Els ‘gordos’, un negoci social global

Els gordos no som els que pesem un tant per cent per sobre del normal. Hi dic gordos perquè em fa fàstic tan de políticament incorrecte que molts cops no sabem ni de que parlem. Ho som aquells que s’hi senten. Hi ha persones que potser passen uns grams del seu pes ideal, però per un motiu o altre se senten gordos perquè volen pesar un parell o tres menys del seu pes recomanat, però estan obstinats en què encara han de rebaixar més la força l’atracció en vers la terra tal com va definir Einstein la Llei de la Gravetat.

Ser gordet fins fa unes tres dècades a la vida és el millor que et podia passar perquè aquests quilos de més indicaven salut i energia per tota la vida. Les modes passen, aquesta també i les frondoses cuixes i estructurals pectorals va donar pas als ossos, als secalls i a la imaginació. La talla 37 és una fita inassolible per molts d’aquests enemics de l’arruga i el bon físic.

Al principi de tot, quan ets jovenet, doncs quedes bastant dispensat de tot amb l’excusa que amb l’estirada ja ho compensaràs. A vegades aquest fenomen sobrenatural s’esdevé anormal amb les previsions que hi havia a fer punyetes i el protagonista encara aconsegueix augmentar més pes dins el seu perímetre. 

Passen els anys, els uns després de la regularització natural o ajudats per les dietes podran arribar al seu pes ideal que potser més tard entre els fenòmens de la menopausa i sedentarisme deixaran a un racó del cos la seva part més ideal, lluint per al públic en general la seva tonalitat més ampla.

Els gordos han de ser pobres per deducció perquè al llarg de la vida es fan un fart de seguir règims que potser si que funcionen, però quan tanques i et menges uns xurros amb xocolata els ulls t’has passat cinc quilos d’on estaves abans sense que et donis compte. Portes a terme un esforç per perdre cinc quilos i després amb tres aniversaris i una comunió deixes trossejades totes les teves fites assolides.

Clar per sortir cada dia al carrer amb un mínim decoro, si jugues als règims necessites tenir preparades tres talles. La més alta, la baixa i la del mig depèn si el dia anterior has fet el règim de la ceba, el del meló o fins i tot el del cucurutxo. En un dia pots pujar i baixar tres quilos que són els que acabaran decidint quin dels tres modelets t’hauràs de posar.

Després estan els cotxes que si vas davant o de copilot, encara es pot fer alguna cosa mentre el cotxe no sigui llarg, però si has d’anar al darrera i és un cotxe esportiu, val més que hi vagis a peu sinó acabaràs fatal i les lumbars a fer punyetes. En el tema autobusos i avions com els seients siguin un mica curts has de treure una cama pel passadís i vigilant que ningú ensopegui.

Després que vols anar a qualsevol lloc i passar desapercebut és molt complicada la tasca perquè tothom et veu i quan més et vulguis amagar pitjor.

Una de les tasques professionals que sempre van bé per aquests nivells sobre el terra és podador de palmeres i altres arbres. Bibliotecari i arxivador també va molt bé per poder tenir accés a les prestatgeries més elevades En el món de l’esport evidentment, regidor, jugador de basquet i handbol i porter de futbol o de after hours. Ideal per a polítics perquè ocupes més espai als mitjans de comunicació. Males dimensions per treballar o baixar de tant en tant en tant en pous o en superfícies estretes.

Milers de diners s’inverteixen en intentar tornar aquest col·lectiu als límits objectius de la societat, però al final veus que la vida i els diners buscant unes dimensions que no tindràs i uns moments de plaer d’un cos que mai serà el teu. El que s’ha de fer és estar content amb el que cadascú té i deixar-se complexos i perjudicis socials i anar tirant endavant amb un somriure a la cara. Si estic gordo és  perquè no cap el meu amor en un cor normal. No rebem subvencions per estar gordo, ni tenim cap entitat que es preocupi per naltrus, però ens recordem de molts fabricants de cadires on no hi caben les nostres natges tridimensionals, però sempre hi ha una solució. La paraula correcte en català és gras, però popularment se’ns anomena “gordos” amb dues o i ben clares.