Memòries de mi mateix

Ara tots ells ja una mica grans i que conviuen en una residència de luxe, fruit de les possibilitats que els donen els seus “negocis” fets al llarg de la vida, negocis en els marges de la llei, alguns dintre i altres fora. Tot això els ha donat una seguretat que ara els permet disfrutar de la vida però també de seguir amb les seves activitats. En definitiva els  personatges d’altres novel·les de Torrent: el Llargo, el Gordo, l’advocat Bohórquez, el Messié i el Mític Regino. S’han fet vells, però estan més vius que mai. Són amics i conviuen en una residència de la Fundació del pare Rafel, un home que ha dedicat tota la vida a acollir a tots aquells que viuen al llindar de la llei. El Llargo pinta i fa meditació; el pare Rafel, amb Alzheimer incipient, s’ha aficionat a la lectura, els altres vetllen el patrimoni. De jubilats, però, en tenen poca cosa. Les seves rutines diàries es combinen amb negocis il·lícits a paradisos fiscals que demostren que aquells que es mouen pel “segon sistema”, no poden abaixar la guàrdia.

Ferrant Torrent és nascut a Sedaví i està considerat un dels escriptors més prolífic i popular de la literatura catalana contemporània. Va començar a estudiar Dret però en deixar-ho es va dedicar a diverses i variades feines fins a dedicar-se plenament a la literatura. Torrent va fer una aposta arriscada per escriure en valencià i això també, malgrat el perill que podia representar, ha estat un dels seus valors i aportacions com a escriptor, la normalització del valencià com a instrument literari. La majoria de les seves novel·les tenen els trets de novel·la negra però ambientades al País Valencià i amb personatges peculiars la majoria de les vegades. Periodistes, policies, gent de carrer, empresaris, boxejadors, prostitutes, tots amb un punt d’extravagància conformen un corpus literari que sorprèn per la seva qualitat i per la desbordant imaginació de l’autor però que està molt arrelat amb els peus a terra i cada llibre reflecteix i denuncia algunes de les situacions conflictives -o hipotèticament conflictiva que es produeix al País Valencià.

Torrent també col·labora habitualment en mitjans de comunicació com El Temps o RAC1 i TV3, i ha fet alguns programes dedicats a aspectes culturals dels territoris de parla catalana.

Ha obtingut els guardons més importants de la literatura del País, entre altres el Premi Sant Jordi el 1994, i el de la Critica Serra d’Or, 2003 i finalista del Planeta, el 2004. És l’autor de mítiques novel·les de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i ex boxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989).

El grup el formen el Rafel, antic capellà i president de la Fundació que porta el seu nom, el Mític Regino, Butxana, Tordera, el Comptable, els germans Torres, Robert, Salif, el Messíe, el Llargo i el periodista Marc Sendra. Ara ja viuen una jubilació aparent, però encara s’emboliquen en històries que venen de molt lluny.

La novel·la comença amb un episodi peculiar, un trio de joves a l’any 1968 fan una acció de protesta, una pintada a la tàpia del cementiri el dia que han d’enterrar a l’alcalde franquista. La paret apareix amb un “Vixca la república” la mateixa pintada ja és objecte d’un debat sobre l’ortografia. Aquets fet que iniciarà una part de la trama i història de la novel·la portarà conseqüències greus per un dels joves que l’ha feta.

Paral·lelament es va contant la història del Mític Regino un dels personatges habituals en el món novel·lesc de Torrent.

Aquí a Memòries de mi mateix coneixem aquesta història de Regino, des dels seus inicis com falsificador de documents pels militants compromesos que han de fugir però també de falsificador d’obres d’art. Amb un altre de la colla, el Messié, munten un bon negoci de falsificació, i venda d’obres d’art i en un moment determinat acaben sabent que algunes d’aquestes obres són fruit de l’espoli dels nazis al jueus durant la segona guerra mundial, la intervenció del serveis secrets israelians, el Mossad, treu al Mític Regino de les urpes del cap de la brigada política social que el persegueix per la falsificació i vol extorsionar-lo perquè delati a membres actius de la clandestinitat.

Les tres trames el món de les falsificacions d’obres d’art i el crim organitzat, sinó també amb la lluita antifranquista i l’espoli nazi, van creuant-se fins que conflueixen en un final que ho lliga tot.

La doble narració dels tres amics que fan la pintada i sobretot la del Joan que després d’anar a les primeres manifestacions coneix a una dirigent universitària del PC de la que s’enamorarà però la coneixença portarà conseqüències mai desitjades. La comparació entre la València de la clandestinitat i la de l’actualitat amb ja la Generalitat, són espais ben diferents però hi ha un pòsit que segueix existint. Hi ha com sempre personatges ficticis, personatges que tenen història i aquest diàleg entre la història i la realitat que es viu és també una de les qüestions que Torrent aborda en el seu llibre.

Els personatges ja coneguts han evolucionat. El pare Rafel comença tenir un principi  d’Alzheimer, i això fa que demani abans d’entrar ja en el túnel fosc de la memòria fer un viatge a Jerusalem. Altres com el mateix Mític que sempre ha esta capaç d’eludir les lleis i escapar-se de totes les persecucions menys la de la historia i en el decurs del llibre la seva història, amb les diverses evolucions i accions, emergeix i fa que la seva figura esdevingui com a figura central del llibre.

Llibre que com sempre es llegeix molt bé, però aquest cop Torrent ens ofereix un recurs estilístic novedós i és que salta d’un tema o situació a uns altres a la següent línia. El primer moment et desconcerta però després ja ho agafes amb absoluta normalitat.

Un dels  elements interessant de la novel·la és que acaba sense un final absolut, deixa portes obertes, és una llarga successió de fets, sentiments, històries menors però importants que donen la representació de la historia de molts anys i de les transformacions a millor i a pitjor de les vides dels seus personatges que són en el fons també les nostre vides i els nostres temps.

Memòries de mi mateix
Ferran Torrent
Col·lecció Clàssica 1393
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2023