Resum de la LLEI 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials. (2a part)

Els ens locals supramunicipals han de donar suport tècnic, econòmic i jurídic als ens gestors de les àrees bàsiques de serveis socials, oferir serveis d'informació i documentació a les àrees bàsiques de serveis socials i programar els serveis socials en llur àmbit territorial, d'acord amb els criteris de planificació i coordinació.

En la promoció i la gestió dels serveis, les prestacions i els recursos d'atenció social especialitzada per a garantir la cobertura de les necessitats socials de la població de llur àmbit territorial, en l'associacionisme i els projectes comunitaris.

Les àrees bàsiques de serveis socials esdevenen la unitat primària de l'atenció social per la prestació dels serveis socials bàsics, per una població mínima de vint mil habitants.

En el cas dels municipis de menys de vint mil habitants, la gestió correspon a la comarca o a l'ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat. El de més de vint mil habitants poden tenir més d'una àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d'habitants i de les necessitats socials.

El Pla estratègic de serveis socials, que ha d’ordenar les mesures, els recursos i les accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials d'acord amb el que estableix la llei. L'elaboració del Pla estratègic de serveis socials l’elabora el departament de serveis socials, i l’aprova el Govern. S’ha de crear un reglament del procés participatiu on intervenen el Consell de Coordinació de Benestar Social, del Consell General de Serveis Socials i del Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.

El Govern, abans d'aprovar el Pla estratègic de serveis socials, l'ha de trametre al Parlament i li ha de sol·licitar que s'hi pronunciï i el Pla estratègic de serveis socials té una vigència de quatre anys. El Govern i el departament competent en matèria de serveis socials ha de garantir la coordinació i la integració al sistema de serveis socials amb els departaments que contribueixen al benestar de les persones.

En coordinació amb els àmbits de salut, educació, ocupació, justícia, habitatge i cultura. L'organització del sistema públic de serveis socials amb els professionals amb la formació, la titulació, els coneixements, l'estabilitat laboral, la capacitat, el reconeixement social i laboral i les aptituds que calguin per a garantir l'eficiència i l'eficàcia en la prestació dels serveis socials.

L'organització del personal professional de serveis socials ha de seguir un criteri interdisciplinari, amb una atenció integral que garanteixi l'assignació a cada usuari o usuària o a cada unitat de convivència d'un professional o una professional de referència.

El sistema públic de serveis socials es finança amb les aportacions dels pressupostos de la Generalitat, les aportacions finalistes en serveis socials dels pressupostos de l'Estat, les aportacions dels pressupostos dels ajuntaments i d'altres ens locals, les herències intestades si correspon d'heretar a la Generalitat, les obres socials de les caixes d'estalvis, les aportacions d'altres entitats privades i les dels usuaris, en els termes que estableix aquesta llei.

Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, i dels equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d'ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Els serveis socials bàsics han de gaudir d’una universalitat i gratuïtat, amb un copagament de la teleassistència en el cas dels serveis d'ajuda a domicili.

El finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l'administració o l'entitat que n'és titular i cada administració pública titular de serveis socials especialitzats ha de decidir el sistema de provisió dels serveis, dins del marc reglamentari, d'acord amb criteris d'economia, eficiència i eficàcia. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a prestacions garantides a tots els titulars de serveis acreditats dins la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, d'acord amb els mòduls que fixen el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials.

Les entitats i les organitzacions sense ànim de lucre, són entitats col·laboradores del sistema públic de serveis socials. Les entitats col·laboradores poden ésser beneficiàries de finançament públic si han estat reconegudes pel departament competent en matèria de serveis socials als efectes d'acreditar que llurs activitats coincideixen amb les finalitats de serveis socials o les complementen. S'han de fixar per reglament les condicions i els requisits necessaris per a obtenir el reconeixement. També en son les organitzacions de foment de l'acció voluntària que compleixen els requisits i actuen en el marc que estableix la legislació del voluntariat de la Generalitat.

La qualitat dels serveis socials és l’element més important dels serveis socials i un dret dels usuaris, amb noves modalitats i tècniques de prestació disponibles per a permetre que els serveis socials millorin i s'adaptin.

La qualitat dels serveis socials te a veure amb les condicions materials, laborals i tècniques de la prestació dels serveis, l'exigència que els professionals de serveis socials compleixin els deures relatius a la deontologia professional.

El sistema públic de serveis socials aplega la  xarxa d'atenció a la dependència i la vida autònoma que comprèn el conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes, activitats i prestacions de serveis, econòmiques, tecnològiques en aquest àmbit d'atenció i protecció.

Esdevé el Sistema Català d'Autonomia i Atenció a la Dependència, com a conseqüència de l'aplicació a Catalunya del Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència, recollit per la Llei de l'Estat 39/2006.

La xarxa pública per a l'autonomia i l'atenció a la dependència es vincula a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

A l'article 10.1 de la Constitució podem llegir «la dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social», i ordena als poders públics «promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.»

Fons consultada https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2007/10/11/12

Joan Rodríguez i Serra és educador social