La Estación

Aquesta és la primera novel·la de l'italià Jacopo De Michelis i per ser la primera s’hi ha esplaiat, prop de 900 pàgines en una acció vinculada a l’estació central de Milan. L’estació com un element amb vida pròpia i que en el seu subsòl hi ha tota una vida que transcorre per vies diferents del que fa la vida de la ciutat. Es tracta d’una ciutat dins d’una altra ciutat on les condicions de vida es mouen en la supervivència i on la llei la marquen els propis habitants d’aquets subsòl inexplorat i desconegut.

La Estación es presenta com a combinació de novel·la negra i aventura. Misteri, conspiracions i molta intriga.

La novel·la combina diversos moments de la historia per donar versemblança a un relat complex amb com a mínim tres històries que acaben entrelligades entre si.

Tot plegat acaba donant una novel·la prou interessant i entretinguda que a més de la trama d’intriga hi ha explicacions i descripcions, pòster massa extensa, de la pròpia arquitectura i part de l’estació, però això no treu la capacitat d’atracció que tota historia cal que tingui per poder llegir-se de manera plaent.

Jacopo de Michelis. Va néixer a l’any1968 a Milà. Es va graduar al mateix Milà en filosofia teòrica.

Ha estat traductor del francès (entre d'altres de Jules Verne i George Simenon), editor de sèries i antologies i consultor editorial.
Avui viu a Venècia, on és responsable de ficció a Marsilio Editori. Imparteix classes a la NABA (Nova Acadèmia de Belles Arts) de Milà, on ocupa la càtedra de narratologia.

L'any 1994 va ser un dels fundadors del primer lloc literari italià, https://www.fabula.it/, i el primer a Itàlia a crear un booktrailer com a mitjà. És un apassionat de la fotografia i publica habitualment les seves fotos en el seu compte d'Instagram.

La historia ens presenta a Riccardo Mezzanotte, un jove inspector de policia que s'acaba d'incorporar a la Secció de la Policia Ferroviària de l'Estació Central. La seva arribada a aquesta unitat ve precedida per una certa polèmica ja que Riccardo va obtenir un notable èxit en aconseguir resoldre uns assassinats d’un seguit de dones. A base de tenacitat en la investigació i perfilant la personalitat del possible autor va resoldre el cas. Ara bé en el decurs de la intervenció, investigant el cas, va topar-se amb una situació incòmode per la policia i alguns dels seus companys. No ho va dubtar i va recórrer a la fiscalia, això va portar a que se’l traslladés i no té masses simpaties entre els seus companys que procuren evitar-lo. Ell però se sent recolzat per alguns alts càrrecs de la policia per la relació que van tenir amb el seu pare, un mític comissari que va morir assassinat fent més gran el seu mite. Ell s’ha entestat en esclarir les circumstàncies de la mort del progenitor amb qui va tenir alguns enfrontaments per la seva actitud rebel.

Queda clar, amb aquests antecedents de Riccardo Mezzanotte té una propensió innata a ficar-se en problemes fruit de les seves investigacions que l’atrapen obsessivament. Això també li comporten problemes amb la seva parella que se sent amenaçada fruit d’alguna de les investigacions i denúncies que ha fet el Riccardo i acaba deixant-lo.

En aquesta situació de conflicte intern per haver estat incapaç de salvar una relació que funcionava relativament bé comença a investigar un cas ja que troba diversos animals morts, un cas que no sembla interessar ningú: algú està escampant cadàvers d'animals horriblement mutilats per l'estació.

Ell elabora alguna hipòtesi però el seus superiors li demanen que ho

deixi que allò no porta enlloc, però ell tossut creu que qui estigui darrera les accions pot fer el salt d’animals a persones.

Evidentment ell no ho deixa i encara posa més èmfasi quan troba diverses pistes vinculades a un ritual de vudú que tenen característiques molt semblant a la mort dels animals.

Es creua en la seva investigació la Laura Cordero, és una noia de vint anys, de bona família, que amaga un secret que només coneixia la seva àvia. Ella sol anomenar-lo “el regal” però ho considera més aviat una maledicció de la qual no pot parlar consistent en percebre elements que altres persona no poden copsar sobretot pel que fa als sentiments dels altres.

La Laura és estudiant de medecina i col·labora estretament amb un centre d’atenció a persones marginades que hi ha just al costat de l’estació i també intenta resoldre un misteri: vol trobar dos nens que ha vist diverses vegades passejant pels voltants de l'estació al capvespre sols però té dubtes de si són reals o fruit d’alguna percepció pròpia del passat.

Laura i Riccardo coincideixen i plegats decideixen investigar per la seva banda per veure que acaben trobant. La protagonista ‘L’Estació’ se’ns mostra amb la seva magnitud, com espai de mobilitat, amb històries vinculades a la monarquia italiana dels Savoia, i era l’indret on secretament s’omplien trens amb presoners jueus que eren deportats als camps d’extermini per la milícia italiana, els camises negres. En aquest llocs és on ara malviu una gernació de persones marginades que han trobat un espai de confortabilitat en els laberints de les construccions, gairebé inaccessibles de l’antiga d’estació, gran part en desús, són la seva llar i en elles normalment ni la policia s'atreveix a aventurar-se.

Tot plegat comporta que Riccardo amb alguns companys aparentment fidels començà a investigar i es va trobant amb sorpreses ben grans. Riccardo i Laura uniran forces i aconseguiran resoldre els enigmes plantejats alhora que el mateix Riccardo aconsegueix, encara que dolorosament, resoldre el tema pendent de la mort del seu pare.

Novel·la interessant que ja hem dit que en algun moment potser s’allarga massa en descripcions i detalls, però no distreu de la trama que es va fent més complexa a mesura que el relat avança.

Personatges que generen empatia i que seguir-los és també fruir de la lectura.

Una bona novel·la que fa passar una estona en el subsòl de l’estació central de Mila i tot allò que ens sorprèn trobar-hi...

La Estación
Jacopo de Michelis
Edicions B
Penguin Randon House Grupo Editorial
Barcelona, febrero del 2023