Una proposta per al català

D’entre els centenars de propostes que en matèria d’educació es generen cada segon, la d’implementar una prova que acrediti el nivell de català al final de l’educació secundària sembla, amb tota probabilitat, la que respon en major mesura al sentit comú, però és la que, amb absoluta certesa, no es posarà mai en pràctica. Aquí, els xavals de la CUP han estat clàssics com un violí i han pensat que, ja que els donem el nivell C de català, mirem si en saben, de català. No s’han adonat que això, ara mateix, és absurd, perquè ja fa anys que mirar si un nano sap alguna cosa es considera profundament feixista, traumador i elitista i la veritat és que no m’esperava que una proposta tan segregadora vingués d’una formació assembleària com la CUP. Però en fi, aquí està.

És absurda i, per tant, no tirarà endavant perquè ara tots els alumnes graduats en ESO certifiquen aquest nivell i resulta obvi que uns resultats tan excelsos no millorarien amb aquesta mesura. Com hem explicat aquí manta vegades, el títol d’ESO certifica el català a xavals que no han superat cap competència lingüística catalana, que no l’entenen, ni el parlen, ni molt menys l’escriuen ni ho han fet mai. No és gens complicat, mireu: n’AH va iniciar primer d’ESO essent un castellanoparlant estricte i va seguir així quatre anys seguits. Mai va pronunciar un mot en català i mai va aprovar la matèria. No obstant, en virtut de les nostres lleis educatives (que potser no ho són gaire, d’educatives) n’AH va obtenir el títol de graduat en ESO (es pot obtenir amb fins a tres matèries suspeses) i aquest fet li va atorgar automàticament l’acreditació en llengua catalana que tan obstinadament els seus professors i professores s’havien entestat a negar-li. Un nou èxit del sistema educatiu català. Substituir aquest automatisme per una prova com proposa la CUP és assenyat com una cullera, ara bé, una prova es pot suspendre. Per fàcil que la posis, sempre hi ha el desagraït que la deixa en blanc i llavors, clar, t’embruta l’estadística immaculada que podies ensenyar fins ara. O sigui, que la prova de la CUP faria baixar, en realitat, (vull dir en burocràcia) el nivell de coneixement del català. Tatxaannn!

A més, imagineu-vos que els coneixements adquirits en el sistema educatiu s’haguessin de certificar externament. Quin disbarat seria aquest! Els coneixements ja queden certificats amb l’obtenció d’un títol, no? Generaria una duplicitat molesta, si més no. Títol de l’ESO, més certificat de català, més el B1 o B2 d’anglès, de seguida hi hauria un espavilat que proposaria certificar els coneixements matemàtics i al final semblaria que el títol de l’ESO no servia per a res. Les nostres autoritats públiques no poden permetre aquesta riota i, per aquests dos motius, malgrat que sembli a primera vista de sentit comú, no es deixaran enganyar per les aparences i no permetran que una prova, una prova! (angoixant, discriminatòria, antiquada…) ens digui qui sap i qui no sap català. (aplaudiments)