Però, què li passa al català? (I)

S’està tornant un vici social el fet de no mirar mai res més enllà de les nostres fronteres, o bé mirar tan lluny que no té sentit, com si el món s’acabés a la Noguera i pel nord limitéssim amb Finlàndia. És el que passa quan analitzem les dades del desastre de torn de PISA o ara quan parlem de la davallada de l’ús social del català. Una dada molt preocupant perquè afecta sobretot els joves i perquè deixar d’utilitzar la llengua és el més demolidor que li pot passar.

Segons els autors dels informes sobre l’ús social del català, el declivi respon a diverses causes. La primera és que cada cop hi ha menys catalanoparlants inicials. O sigui, cada cop hi ha més nens nascuts de famílies no catalanoparlants. Vaja, que hi ha molts immigrants i que es reprodueixen més que els nadius. Avui mateix sentia com alguns dirigents polítics treien pit d’un acord sobre policies de fronteres i trobaven que saber català havia de ser un requisit indispensable per quedar-se a Catalunya. És fàcil fer recaure les culpes en els altres, un recurs infantil i llaminer. Sembla obvi que persones que ara mateix no són a Catalunya no poden ser les responsables de l’actual davallada de l’ús del català. Ara, queda molt bé davant dels teus dir que la culpa, quan no és de Madrid, és del Magrib. Tot plegat fa un tuf d’urinari ultradretà que em repel·leix. Seria molt menys preocupant per a alguns trumpistes de barretina que fos la població migrant la que pèrfidament es decantés pel castellà mentre es radicalitzaven, ens treien la feina, delinquien i es cruspien els nostres gossos d’atura. A veure, repetim: el problema és l’ús, no el coneixement de la llengua.

La segona causa adduïda és que cada cop hi ha més joves que tot i tenir com a llengua materna el català, socialitzen en castellà. Però aquest raonament és clarament circular. La raó per la qual baixa l’ús social del català entre els joves és que els joves no usen el català en les seves relacions socials. Clar. Ens interessaria saber per què succeeix això, precisament.

Sembla que tenim un problema que s’està solucionant amb la ja acostumada manca de reflexió i abundància d’oportunisme i grandiloqüència a la qual ens estan acostumant les autoritats. No sabem exactament per què passa però posarem les mesures per evitar-ho, ho farem ara, ens hi gastarem x milions d’euros perquè això no es pot consentir, no es pot consentir! i arrufem el morro, posem cara d’indignats i fins una altra. Em quedo molt més tranquil.

Per què la gent jove que sap català cada cop més parla en castellà? La pregunta és aquesta i la resposta no va d’oferir més cursets ni d’exigir el c2 als professors. Aquí és on un ignorant com jo mira enfora a veure quin pa s’hi dona. Retrocedeix el basc? Doncs sembla que no. Per què? Què fan de diferent? Per què els joves bascos socialitzen en euskera? I no em tragueu la immigració, pregunto pels joves bascos d’ara, nascuts allà i que quan van de festa no es passen massivament al castellà. Què passa? Que algú ho investigui, va! I copiem, copiem allò que funciona descaradament.