Literatura

Viatge a l'oblit

Coberta de 'Viatge a l'oblit' de Xavi Ballester Fàbregues. Eix

Coberta de 'Viatge a l'oblit' de Xavi Ballester Fàbregues. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Novel·la impactant.

I sobreviure et porta a fer reflexions com la que es fa el protagonista quan torna a Barcelona després de dos anys d’absència i lluita inútil, en una guerra que no era la seva, si és que hi ha guerres teves, seves o meves verbalitza: “Ara, aquí, retornat i fora de perill em sento estrany, contradit, com si de sobte, m’hagués convertit en la única persona del món que no es pot permetre oblidar. Oblidar un nom és oblidar-los tots. Oblidar el nom dels morts és fer-los morir una altra vegada” .

Així s’expressa en Joan Domenech, fill de Valls, després d’haver passat dos anys amb la División Azul a Rússia i veure com la humanitat es va perdent per convertir els combatents en feres, en depredadors.

S’oblida tot, els sentiments, les imatges, els noms, la necessitat de seguir en vida dia a dia, hora a hora, genera una mena de d’estat d’irrealitat que condiciona la pròpia vida.  

L’autor Xavi Ballester Fàbregues, és nascut a Barcelona el febrer de 1974. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el 1999. Des de ben jove escriu poesia, gènere en el qual va guanyar el concurs organitzat per l’FNAC i el Periódico l’any 1999, amb el poema Ciudad de los huérfanos.

El premi més recent que ha obtingut ha estat, el passat mes de juliol, el Xè Premi 7lletres amb el recull de contes Porexpan i polaroids que properament editarà Pagès Editors.

També ha estat finalista del concurs Mercè Rodoreda de contes de Gràcia amb El mirall (2009); guanyador del premi Casal Lambda amb el relat Sense llençols (2010); guanyador del 15è Premi de narrativa curta per Internet Tinet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-12 amb el relat Ous Ferrat, editat per Cossetània; finalista del III Miquel Arimany 2012 amb el relat L’edat de les muntanyes, editat per La Busca edicions; guanyador del Premi Cronoviatge 2015 organitzat per Fantàstik i editorial Males Herbes amb el micro-relat Tornar.

El 2019, el conjunt de relats Huir no significa nada (editorial Milenio), van merèixer la Menció especial del XXIX Premio Gonzalo Torrente Ballester. Fou un dels impulsors de la revista literària Rosita i actualment el trobareu a la llibreria Obaga.

Ha dirigit el programa de literatura Lletraferits a Ràdio Molins de Rei.

La novel·la comença amb les reflexions que fa en Joan Domenech, assegut en un banc d’una plaça de Barcelona. Just acaba d’arribar de Rússia després d’haver estat dos anys integrat forçosament a la División Azul. Records que es van barrejant, sense poder-los tenir massa ordenats, oblit de moltes persones, situacions i també la sensació d’una pèrdua de la pròpia història. Contempla el moviment de la plaça a on ha aconseguit arribar amb un cert esforç, ja que ha perdut una cama a Rússia, i encara va aprenent a caminar amb crosses i s’adona que durant tot aquest temps han estat unes persones oblidades que van ser enviades entre festes i arengues patriòtiques i han tornat i han estat rebudes amb una gran impostura. Oblidats i abandonats a la seva sort. La societat els ha oblidat i fins i tot molestem, evidencien una guerra que la gent ja vol oblidar.

La novel·la té dos protagonistes principals en Joan Domenech un jove que és obligat a allistar-se a la División Azul perquè en la depuracions que es van fer a la seva ciutat, Valls, algú, un antic company seu, declara i el responsabilitza de fets revolucionaris que va protagonitzar abans de la guerra. En Joan és una persona més aviat solitària que s’ha dedicat a conrear les terres que va heretar i a evitar qualsevol conflicte, però de res serveix la seva declaració. És enviat a la División Azul i ell ho accepta com una jugada del destí i després va repassant la seva història per trobar algunes causes del seu desori acaba al front de guerra on exerceixi d’enllaç en les transmissions donada la seva clara ineptitud per usar les armes.

Paral·lelament el llibre ens va explicant la vida de Dimitry Pavlov, un llenyataire de la taigà siberiana convertit també a la força en soldat de l’Exèrcit Roig, ha viscut una vida paral·lela a la del Joan. De passar de la tranquil·litat de tallar arbres per guanyar-se la vida a ser allistat i formar part de les tropes russes que combaten els alemanys. Un canvi de vida sense cap mena de raó. Només la defensa de la mare pàtria. Dimitry Pavlov està considerat un guia experts i acompanya un franctirador en la seva “cacera” d’oficials alemanys. El Joan i en Dimitry segueixen vides semblants, no els interessa la guerra, intenten no oblidar el seu passat, la seva vida, les seves activitats, les persones estimades però cada cop van perdent més records.

Fatalment en Joan i el Dimitry coincideixen al setge de Leningrad. En Joan intentant reconstruir el record de la Teresa Font una miliciana amb qui va establir una relació forta a les seves terres de Valls malgrat la relació fos purament amical i ell n’estès secretament enamorat. I el Dimitry intentant conservar el records de la seva dona i dels seus fills del que va ser separat en el moment en que el van allistar.

Ambdós porten la seva carrega emotiva, els dos són persones fora de lloc que no encaixen ni en la guerra ni amb l’exèrcit ni amb els seu companys, més aviat cerquen un volgut isolament per poder mantenir vius els records.

Una novel·la que creua la vida de dues persones que no es coneixen però que estan unides per el fet de la guerra i coincideixen en el darrer moment quan ja tot sembla perdut, i gairebé oblidats. Però també és, malgrat la seva duresa, una novel·la on hi ha escletxes per l’esperança per buscar aquells aspectes que ens fa ser més humans en les pitjors condicions de l’entorn.

Relat ben construït, excel·lents descripcions del paisatges diversos.

Reflexió i constatació sobre el perquè de l’allistament de persones que no eren ni partidàries del règim i fins i tot que es movíem més aviat en ambients catalanistes. I també la novel·la és un document magnífic sobre les interioritats del règim franquista a l’hora d’afrontar la presència de la División Azul al front de Rússia.

Viatge a l'oblit
Xavi Ballester Fàbregues
Premi Portal de Bové de Narrativa Vila de Montblanc, 2021
Pagès Editors
Lleida, febrer 2022

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local