El plànol més antic de Vilanova es troba misteriosament desaparegut

"És el plànol més antic de Vilanova i la Geltrú que jo conec. El més vell dels que se n'ha publicat una imatge. És molt valuós des del punt de vista cartogràfic perquè és el més remot que es coneix d'una planimetria urbana vilanovina. I no és només el més vell de Vilanova, sinó que podria ser un dels més antics de Catalunya!"

Qui parla amb devoció d'aquesta joia és Jordi Ferrer Pumareta, geògraf i tècnic urbanista. En parla devot perquè fa anys que està dedicat a la recerca de la història dels mapes de Vilanova i és la persona que més sap sobre la cartografia de la ciutat. Però es mostra, també, profundament alarmat pel fet que aquesta antiguitat excepcional es troba desapareguda.

Molts interrogants

És un manuscrit del qual encara no se'n sap ni l'autor ni la data en què va ser dibuixat. Ni tan sols se'n coneixen les dimensions exactes. La seva existència se’n té notícies a través d'escadusseres referències textuals i de fotografies en blanc i negre conservades a l'Arxiu Comarcal del Garraf.
L’arquitecte Josep Maria Miró Guibernau en mostra un calc en un projecte el 1926 [1]. També Xavier Orriols i Artur López, en el programa de la Festa Major de la Geltrú del 1983 [2]. El ‘Diari de Vilanova’ el va reproduir el mateix any [3]. Lluïsa Orriols i Vidal el publica el 1987 i el 2007 citant com a procedència l'Arxiu Històric Municipal de Vilanova [4]. Vicenç Carbonell i Virella el treu el 1988 [5], Albert Virella i Bloda el 1995 [6], l'Arxiu Comarcal del Garraf el posa 2007 al seu web [7], la Diputació de Barcelona el 2010 [8] i els arquitectes i urbanistes del Col·lectiu CCRS el 2019 [9].

Litigi entre Vilanova de Cubelles i la Geltrú

La hipòtesi més difosa sobre el seu origen és que va ser dibuixat en el context del litigi entre Vilanova de Cubelles, d'una part, i la Geltrú de l'altra, per fixar els límits entre els dos municipis. I també per decidir si el barri del Palmerar s’havia d’adscriure a una o altra d'aquestes poblacions. La disputa va tenir lloc entre 1631 i 1633/34 i va merèixer una sentència de la Reial Audiència de Catalunya.
Una altra suposició, plantejada per Maria Lluïsa Orriols, és que podria formar part d’un projecte de fortificació fet entre 1557 i 1603. Jordi Ferrer, que està fent un detallat i ampli estudi sobre aquest mapa, afegeix una tercera presumpció segons la qual podria haver estat elaborat el 1638 o més enllà.

Una recerca intensa i infructuosa

La imatge en color d’aquest plànol apareix per primera vegada a l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Vilanova i la Geltrú', portat a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona i un equip de professionals locals. El treball cita com a procedència del valuós document l'Arxiu Comarcal del Garraf.

Amb la intenció de consultar l'original en color, Jordi Ferrer va anar a l'arxiu. Però allà només hi va trobar còpies en blanc i negre. El plànol primitiu no hi és.

Els membres de l'equip redactor de l'inventari, consultats per Ferrer, van respondre que aquesta imatge en color els hi va proporcionar la diputació. No està clar perquè es va fer constar l'Arxiu Comarcal del Garraf com a lloc de procedència del mapa.

L'SPAL, en un primer moment, va respondre que la diputació no tenia aquest mapa ni en paper ni en suport digital.

La directora de l'Arxiu Comarcal, Íngrid Gómez Rodríguez, que s'ha implicat positivament en la recerca, va insistir davant la diputació i l'SPAL per tractar de localitzar l'original, però no va aconseguir cap nova informació rellevant, més enllà d'esbrinar que aquesta entitat sí que disposava del suport digital.

Ferrer ha repassat els catàlegs de les biblioteques i arxius més habituals (BNC, ANC, AHB, ACA, AGS, AGMM, AHCOACB, ICGC, BMVB, MVR, ACB i ADB) sense resultats positius. També ha consultat investigadors locals amb els mateixos resultats.

Traslladada la pregunta a l'ajuntament, el cap de serveis jurídics-administratius d'Urbanisme de l'Àrea de Territori i Espai Urbà va respondre amb un informe on assegura que el plànol antic "no ha estat mai al Departament d'Urbanisme".

Alguna hipòtesi i una petició

Després d’aquesta extensa recerca, la primera impressió de Jordi Ferrer és que el mapa es deu trobar traspaperat entre altres documents. Potser en un dels arxius citats o entre la documentació d’algú dels que l’han consultat.

Ferrer demana que qualsevol persona que pugui tenir informació sobre la ubicació d’aquest document misteriosament desaparegut es posi en contacte amb ell o amb l’Arxiu Comarcal del Garraf.