La quarta noia per l’esquerra

Novel·la d’espies. L’obra està ambientada en la primera guerra mundial i a la ciutat de Barcelona. Mentre als camps de mig Europa es lliure una batalla cruenta, a la ciutat de Barcelona es lliura la batalla dels serveis d’intel·ligència i de l’espionatge, que a voltes també és cruenta. Les capitals del mig d’Europa són inaccessibles pels bàndols en conflicte però la suposada neutralitat d‘Espanya, fa que la ciutat de Barcelona es converteix un autèntic vesper d’espies, contra espies i espies dobles. El diner per comprar informació corre a dojo, els suborns a la policia són habituals, el comprar voluntats, informació, persones per les bones o a males està a l’ordre del dia. És una batalla que moltes vegades és inadvertida per la majoria de la població però que està molt present en els bàndols enfrontats i tots miren de treure’n el màxim rèdit possible. Les necessitats logístiques i d’avituallament dels exercits fa que la mercaderia es vengui i es compri i el port de la ciutat sigui un lloc per fe negocis sense mirar massa el color de a qui es serveix.

Una història ambientada doncs principalment al Paral·lel i a El Moulin Rouge de l’any 1917 en una Barcelona que, com ha indicat l’autor, “era la capital d’espies de tot el món”. I d’aquí, d’aquesta capital, sorgeix la interessant novel·la La quarta noia per l’esquerra.

Andreu Martín, va néixer a Barcelona. Afeccionat a la literatura d'aventures i al còmic des de ben jove ben aviat va començar a escriure guions de còmics, activitat que va fer al llarg d’una dotzena d’anys. Graduat en Psicologia no ha exercit mai però la profunditat dels seus personatges ben possiblement es deguin a aquesta formació, va treballar com a guionista de còmics per a l'Editorial Bruguera donant text a moltes de les “historietes” i personatges més famosos d’aquestes publicacions. També ha col·laborat amb revistes d’actualitat com: Destino, Cambio 16, Tiempo, Penthouse, El Jueves, Tòtem, Cimoc, Gimlet, Comix Internacional i Metropol.  Ha escrit nombroses novel·les i en la seva vessant de narrativa juvenil va obtenir el Premio Nacional de literatura infantil y juvenil, amb el seu protagonista Flanagan que ha protagonitzat bona part de les seves obres juvenils.

Té un recorregut també important com a guionista de diverses sèries d’èxit de TV3, Unes vacances tranquil·les i les sèries Estació d'enllaç i Laberint d'ombres

Entre les seves novel·les per a adults destaca: Espera, ponte así de gènere eròtic i guardonat amb el premi "La sonrisa vertical"; Bellíssimes persones i Corpus delicti obra que pretén recrear històries criminals que estan extretes de la realitat; ell hi aporta la qualitat narrativa i part de la ficció. Ha escrit també Jutge i part un exercici literari en que l’acció està narrada des de quatre punts de vista i, Cop a la Virreina escrita amb Carles Quílez que constitueix una excel·lent novel·la d'acció. La seva obra se centra, bàsicament, en la novel·la policíaca. Títols com Si és no és (1987), Deutsche Krimi Preis International 1992 a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya i Barcelona Connection (1989), premi Hammett 1989 a la millor novel·la policíaca en castellà, concedit per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs, en són alguns dels exemples més representatius

També ha publicat un notable treball d’investigació que ha estat reconeguda com una de les millors obres d’Andreu Martín es tracta de Barcelona Tràgica, publicada en català per Ara Llibres, en ella es narra els fets de la setmana tràgica de Barcelona com un dels moments més explosius de la capital que va rebre el nom de la Rosa de Foc per la gran activitat que van tenir els grups violents. El conjunt de la seva obra de gènere ha estat reconeguda amb el Premi del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya (2001), el Memorial Jaume Fuster (2003) i el Premi Pepe Carvalho (2011).

Situada l’acció doncs a la Barcelona dels anys de la primera guerra mundial i amb el rerefons dels enfrontaments entre els diversos serveis secrets arriba a la ciutat de Barcelona un jove, l’Amadeu, ve de pagès, porta a la seva butxaca una fotografia d’un espectacle de cabaret i encerclada la quarta noia per l’esquerra. És una fotografia que va recuperar del seu pare que després d’una anada a Barcelona per tancar uns negocis es va suïcidar. El jove es dirigeix al paral·lel, busca el Moulin Rouge per intentar trobar a la noia encerclada en la fotografia.

L’Amadeu acaba de deixar el seminari i la feina de capellà, ha descobert masses draps bruts en alguns dels seus superiors i no vol ser partícip de tanta hipocresia dintre de l’església. No li costa gaire trobar a la noia, és l’Amanda Rogent, una de les ballarines, però que té un encant que la fa ser especial que la distingeix de la resta. L’Amanda junt amb el seu amant, l’empresari navilier Xavier Rutllana, reben i acullen a l’Amadeu, ella li explica una versió de l’estada del seu pare en el cabaret. Versió que no acaba de convèncer a l’Amadeu que seguirà intentant esbrinar la realitat dels fets.

El Xavier i l’Amanda adopten a l’Amadeu, l’involucren en la seva vida i també en les seves accions de doble joc. Ballarina i empresari en algun moments i en altres agents al servei de la intel·ligència dels països enfrontats.

La batalla en que estan immersos en el relat els serveis secrets és per part dels francesos descobrir on hi ha un base dels submarins alemanys que actuen a la mediterrània esfondrant molts vaixells, i naturalment els alemanys intenten impedir-ho i seguir tenint un espai segur per abastir-se. La base dels submarins està en algun punt de la Costa Brava que caldrà escatir i està defensat per uns escamots de carabiners comprats pels alemanys.

Així mateix la policia barcelonina, alguns del seus membres, també treuen profit de la situació i subornats actuen en funció dels interessos, majoritàriament dels alemanys... Molta, molta acció al llarg de la narració, personatges enigmàtics que no se sabrà fins al final al costat de qui estan, ambigüitats calculades i també la història de l’entrada de l’Amadeu al món real i la descoberta de l’amor.

Una història d’espies farcida també d‘històries socials que conformen la Barcelona d’aquells moments. Els Cabarets com a centre neuràlgics de la vida social, batalles entre anarquistes i patrons, els patrons amb la policia i la policia amb tothom... una teranyina força atapeïda amb un final espectacular.

Molt interessant. De lectura plaent, un bon argument i uns personatges a l’alçada de l’acció.

La quarta noia per l’esquerra
Andreu Martín
Col·lecció Crim. Cat 73
Editorial La Clandestina
Barcelona març 2023