La llarga migdiada de Déu

- Em vas dir que l’Altíssim no estava per nosaltres i que el deixéssim en pau d’una vegada -I va repetir-li les paraules que ell no havia oblidat-: em vas dir que Déu no ens escoltava, que feia la migdiada.

El rabí Jacob Levitte deixà anar una riallada estrident:

-Això et vaig dir Doncs, ara toca despertar-lo de la migdiada. Tu també, Samuel. Tu també t’hauràs de reconciliar amb l’altíssim.

I certament la migdiada de Déu va ser llarga, gairebé cinc anys de patiment de la ciutadania d’Europa per la guerra mundial i sobretot dels jueus que van partir l’acarnissament dels nazis amb la seva política d’extermini. I molts tenien la pretensió de interpel·lar a Déu perquè havia abandonat al seu poble. En el llibre de Pep Coll es narra les vicissituds del principal protagonista del llibre Samuel Silverstein que un cop ha rebut cops molts forts a la seva vida, amb la pèrdua de tot el que tenia inclosa la família en la seva fugida de París cap el Sud de França, es refà i es dedica amb tota les seves forces que li queden a poder salvar el màxim de vides possibles entre els infants jueus.

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l'any 1949, al Seminari de la Seu d'Urgell on cursà els estudis d'Humanitats, i d'aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D'ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l'IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu. La seva activitat literària, paral·lela a la de dinamitzador cultural, s'inicia durant la segona meitat de la dècada dels 70 amb la creació (amb altres companys entusiastes de la comarca) de la revista pallaresa Escudella. 

Treballa en la recerca de narracions tradicionals (llegendes, rondalles, acudits i anècdotes vàries). Fruit d'aquest treball, són els reculls de llegendes Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i Muntanyes Maleïdes (1993). Aquesta recerca, a cavall entre l'etnologia i la literatura, continua amb l'obra Viatge al Pirineu fantàstic (1994), una mena de guia pels indrets pirinencs que han generat fantasies, publicada primer en fascicles al diari Segre i posteriorment, en forma de llibre, a l'Editorial Columna. I culmina amb un recull de narracions tradicionals de l'Aran, "El rei de la Val d'Aran". Darrerament ha engegat una sèrie de guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà (2010), la Ribagorça catalana i aragonesa (2012) i el Pallars Jussà (prevista pel 2014).

Recrea i adapta alguns mites pirinencs per a ús dels lectors joves. En són exemple, La bruixa del Pla de Beret (1991), El tresor de la nit de Nadal (Premi Lola Anglada, 1997) i sobretot, Què farem, què direm? (1992), novel·la juvenil amb què guanya el Premi Gran Angular (1991), el Premi de la Crítica Serra d'Or (1992) i de la qual se n'han fet fins ara, vint-i-cinc edicions. L'habitació de ma germana (2008) és la seva darrera novel·la juvenil.

La novel·la és, amb tot, el gènere literari més conreat, la forma amb què es troba més còmode. Des de l'inici de la seva carrera literària, ha publicat aquests títols: El secret de la moixernera (1988), El Pont de Mahoma (1995), El segle de la llum (1997), La mula vella, publicada el 1989 i revisada el 2000, Per les valls on es pon el sol (2002), Els arbres amics, El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (2008), Nius (2010), novel·la coral que gira a l'entorn d'una catàstrofe natural en un càmping de muntanya i Dos taüts negres i dos de blancs (2013). Aquesta novel·la rep dos dels guardons a obra publicada més prestigiosos, el Premi de la Crítica Catalana de narrativa i unes setmanes després, el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès, els quals reconeixen la millor obra de narrativa en llengua catalana publicada durant l'any anterior. Posteriorment, la mateixa novel·la és reconeguda amb el Premi Joaquim Amat-Piniella, el premi Setè Cel de Salt i el Prix du Livre Pyrénéen de Bagneres de Bigorre, L'any 2018 publica Al mateix riu d'Heràclit, i després la novel·la L’any que va caure la roca (2020)... La seva darrera novel·la és La llarga migdiada de Déu.

La novel·la comença situant-nos el 1940 l’exèrcit alemany avança sense cap mena d’aturador. Es desferma el pànic entre la població francesa que fuig desesperadament cap el sud per posar distància amb les tropes alemanyes. No és una fugida controlada sinó que tothom va a la seva, una desbandada a tots els nivells. Entre aquest allau de persones que fugen hi trobem a Samuel Silverstein, un jueu que tenia un negoci de transport però veient la repressió sobre el poble jueu ha decidit vendre el negoci i fugir. Però la dissort el persegueix, la seva família és una de les víctimes del bombardeig alemany en una carretera quan els avions metrallen la corrua de fugitius. Samuel és queda sol i en el dolor es revolta contra el seu  Déu que abandona de manera tan flagrant els seu servidors. En mig de la dissort un nen, amb certes dificultats per parlar per una malformació, li retorna un maletí amb diners i joies de la família, un tresor que l’ajudarà a sobreviure. Samuel i el nen Philippe segueixen junts la fugida fins arribar a Tolosa, on decideixen establir-se. Samuel treballa de venedor ambulant per uns gran magatzems, aquesta llibertat de moviment i el contacte amb els organitzacions d’ajuda als nens jueus fa que es converteixi en un actiu membre de la resistència jueva. Prop d’on viuen hi ha un antic monestir en que s’hi ha hostatjat un grup de nens jueus sota la protecció de la Creu Roja Suïssa. El monestir té al costat una masia on hi ha uns refugiats catalans que treballen la terra però també col·laboren amb la resistència. Samuel es converteix en un actor principal en el suport als membres de la resistència per salvar els nois de la barbàrie nazi.

Coll fa una trama molt ben documentada i amb interès creixent, els capítols es van intercalant, entre la vida i les accions de Samuel i en altres els protagonistes guanyaran paper i explicaran altres fets i complementaran la història.

Uns història de lluita, solidaritat supervivència i tenacitat.

Valentia de gent que s’ho va jugar tot per ajudar els nois i per passar-ne alguns cap a Espanya sobretot a aquells que estaven en perill de ser detinguts pels alemanys o per la milícia petanista que actuava amb la mateixa maldat contra els jueus.

Cada personatge explica la seva història en mig de la trama general que els uneix a tots. També hi ha en els personatges la representació del bé i del mal. De la moral i del compromís en una lluita contra situacions que vulneren els drets de les persones.

Extensa narració, més de sis-centes pàgines amb una gran riquesa argumental i amb un coneixement i documentació de fets i moments de la història que ajuden a crear una ficció ben ordenada i interessant.

El joc narratiu, en alguns punts narra en primera persona, en altres tercera, alterna veus en present i en passat, ajuda a conèixer els personatges i les seves actuacions i copsar també la seva humanitat davant fets inesperats.

Una novel·la emotiva i amb un crida a l’esperança.

Un crit perquè Déu es desperti de la migdiada.

La llarga migdiada de Déu
Pep Coll
Col·lecció A tot vent,778
Editorial Proa
Barcelona, gener 2023