre calçat) fet per ell mateix. Que hi hagi sort!