El cunyat de la consellera d’educació

La consellera d’educació va creure convenient instar-nos a fomentar el pensament crític contra -literalment- terraplanistes i cunyats. Em va deixar perplex. La lluita contra el terraplanisme al segle XXI com a tasca encomanada a l’escola sembla un objectiu de perfil bastant baix, la veritat.

El tema del pensament crític ja em va donar voltes al cap més estona perquè no trobava on aterrar. És una expressió que no sembla encaixar amb les peces que ja porto incorporades, o sigui, que potser el problema és meu, ho reconec. A veure, que no tinc el gust de conèixer el cunyat de la senyora consellera, però pel que fa referència als tòpics sobre aquests parents, si d’alguna cosa van sobrats és d’esperit crític. Critiquen l’escola, els mestres, la política, la cervesa que els has pagat, el cotxe elèctric i el de combustió… Tot. No hi ha mai res que s’escapi al seu ull hipercrític. Ells sempre tenen més raó, en saben més, van ser-hi abans o ho han trobat més bé de preu. El seu colesterol és més fotut que el de qualsevol altre, però el seu remei basat en una dieta a base de vi de Burdeus comprat de saldo a l’hiper del polígon és la més eficaç. Es mostra crític davant la teva sospita ingènua que la medecina potser l’ajudaria més i ho expressarà, com tot, amb molta rotunditat. Els seus diners els ha invertit en un negoci brutal que l’està fent multimilionari sense sortir del seu sofà, no pot entendre com tu no t’hi fiques. És molt crític amb el canvi climàtic perquè, òbviament, sempre ha fet calor i tot això són carallotades per enredar els ignorants als quals els manca el seu esperit crític -precisament-.

Llavors és quan jo, pobre de mi, no puc evitar pensar que d’esperit crític n’anem sobradíssims, se’ns cau de les mans i, a més, molt sovint, resulta molest. Potser el que falta són coneixements. Saber. Saber coses, en profunditat. Abans es deia que la ignorància és molt atrevida, una frase que ja veieu que era pròpia d’un paradigma educatiu tradicional a més no poder. Per començar, perquè avui dia la ignorància és una espècie extingida, Google i el mòbil la van exterminar. No hi ha ignorància si tenim una connexió a internet. I per acabar, perquè no és atreviment, sinó esperit crític, l’atreviment presuposa una autoritat contra la qual t’expresses i això, òbviament, no és present a les aules catalanes d’avui dia.

Calla. Ara ho entenc. M’ha anat bé parlar amb vosaltres. No recordava que ja no cal saber res gràcies als cercadors i a la IA. I com que no cal saber res i mostrar un punt d’autoritat és delictiu, alguna cosa haurem de fer a l’escola. Ja està, ser crítics i no creure’ns tot el que ens ofereixi… un cercador? ChatGPT? Ostres! Ja m’he tornat a embolicar! Senyora consellera, li faria res explicar-m’ho a poc a poquet? És que ja fa molts anys que em dedico a ensenyar i a educar i fins avui sempre havia considerat molt millor la humilitat intel·lectual i la prudència que no pas l’esperit crític. Clar que, quina imatge de consellera donaria si digués que cal promoure la humilitat? Quin pare vol que el seu fill sigui humil?

No obstant, humilitat i prudència són l’únic antídot contra el conegut efecte Dunning-Kruger, el tret cognitiu -comú a tothom- que ens porta a pensar que sabem molt més del que realment sabem. Si a l’escola no ensenyem molt i amb molta profunditat, els alumnes sortiran sabent molt poc i -sobretot- ignorant que ignoren. Mai s’hauran trobat amb un altre ésser humà que demostri un saber molt per sobre del seu i que generosament els tracti amb humilitat. Estarem generant cunyats a escala global. Ànims!