-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 20-10-2023 18:49
Coberta de 'Confitura de vidre' de Joaquim Nadal. Eix
Calen altes dosis de sensibilitat per transmetre emocions, que és en el fons el que tramet el llibre, Joaquim Nadal demostra que les té
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Nou llibre de Joaquim Nadal, potser el llibre més personal i intimista del que ha publicat fins avui. Un llibre d’evocacions personals basades en algunes de les percepcions sensorials que Nadal ha anat tenint, i portant-les al llenguatge literari. És un llibre que et permet una lectura reflexiva perquè al conèixer les sensacions sensorials de l’autor inevitablement les comparem o et venen a la memòria les que has tingut tu, algunes coincidents altres molts diferents.
Confitura de vidre és un llibre molt plaent però creiem que és un llibre difícil d’escriure, perquè cal un domini del llenguatge de transcriure imatges, visuals, olfactives, tàctils... Cal un precisió en el llenguatge per definir emocions i això no sempre no és fàcil ni està a l’abast de tothom.
Calen altes dosi de sensibilitat per transmetre emocions, que és en el fons el que tramet el llibre, Joaquim Nadal demostra que les té.
Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) ha tornat a la Universitat de Girona, d’on és catedràtic d’Història Contemporània, després de més de trenta anys dedicat a la política, com a alcalde de Girona (1979-2002), diputat al Parlament de Catalunya (1984-2012) i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (2003-2010). La seva educació, que va incloure tres anys a l’internat del Collell, es va moure entre la religiositat dels pares, membres de l’Opus Dei, i la seva descoberta de la catalanitat en l’escoltisme. El 1965 va anar a estudiar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en Història. El 1970 va anar a fer classe a la Universitat de Liverpool i el 1972 torna a Barcelona on acaba la seva tesi sobre el comerç hispano-britànic durant el segle XIX. Arran de les primeres eleccions municipals, el 1979, els socialistes van a buscar-lo per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Girona, que ocuparà durant vint-i-tres anys, acompanyat de sòlides majories absolutes. El 1995 serà el candidat a la presidència de la Generalitat, i un dels homes forts dels governs dels presidents Maragall i Montilla. D’aquesta etapa n’ha deixat constància al dietari "Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya, 1993-2012" (Proa, 2014). A banda de la seva nombrosa bibliografia sobre la ciutat de Girona, ha cultivat la memòria familiar a "Primer llibre de família" (Girona, 2007) i "Segon llibre de família" (Girona, 2011), i ha recreat la seva infantesa a "Fent tentines per la vida" (Ara llibres, 2013).
El llibre va fent evocacions algunes ens traslladen a la infantesa i altres van fent recorregut al llarg del temps viscut. Confitura de vidre s’estructura a través dels cinc sentits i com les percepcions d’aquets sentits convoquen en l’autor, records, vivències, sensacions i fets que han anat passant pel seu temps vital. Hi ha des de records d’una infantesa de la que en recorda “La privació o la limitació, més per disciplina radical que per estricta necessitat, m’ha aguditzat el sentit del gust i del plaer per aquestes petites coses” però també hi ha sensacions viscudes en la maduresa i amb la tranquil·litat que et dona un cert recorregut vital, intens, farcit de presències públiques però també de salvaguardada de moments íntims, com veure el mar, deixar-se mullar per la pluja o extasiar-se davant d’un prat verd, o les barraques de pedra seca...
Joaquim Nadal relata moments de la seva vida, però no ha fa des de l’òptica del personatge públic -que ja ha fet en altres llibres- sinó que ho fa des de moments íntims, molt personals i que poden arribar a sorprendre per les reflexions i records que susciten algunes, visions, tactes, olors, sons, gustos. Una àmplia gamma de sensacions que són transcrites amb un llenguatge ple de sensibilitat i que ens acosta molt a entendre a l’autor i el que interiorment viu.
Joaquim Nadal adverteix en el principi del llibre: “ Rescatar la memòria és un exercici sorprenent. Descobrim les capes del nostre pensament i del nostre coneixement, resseguim els perfils dels records, ens capbussem en les memòries del passat. Les imatges que temíem difuses de sobre prenen relleu i nitidesa amb els contorns ben retallats. Traslladar aquest pensaments, aquests viatges en el temps al paper i deixar-ne testimoni escrit és atractiu, però també és un risc...”
I la memòria aquest cop s’estructura en base a les percepcions dels cinc sentits. Cada un dels sentits el porta a evocar records d’una infantesa, d’una joventut, d’una plenitud de vida, des dels records familiars, la bellesa dels paisatges, les sensacions que pot tenir davant de coses insòlites, tot marca el camí que ha seguit i que ara li permet fer una mirada enrere i fer-la amb el punt necessari de nostàlgia però sense creure que tot el passat va ser millor.
El llibre podria basar-se en les experiències de l’autor i a Quim Nadal, d’experiències no ni faltarien, això ja ho ha fet en altres llibres, aquí el fil que segueix el relat és molt més intimista, pensaments, idees que van sorgint i que moltes vegades no s’exterioritzen sinó que queden el record i ara és posen negre sobre blanc amb un llenguatge precís, que descriu amb nitidesa, que evoca amb claredat, que invoca amb intensitat creant una atmosfera de complicitat entre l’autor i el lector. I així ens porta a compartir el delit per menjar-se una entrepà de truita amb pa i tomata en tornar d’un viatge a França, el plaer que li produeix el poder-la menjar és immens, o explicar-nos el neguit davant la visió de banyeres com abeuradors en els llocs més amagats al Pirineu i veure’n una darrera vegada l’àbsis de l’església de Sant Climent de Taüll, els records dels plàtans dels canals francesos, o contemplar una platja buida.... Mil imatges que ens configuren una intimitat rica i plena.
I no sempre els records són bons, també hi ha moments de desolació "La sensació d'estar bé és més gran quan la poses en contrast amb el temps que has estat malament" apunta l’autor.
Un llibre emotiu, deliciós de lectura pausada, d’anar i tornar per les planes com fa ell mateix amb les seves imatges i amb la seva transcripció literària.
Confitura de vidre
Joaquim Nadal
Col·lecció La joia de vivre
Editorial Univers
Barcelona, setembre 2023
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!