Els avantatges del català

Fa cinquanta anys els immigrants volien aprendre català perquè trobaven feina abans i era millor pagada. No calia més pel manteniment de la llengua; la pressió castellanitzant no podia res contra l’avantatge social del català.

Això avui no passa perquè el capital és en mans estrangeres i per la invasió massiva de gent d’altres cultures, cordialment benvingudes. El 1940 al nostre país hi havia 3 milions de persones, la immensa majoria catalans. El 2023 n’hi ha 8 de milions! Els catalans hem tingut els fills justos per mantenir la població, per tant ara som 3/8, que és un 37,5%. Coincideix amb l’Institut d’Estadística, que diu que un 36,3% de la població s’identifica amb el català, o sigui que no hi ha un retrocés real de la llengua, com la TV ens vol fer creure potser perquè tirem la tovallola.

La batalla de la quantitat està perduda per “inundació”. No hi fa res, ens queda la qualitat. En què és especial el català com per justificar que els 3 milions siguem per molt de temps la minoria més nombrosa de Catalunya, i que altres s’enfilin al carro?

Esmentaré d’antuvi en què és superior el castellà, així traurem la raó als que mecànicament ens dirien «supremacistes»: Primer, moltíssima més gent al món parla castellà. Més important és que el castellà és la «lingua franca» de les 300 cultures presents al nostre país, com ho és l’anglès a l’Índia encara avui. Igual que va passar a l’Índia o a Irlanda, ni la independència podrà revertir aquest paper del castellà. Finalment, la simplicitat del castellà el fa especialment favorable per als ordinadors. Siri i Alexa parlen castellà, però no  català. Això canviarà pel progrés de la informàtica.

Però el castellà té 5 vocals i el català 9: les del castellà més 3 d’obertes (A d’animAl, E de pEra, O de pOt), més la vocal neutra «ǝ» de donǝ. El castellà, 17 consonants; el català 18, sabeu bé quines són. Parlem en síl·labes, que són vocals modificades per consonants; per tant la riquesa dels sons en català és, en primera aproximació, de 9*18=162, el doble dels 5*17=85 del castellà. Les persones no som ordinadors i el català sona el doble de ric.

Per pronunciar les vocals tancades del castellà has d’acostar més la llengua al paladar i aleshores surten agudes i més impostades, el so característic del castellà. Una parla elegant però que demana més esforç per conformar correctament cada síl·laba. De fet, parlar castellà exigeix una disciplina mental que necessàriament s’ha de traduir a la psique d’un infant. No ho podem afirmar sense més estudis, però podria tenir quelcom a veure amb la relativa uniformitat de les votacions als territoris castellans, en contrast amb la tremenda dispersió ideològica característica de Catalunya, i potser el nostre amor a la llibertat.

Un altre punt és que, espontàniament, el català surt amb un to més baix. Les vocals obertes es construeixen més enrere en el paladar. Encara més impacte té la vocal neutra, que permet relaxar la llengua a la majoria de les paraules. Això rebaixa el to emocional de les converses i facilita l’empatia entre els que dialoguen. Quines són les conseqüències pel cervell de pensar en una llengua amb més freqüències i harmònics? Com evolucionen la cultura i els valors d’un poble que s’expressa amb el doble de sons i més relaxats? Les frases intraduïbles representen el geni de cada llengua. En castellà no es pot dir “parlem-ne” sense un petit discurs (hablemos de eso que nos ocupa). A l’inrevés, el castellà “va a ser que no” no es pot traduir al català sense giragonses. Potser sigui anecdòtic, no ho sé, també caldrien més estudis.

Per a algú pot tenir importància que el lingüista italià Tagliavini (1903-1982) va establir que el català és la «llengua angular» de les romàniques, i el belga Beulemans ho va reblar amb un mètode per aprendre totes les llengües llatines a partir del català.

I tu, com vols que pensin els teus néts? Quina eina vols que tinguin per a desenvolupar els seus cervells i aprendre altres llengües? El català no és excloent, seguirà essent gratis per a tots els que se’ns acostin; només cal que seguim parlant en català. Els castellans haurien de ser els primers interessats en que mantinguem viva aquesta llengua meravellosament rica i relaxada.

En Jordi Griera és enginyer industrial, lingüista i escriptor.