Els impostors

La societat atemorida comença a despertar i hi ha algunes manifestacions del que seria més tard l’antifranquisme, encara reaccions febles, i que es centren en els àmbits universitaris i dels grups vinculats a l’anarquisme i al PSUC amb els darrers guerrillers que queden.

Una Barcelona que viu amb les cartilles de racionament, encara amb molta por de les denuncies i repressió per part dels falangistes i la temuda Brigada polític social amb els sàdics i desequilibrats germans Creix al capdavant.

En mig d’aquesta Barcelona, diversos personatges han de trobar el seu camí, personatges que han oblidat, o almenys ho intenten, la seva vida anterior i que malden per trobar un nou lloc que els allunyi els temors i també els permeti obrir noves oportunitat per viure amb un mínim de tranquil·litat.

Un seguit d’impostors, cap d’ells i elles és el que sembla però formen part de la xarxa que es va teixint al seu entorn.

Pilar Romera (Riba-roja d’Ebre, 1968) es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu debut com a escriptora es produeix en 1993 amb la novel·la L’esperit de vidre (1993, X Premi Ribera d’Ebre de narrativa), L’esperit de vidre, a la qual segueix, en 1997, Dins la boira. En 2016 publica Li deien Lola (2016). El 2017 va participar en el llibre col·lectiu L’Ebre, un riu literari, i el 2019, en el recull de contes Assassins de l’Ebre. El 2017 va ser guardonada en la primera convocatòria de les Beques d’Escriptura Montserrat Roig, atorgades per l’Ajuntament de Barcelona i la Unesco.
Els impostors va sortir al mercat, gairebé simultàniament, en català (Columna Edicions) i castellà (Els impostors, Destí).

La narració comença amb una redada de la “social“ a la universitat de Barcelona contra estudiants catalanistes i com a conseqüència de la mateixa és detingut l’Albert, ell no és estudiant, treballa en una impremta i la policia considera que és qui ha facilitat les octavetes que s’han llençat.

Albert es conduit a la temuda Vila Laietana on el comissari Fuentes, després d’un parell de sessions d’interrogatori violent l’envia cap a la model alliberant-lo de que passi a mans del germans Creix.

Fuentes és també, un impostor, un policia mig corrupte però que no té massa simpatia per la causa del franquisme, s’ha adequat als temps que corren. Va servir a la república i ara ho fa amb el franquisme. Té vinculacions amb els baixos fonts i fa negocis amb el contraban.

L’Albert és germà de la Dora, Isadora, que és el personatge central sobre que bascula bona part de la trama. Isadora, treballa de secretària al Govern Civil, també té un passat vinculat a la república i a la vida alegre de la Barcelona dels anys 30, vídua de guerra d’un matrimoni de conveniència, el seu marit va morir al Front de l’Ebre i ella s’ha tornat a casar amb el Bonaventura Puig -que naturalment i com indica el títol del llibre, tampoc és qui diu ser-. L’aparició de la figura de Miquel Alberich causa un trastorn en la Dora ja que recupera velles sensacions amb qui va ser amant de joventut.

Miquel però és un combatent bregat en molts combats, guerriller a la Vall d’Aspren després d’haver estat a la resistència i entrar alliberant París amb al “Nueve”, divisió formada per republicans espanyols.

La novel·la ens va portant des del passat amb la fugida cap a França de les darreres tropes republicanes, la seva arribada a territori francès i l’internament en els camps de concentració on malviuen en condicions precàries sense cap mena d’atenció, a la intempèrie i deixats de la mà de Déu.

En aquest camp, a Argelers, hi ha arribat en Miquel i els altres que  per diferents camins els han portat allà desfent-se del que havien  estat fins llavors les seves vides, Miquel coneix l’Ignasi, comparteixen idèntics anhels de llibertat, de voler consolidar una existència lliure, el del pes de la derrota, amb esperances nascudes en els ideals d'una República a la qual es neguen veure rendida i es fan amics del Bonaventura, tots tres consoliden amistat i es van coneixent i passen pels camps buscant-se la vida i procurant trobar una sortida a la seva situació. Bonaventura morirà fruit de les condicions del camp. L’Ignasi ocuparà el seu lloc, assumirà la seva personalitat. Per circumstàncies diverses el nou Bonaventura decideix tornar a Barcelona amb la nova personalitat, deixant enrere tota una vida i una història que ja no podrà recuperar mai més. Amb la sensació d’haver traït els companys.

En arribar a Barcelona malviu fins que aconsegueix trobar feina de bidell a la Universitat, que coneix perfectament de l’altra vida que tenia abans de la guerra com professor del centre. Coneix i acaba per casar-se amb la Dora.

El panorama es complica quan s’anuncia un visita del Dictador a Barcelona, hi ha nervis entre les forces policials que fan un desplegament extraordinari.

El comissari Fuentes tira d’informació dels seus confidents entre ells hi ha el Paco, que sota la figura d’un llibreter s’amaga un homosexual que ha de fer de confident per evitar ser represaliat i que havia estat un transformista mot conegut al cabaret, La Criolla, on coneix i fa amistat amb la Dora que havia viscut en aquell cabaret intenses nits de rauxa.

Sabut que Franco ve a Barcelona passa a ser un objectiu del Miquel, tot i saber que el comissari Fuentes va darrera seu, intentarà aconseguir explosius per eliminar el dictador. Però entremig es creua la figura altre cop del Bonaventura que coneixedor de les trobades de Dora i Miquel també per despit o potser per recuperar la seva dignitat intentarà matar a Franco.

Tot plegat constitueix una trama molt ben ordida, que conclou amb  un final sorprenent, encara que hi ha danys col·laterals que es fan difícils d’explicar.

Els Impostors constitueix una mostra d'existències derruïdes, situacions no volgudes i circumstàncies que no s’esperen, els protagonistes es troben amb fragments de les seves anteriors vides. Vides turmentades pel passat, secrets tal vegada indesxifrables que expliquen moltes coses del present del llibre.

Els impostors és també com a eficaç thriller polític. Amb una dosi de intriga elevada.

Al darrera dels Impostors hi ha un treball intens de documentació i de resituar personatges reals en mig de la narració.

La combinació d’una bona història, complicada en ocasions, i que requereix atenció. Una història ancorada en un passat que tossudament es fa present, l‘ús d’un llenguatge molt ben treballat i acurat d’uns personatges amb les seves condicions i factors humans i personals donen com a resultat una excel·lent novel·la.

Els impostors
Pilar Romera
Coleccion Áncora y Delfín. 1484
Editorial Destino / Columna en català
Barcelona, 2019