Contes del puto virus

Els Contes del puto virus és un llibre amb 12 narracions que tenen com marc la situació de confinament que vam viure amb la pandèmia de la COVID 19, la Mercè Foradada se’n surt molt bé del repte que constitueix aquest aplec de contes que reflecteixen una situació inesperada, mai vista i que va atemorir a la societat. Són narracions  que tenen força, sensibilitat, algun punt de duresa, en altres hi ha personatges que transpiren en alguns moments un deix interessant de fina ironia però també la calidesa d’algun brot de nostàlgia.

La majoria dels personatges que coneixem en els contes amb la necessària pàtina de ficció tenen versemblança, són creïbles, poden ser personatges que possiblement estiguin ara mateix circulant pels nostres voltants. I aquesta és una de les virtuts del llibre: fonamentar la ficció sobre una base ben real, ben quotidiana que fa que mantinguem una certa empatia amb els i les protagonistes, perquè són gent normal, gent segurament com nosaltres que viuen, senten i/o pateixen les mateixes coses, poden pensar com nosaltres i riure o plorar pels mateixos aconteixements.

Aquest contes tenen un marc concret, determinat per una circumstància molt concreta “el puto virus” però creiem que són històries que es poden donar en altres moments i en altres circumstàncies.

Certament la pandèmia ens va trencar la línia de la nostra existència.

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) viu a Vilanova i la Geltrú. Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat diverses novel·les, “En el prestatge”. Col·lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d’una dona valenta. “Velles amb v de vida”, Col·lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat. “Centaures”, Editorial Cossetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. “Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa a les protagonistes en algun moment de la vida. “Bruixes”, que és una novel·la, valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània Edicions.

Va seguir amb “La Casa Verda”, difícil de definir, després va publicar el llibre petit de contes de “Com una reina”, hi ha el fruit d’una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l’anima. Després va publicar “Estimades Zambrano” fins arribar a “Perles Cultivades”.

Ha publicat a més alguns contes infantils i va ser una de les escriptores seleccionades en un dels llibres col·lectius de la Marató de TV3. Ara torna amb “L’amor quiet”.

Així el llibre conté dotze narracions, amb protagonistes força diferents, des del nen amb voluntat de superheroi, fins el metge d’urgències, passant per diversos personatges que volen encaixar en la nova situació però també alguns i algunes que són perjudicats més enllà del covid, són potser víctimes col·laterals d’una situació d’emergència total.

El puto virus omnipresent en el marc del relats, com un decorat que va modificant-se en funció de la voluntat de cada un dels relats.

Històries diverses.

El Virus ens va trasbalsar.

Ens va posar contar les cordes.

Ens va mostra la nostra feblesa.

Potser ens va fer aprendre una lliçó d’humilitat.

I la nostra resposta va ser diversa també.

I això és el que d’alguna manera s’expressa en els contes que ens regala la Mercè Foradada en el llibre perquè davant el repte infinit que era acceptar la situació, les respostes van ser diverses o en alguns casos barrejades, l’autora ha sabut copsar moltes d’aquestes qüestions, moltes d’aquestes actituds, d’aquests sentiments i convertir-los en literatura, en narracions, ens demostren la capacitat no sols d’observació sinó de la capacitat de situar-los adequadament en una conjunt harmoniós de narracions, emmarcats en un moment en que la societat o la majoria d’ella feia una reflexió de sí mateixa i de les seves febleses. De la seva supèrbia .

En els contes hi ha humor, el necessari.

Hi ha temors, l’imprescindible.

Hi ha crítica, la necessària.

Hi ha imaginació desbordada.

Hi ha la denúncia imprescindible de determinades d’actituds.

Hi ha desigs explícits.

Hi ha les noves tecnologies que juguen paper important en alguna narració.

El virus, el confinament, les notícies que ens anaven donant, les maleïdes xifres que escoltaven cada dia... eren sens dubte un terreny abonat per la literatura. Una oportunitat de deixar anar tantes sensacions davant d’una situació desconeguda, inesperada que ens agafa per sorpresa.

Aquest és un llibre testimoni, d’uns moments que no havíem imaginat mai. Ni en els pitjors somnis ens podíem imaginar que ens tancarien a casa per evitar que una malaltia es trametés de manera incontrolada. Per tant aquest llibre des d’un punt de vista literari constitueix un testimoni d’un moment excepcional.

Els contes del puto virus  és un llibre que defineix uns personatges amb els quals hi podem trobar reflex veraç en la nostra societat, en els nostres més immeditats veïns, amics, coneguts o saludats. Veiem actes, accions, actituds que veiem cada dia en els nostres entorns. Els personatges tenen un rerefons potents, uns entorns que també van configurant el capteniment amb que actuaran. 

Són un relats carregats de sentiments i d’emocions diverses. Una situació desconeguda que fa que algunes de les reaccions no siguin les habitual de les persones. A situació excepcional reaccions també excepcionals. Reaccions que van des de l’adaptació, a la rebel·lió, intromissió. De tot i més en aquest llibre creat en un moment de circumstàncies incertes, visons apocalíptiques,  conspiradors, militants, vocacional, desesperats, super herois.

És un llibre de futur, les noves generacions i les que han patit el virus o les que en sentiran parlar sense que l’hagis patit excessivament  tindran referents literaris, no només de la situació que ens va tocar viure sinó de com ens hi vam enfrontar, com cada un de nosaltres personificades en els personatges de les narracions i cada un de nosaltres ja triarà el personatge que li vagi bé. Vam afrontar situacions i la literatura de la Mercè Foradada ens permet reviure situacions quotidianes, conèixer alguns dels estereotips que van formar part de les nostres vides. En fi la vida convertida en uns contes que no ens deixen indiferents.

El llibre té un marc comú, cada narració es situa en el temps del confinament i aquest marc és la pandèmia el COVID-19, però els contes, les narracions tenen vida pròpia. En cada un d’ells hi ha reflectida una situació que potser podria donar-se en altres circumstàncies. Des dels maltractaments, fins a la relació entre pares i fill, entre amics, entre companys de feina. I en cada un dels contes el marc és el mateix, intueixes el fons de la pandèmia però cada un d’ells vol exposar també alguna situació que segurament també es viu en altres circumstàncies, potser diferent però amb un fons comú, les relacions humanes i els comportaments de la gent.  Diuen els estudiosos del comportament humà que en situacions extremes -i aquesta ho va ser per no esperada- les persones traiem el millor i el pitjor que portem a dins, que conformen la nostra personalitat, doncs una mica d’això ja està reflectit en el contes.

Un llibre molt ben editat, per cert, i amb unes il·lustracions que s’adeqüen perfectament als textos, il·lustracions que són obra de la  Rosa Bou.

Els contes del Puto Virus, no ens el podem punxar però és una vacuna contra l’avorriment, contra el capficament negatiu, contra l’arrenglerament uniforme. 

I com diu el final de llibre. Riuen. Al cap i a la fi, enyorats, vitals, conformes, desesperats, esperançats, cabrejats, poetes, desafiant... encara hi són.

Contes del puto virus
Mercè Forada
Il·lustracions Rosa Bou
Editorial Club Universitario
Alacant, juny del 2023