España primer amor

El llibre és d’una alta emotivitat i que colpeix per la descripció que es fa de la retirada del milers i milers d’espanyols al final de la guerra civil cap a França, perseguits per l’aviació dels “nacionales” que va fent passades metrallant-los i amb una certa reticència de les autoritats franceses de deixar-los passar, i quan finalment passaven acaben amuntegats en situacions realment d’una precarietat absoluta en els camps de refugiats d’Argelés i altres, a les platges sense cap mena de condició que els faci còmode la seva estada a l’espera de veure quin serà el seu destí.

Vladimir Pozner fa una descripció de la situació d’aquelles columnes de refugiats que ho han perdut tot i fins i tot l’esperança i malden per sobreviure amb unes condicions dantesques.

Vladimir Pozner va néixer a París el 1905. La seva família havia viscut entre França i Rússia, i el 1917 veuria passar la revolució sota la seva finestra a Petrograd. Pròxim en aquesta època a Gorki Shklovski, va freqüentar Blok, Maiakovski i Akhmàtova. El 1921 va tornar a França. Va estudiar a la Sorbona i va traduir Tolstoi, Dostoievski i «la jove literatura soviètica». Va decidir començar a escriure en francès, inaugurant la seva obra narrativa amb dos llibres que van aconseguir una àmplia repercussió: Tolstoi ha mort (1935; Seix Barral, 2022) i Le Mors aux dents (1937). Després d'un llarg viatge per una Amèrica en crisi, va publicar Les États-Désunis (1938). El 1939 va treballar per l'alliberament dels intel·lectuals republicans espanyols detinguts als camps de concentració francesos, de l'experiència dels quals va escriure Espanya primer amor (1965; Seix Barral, 2023). Antifeixista confés, comunista i jueu, durant la Segona Guerra Mundial es va exiliar als Estats Units. Allí va escriure guions per a Hollywood i diverses novel·les, entre les quals destaca Deuil en 24 heures, celebrada per Erskine Caldwell, Heinrich Mann o Dashiell Hammett. Després de l'alliberament, va tornar a París. El 1959 va publicar Le lieu du supplice, una crònica de la guerra d'Algèria, a causa de la qual l'organització terrorista OAS va atemptar contra la seva vida fent explotar una bomba al seu domicili que li va causar un coma prolongat. Amic de Pasternak, Chagall, Picasso, Buñuel o Chaplin, va morir a París el 1992.

El llibre està prologat pel també escriptor Isaac Rosa que en el seu text ens diu: “...También el escritor francés Vladimir Pozner fue testigo de aquellas semanas trágicas. Dedicado, como el narrador de su novela, a intentar la liberación de republicanos en cerrados en los campos de concentración del sur de Francia, conoció de cerca la penosidad de aquel exilio y el maltrato a los republicanos  españoles. De su experiencia nace España primer amor, que nos lleva, con una viveza y humanidad que van más allá de lo testimonial a acompañar la Retirada durante varios días y recorrer el campo de concentración de Aregelès-sur-Mer, la playa donde aquel invierno fueron encerrados y abandonados más de cien mil españoles.....” 

El relat del llibre no té massa complicació però l’entorn del relat més ampli és molt potent i és el que dona una commovedora i incòmode visió de la retirada de milers i milers de soldats, homes, dones, i nens que en una corrua inacabable desfilaven cap a la frontera francesa de Portbou intentant fugir de l’arribada de les tropes franquistes que avançaven sense cap mena d’oposició per part de les tropes republicanes desfetes ja i fugint. Era una fugida desordenada, amb por, amb la incògnita que representava un futur  sense cap mena d’esperança.

En aquest context extrem de misèria i patiment, un simpatitzant dels republicans espanyols, que ha obert una oficina per intentar treure els intel·lectuals, per compte d'una associació humanitària, procura alliberar tants presoners com pugui. A l'interior d'aquest camp d’Argelès regnen la misèria i la desesperació, coneix un home estrany, que tomba pel camp, és el Pierre, primer creu que és un pintor català que s’ha exiliat. Però Pierre és francès, i si s'ha fet passar per un espanyol perquè està buscant una dona, Pilar, que va  trobar a la carretera abans que les autoritats franceses els separessin. Com ajudar-lo a trobar aquest amor perdut, en mig del desori que va significar la retirada.

La història comença en la columna de gent que fuig i s’hi afegeix el Pierre que és un pintor francès que estava en un petit poble de pescadors de la costa, els seus veïns ja han fugit afegint-se a la columna que avança cap a la frontera amb lentitud. En Pierre s’hi afegeix també carregat amb el cavallet, la caixa de pintures i alguns dels quadres que ha pintat, també intenta tornar al seu país, quan les coses ja s’han complicat i la seva estada ja no té sentit.

S’afegeix a la columna que avança i barrejat entre ells descobreix a un seguit de personatges, alguns venen de molt lluny des d’Andalusia foragitats per l’avenç de l’exèrcit franquista. Entre aquesta gernació descobreix a una noia, la Pilar, en Pierre se sent fortament atret per la bellesa i l’ànim de la noia malgrat els moments tràgics que viuen. Potser podria dir-se que s’enamora d’ella. Arribats al camp d’internament, improvisat per la autoritat francesa a les platges, construeix una petita tenda de campanya amb tot el que porta per aixoplugar-se. Passen la nit junts, a l’endemà quan es desperta la noia, la Pilar, ha desaparegut, Pierre empren llavors una recerca per tot el camp intentant trobar-la. En mig de la recerca es trobarà de cara i serà conscient de la terrible i inhumana condicions de vida i tracte vida que porten els milers i milers de refugiats tancats al camp d’Argèles, sense cap mena de servei, tancats i vigilats i sense cap mena d’ajuda a no ser per la solidaritat d’alguns veïns que els subministren d’amagat una mica de menjar insuficient per la quantitat de refugiats que hi ha malvivint entre la sorra i el mar. Desesperació, impotència, fam, malaltia, són els elements que l’autor ens descriu de manera destra, sense pal·liatius, i com a mostra de com es viure l’exili inicial de milers de persones.

La novel·la és breu però intensa, gairebé sembla un reportatge d’un periodista que segueix els fets i els explica tal i com els veu amb descripcions molt realistes dels personatges i dels fets que es van creuant. No amaga les condicions en que van haver de viure els refugiats espanyols i el tracte degradant que van rebre de les autoritats franceses desbordades i ja a les portes de la guerra mundial.

La novel·la reivindica aquelles persones que la seva humanitat, la seva esperança, poca i entremig d’aquesta bogeria col·lectiva hi ha espai per l’amor.

Impactant.

España primer amor
Vladimir Pozner
Biblioteca Formentor
Editorial Seix Barral
Barcelona, octubre 2023