Estimada Gris

Interessant novel·la sobre la recerca i troballa dels orígens familiars. Els experts expliquen que en les famílies que han emigrat a un altre país és la tercera generació, els nets i netes dels qui van marxar els que es senten de nou atrets pel país d’origen dels seus progenitors. Busquen les arrels antigues, els elements que conformen el seu país d’origen, s’interessen pels usos i costums del lloc de procedència i demostren la voluntat de conèixer-ne més, de trobar les claus de la història dels que van haver de marxar i arrelar en un altre país amb les dificultats que això pot comportar.

En el cas de la novel·la de Sílvia Soler és la Gris que coneix Catalunya a través del que ha explicat el seu avi i els coneguts de la família però no hi ha estat mai, la segona generació, els pares de Gris ja estan perfectament situats a Mèxic, a Puebla, però en ella fruit de les circumstàncies es desperta l’afany de conèixer Catalunya, la llunyana família que encara els queda aquí i tot el que sigui possible.

I empren el viatge...  

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista. Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L'arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007). Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008.)  Altres títols molt celebrats són 39+1, la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010), L'estiu que comença (2013) amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull, Un any i mig (2015), Els vells amics (2017) ), el recull d'articles Rellotges de sol (2018), El fibló (2019) i Nosaltres, després (2021). Actualment col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.

La Griselda, Gris, està ja prop de la quarantena, i en aquest moment la dona sofreix un seguit de trasbalsos que la deixen mig perduda, ha perdut el seu pare, trenca el matrimoni i es divorcia i perd la feina en que treballava. Total que es queda en una situació precària en tost els sentits. La Gris té un suport familiar però, que l’ajuda a passar aquesta situació, una germana, l’Adriana, amb qui hi manté una relació molt estreta i també amb les seves tietes que intenten animar-la.

Però la Gris entén que és el moment d’allunyar-se d’aquell entorn, es neta d’exiliats catalans que van arribar a Mèxic acollint-se a la generositat del govern mexicà que va rebre i acomodar a molts exiliats després de la guerra civil espanyola. Els avis de la Gris es van adaptar molt bé i els seus pares ja eren plenament mexicans, però ella a través del seu avi Antoni que mantenia encara alguna vinculació amb el Casal Català de Mèxic vol conèixer la Catalunya de la que ha sentit parlar, cada cop s’anima més a viatjar fins el país d’origen. Pel que ella va descobrint sobre Catalunya i amb les informacions que va trobant cada cop se li fa més atractiva la idea de viatjar fins a Catalunya per intentar desfer el camí que va fer el seu avi anys enrere i alhora conèixer a parents llunyans que encara queden. També és conscient que el viatge és una manera de deixar enrere els moments que la vida de manera abrupte li ha portat, ben segur que l’anada a Catalunya ajudarà a reconstruir el seu moment vital i afrontar amb noves perspectives el seu futur.   

La Gris descobreix un món nou, els familiars que l’acullen molt be, els descobriment constant d’una nova geografia, es retroba amb la terra empordanesa dels seus avis i va fent descobriment fins que un fet aparentment sense importància com és el saber que potser encara poden trobar alguns objectes dels seus familiars la porta a fer un recorregut per la vida de la família. I encara més quan descobreix que entre els objectes hi pot haver un mantó pintat per Dalí quan era jove i que l’àvia no va poder recuperar després de la guerra.

Inicia una aventura per trobar aquest record fins que a casa d’una parenta llunyana acaben trobant-lo. En aquesta aventura l’acompanya el Luuk un expert en l’obra del pintor empordanès, amb el seu passat que també pesa, que estrenyerà la seva relació amb la Gris. 

La narració intenta reconstruir les relacions que es donen en la família i aquells fets que van sacsejar a cada generació, els avis  exiliats. Per l’altra, la família materna de la Gris, els Azuera, preocupats sempre pel “el què diran”, per mantenir les aparences  per sobre la felicitat dels familiars. I la generació de la Gris que es capbussa en el passat familiar i el paper important de la germana, l’Adriana, que no veu amb bons ulls que la Gris marxi, entre gelosia i la por de perdre-la hi manté una relació molt potent.

L’obra està narrada en primera persona, és la Gris qui explica la seva visió dels fets, t’explica les sensacions les seves intencions i sentiments, però el llibre a més de la història del Gris es va explicant diverses històries col·laterals de la família, amb aquestes històries es va donant un marc més ampli i més estructurat a la història de la Gris. Són històries col·laterals que tenen també un interès creixent.

Llibre amb molta cura en el llenguatge i amb diàlegs que mantenen  la història molt viva.

Estimada Gris és la història del retorn als orígens d’una família d’exiliats a través de la neta, però també de les relacions personals, d’expressió de sentiments i com sempre hi ha segona oportunitat per trobar la felicitat.  

Estimada Gris 
Sílvia Soler
Col·lecció Narrativa
Editorial Univers.
Barcelona, agost 2023