Nova cargolada als tipus d'interès

Als darrers 14 ó 15 mesos, la senyora Christine Lagarde s'ha limitat a clonar les decisions de la Reserva Federal USA: 10 pujades de tipus. Aquest darrer cop -el proppassat día 14- un quart de punt... fins el 4'50%, índex màxim dels darrers 22 anys. L'argument és combatre la puja de l'IPC, tot i que l'economia es contrau i hi ha perill de recessió.

Paradoxalment, un dels efectes rau en contenir el creixement, penalizant el consum i la inversió. A banda d'això, té delicte que els bancs ràpidament encareixin els crèdits personals i els hipotecaris. Per contra, quan s'apreta i/o interpel·la, per exemple, la ministra Calviño o la Patrícia Botín (presidenta del Bansander) -exigint remunerar els dipòsits- tenen molt desvergonyiment, tot al.legant que hi ha massa liquiditat. Justament per això haurien de deixar de prendre'ns el pèl. Només els preocupen els accionistes? Quina barra!

El percentatge d'estalvi ha davallat del 25% (el 2020) al 11'8% (enguany). Per tant, cal afinar o rumiar millor les pujades de tipus. No es pot anar escanyant el pressupost mensual de les famílies hipotecades, bo i fent el voraviu.

La banca vigila 25.800 milions d'euros en hipoteques pel risc d'impagament... A banda que inflació i tipus d'interès han disparat/pujat al 9% el nombre de llars que no poden fer front a les seves despeses bàsiques. En aquesta conjuntura, m'indigna recordar la prepotència xulesca del govern espanyol -en la campanya electoral del 23.J- perjurant que l'economia del país marxa a velocitat supersònica. Sembla evident que aquesta percepció no arriba a la gent del carrer. A mi, que em parlin d'economia domèstica... Que deixin la macroeconomia de banda. Com més s'estreny la soga, més em ve a la memòria aquella dita catalana: haurem de treure els biaixos i suprimir allò que és superflu. 

" Déu nos en guard!