Las tres hermanas

Una historia commovedora de com el jurament fet a un pare de que les tres germanes es protegirien  esdevé un conjur que fa que els doni forces per poder sobreviure a l’horror que van significar les deportacions i el camps d’extermini dels jueus.

La novel·la basa en fets reals i que la mateixa autora ha explicat. Després d’haver escrit el seu llibre “El tatuador d’Auschwitz” se li va presentar l’oportunitat d’escriure Las Tres Hermanas per una circumstància ben peculiar. A la primavera del 2019, el senyor Oded Ravek es preparava per visitar la seva mare a Israel va comprar, abans de sortir del Canadà, un llibre per al viatge. Es tractava d’El tatuador d’Auschwitz”de l'escriptora neozelandesa Heather Morris. Quan va arribar el va donar a la seva mare perquè el llegís i aquesta es va alegrar molt en descobrir que havia conegut Lale, el protagonista. Immediatament, aquesta família va escriure a l'autora, que casualment es trobava de promoció a Sud-àfrica, i va desviar el seu retorn per passar per Israel a conèixer Livia i de les converses en va sortir la novel·la Les Tres Germanes.

Heather Morris, nascuda a Te Awamutu, Nova Zelanda, es va mudar el 1971 a Melbourne i es va casar amb el seu marit, Steve Morris el 1973.

Va tornar a Nova Zelanda el 1975 amb la seva família, va començar a estudiar a la Universitat de Monash i es va especialitzar en Ciències Polítiques. Va treballar al Departament de Treball Social al Centre Mèdic Monash a Melbourne fins al 2017. Mentre va seguir la seva passió per la narració d'històries formant-se en escriptura de guions assistint a seminaris i tallers.

El 2003 va conèixer Lale Sokolov, un ancià que li va explicar la seva història a l'Holocaust i que Morris va convertir en un guió cinematogràfic i després en la seva primera novel·la El tatuador d'Auschwitz. D'aquesta mateixa història va sorgir la seva obra següent El viaje de Cilka i ara publica Las Tres Hermanas.

Les tres germanes, la Livi la Cibi i la Magda vivien en una localitat eslovaca, Vranov Nad Topl’ou amb els seus pares, portaven una vida normal, compartien amb amics i amigues l’alegria de la primera joventut i tenien els seus somnis. La Cibi compartia amb altres joves jueus algunes activitats com a preludi de la seva incorporació, quan fos possible, als grups que volien anar a Palestina. Un fet però marcaria per sempre més la seves vides. Elles vivien amb els seu pares en Menachem i la Chaya, i el seu avi, Yitzchak. El seu pare va haver de sotmetre’s a una operació molt delicada calia extirpar-li una bala de la primera guerra mundial que portava allotjada al coll i amb el corresponent perill, i intuint aquest perill que comportava el Menachem va reunir a les seves filles. Els va fer prometre que es cuidarien entre ells i això ho expressa en el llibre “Vull que em prometeu que sempre tindreu cura de les vostres germanes. Que sempre estareu les unes per les altres. Que no permetreu que ningú us separi, mai. Ho enteneu?”. Ho van prometre, és clar, i la promesa es va convertir en la divisa a seguir i va salvar les seves vides.

El pare va morir a la taula d’operacions i el compromís contret per les noies es va haver de posar en valor. Pocs anys després la situació canvia de manera total. Aquells veïns i amic es tornen en aliats actius o passius dels nazis i la pròpia milícia eslovaca composada pels mateixos veïns i amics ajuden a detenir a tots els jueus, sobretot joves per fer-los anar a treballar als camps nazis, camps que acabaran essent d’extermini i mort.

La Cibi i la Livi són les primeres en haver de marxar, la Magda s’escapa en les primeres batudes perquè un metge amic de la família l’hospitalitza i pot fugir de les investigacions de l’anomenada Guardia de Hlinka, voluntaris eslovacs que servien a la policia nazi.

La Cibi i la Livi són traslladades al camp de Auschwitz i aquí viuran totes les atrocitats dels camp, hauran d’enfortir-se i alguns moments gairebé caure en la deshumanització per salvar les seves vides. També hi ha però corrents de solidaritat i d’ajuda.

Al cap d’un temps s’hi ajunta la seva germana Magda i veuen amb desesperació com la mare i l’avi són portats a les cambres de gas i aniquilats.

Uns autèntica cursa d’obstacles amb una voluntat de supervivència que fa que la promesa feta al pare tingui tota la seva plenitud. Fan una pinya que les permet viure dintre de la desgràcia amb una certa confortabilitat en mig de patiments enormes sabent que es tenen entre elles.

Les tres germanes van poder sobreviure a les situacions més dures i terribles que es poden imaginar. Persistència, voluntat de supervivència, astúcia i també perquè no una mica de sort en trobar-se en alguns moments amb gent que dintre de la seva acció criminal tenien moments sense saber el perquè d’una certa humanitat.

Finalment en mig d’una marxa de presoneres, que són conduïdes pels alemanys cap altres camps, davant l’avanç del l’exèrcit roig escapen amb unes quantes noies més, totes eslovaques. Comença l’odissea de tornar als seu país i al seu poble. Passen per diverses situacions de perill però finalment són conduïdes a Praga on són rebudes amb entusiasme per aquells mateixos que no van fer res per parar la bogeria de les deportacions. La hipocresia i una certa tergiversació del fets que van succeir queda ben palesat en la narració. Al seu poble també són rebudes a l’ajuntament però ben aviat s’adonaran que ho han perdut tot i fins i tot la seva casa ha estat ocupada. I impactant és l’encontre de les noies amb un dels kapos del camp que ara passa també com a perjudicat i víctima  quan es dedicava a pressionar els seus propis companys de manera brutal i inhumana. La paradoxa es fa present en la narració.

A partir d’aquí comença una nova odissea per arribar fins a Palestina per treballar per la formació de l’estat d’Israel.

Una història dura, sense cap mena de concessió però una gran història d’amor, de superació de compromís amb la resistència personal davant d’aquells quina pretensió era deshumanitzar a les persones. Les tres germanes amb gran dignitat aconsegueixen salvar-se per explicar la seva experiència.

Una gran lliçó de valor i solidaritat.

Las tres hermanas
Heather Morris
Ed. Espasa
Barcelona, novembre 2021