Competència

La dels resultats de les proves PISA que varen passar els estudiants europeus la primavera del 2022 (amb un any de retard per mor de la COVID) i la de la reunió de la Unió Europea que ha donat llum verda a la primera llei sobre la cada cop més temuda intel·ligència artificial.

Però el que primer hauríem de fer, és donar a aquesta paraula un significat unívoc. Per garantir que, quan utilitzem el concepte, estem parlant tots del mateix. Perquè, entesa com una capacitat, la competència és el que permet a persones degudament preparades realitzar una certa funció amb garanties. Allò que, en el cas d’alguns jutges i polítics, molts comencen a qüestionar. Però també podem entendre-la com un procés, exemplificant-ho en la rivalitat d’interessos entre persones o entitats que empaiten un mateix objectiu. Com en el cas, novament, dels jutges i els polítics que lluiten per dir la darrera paraula en temes compartits.

I no cal anar gaire lluny en el raonament per fer evident que les proves PISA s’inclouen en la primera accepció ja que el que fan és comparar el grau de preparació amb el que els nois i noies surten d’una etapa del procés educatiu amb el que tenien uns anys enrere o amb el que tenen el seus homòlegs d’un altre país o regió. Independentment del que puguin fer amb aquesta preparació. I que la futura Llei de la Intel·ligència Artificial, defugint el pronunciament sobre si una determinada tècnica pot ser més o menys perjudicial, es limitarà a buscar que ningú pugui afectar els interessos legítims d’un competidor mentre, esperem, garanteix el joc net -sobretot en l’àmbit econòmic- entre els competidors. Parlem doncs d’aptitud i de joc net, dos conceptes que, interessadament, es solen plantejar com independents, en funció d’interessos sovint inconfessables. Perquè no podem oblidar que estem immersos en una societat on els valors que predominen (èxit, riquesa, poder,...) no solen ser els més honestos i edificants.

Però hi ha un aspecte en ambdós exemples que penso que no hauríem d’oblidar. El futur. L’evolució que ambdues situacions poden patir i que pot condicionar el demà de la nostra societat. El corol·lari de l’ús dels dispositius electrònics (Intel·ligència artificial) en els ambients d’aprenentatge entès en el sentit més ampli que inclouria la vida quotidiana. Potser per això les proves PISA encara reserven, per publicar-ho al llarg del 2024, noves àrees de l’activitat dels joves que fins ara no es tenien en compte ni s’analitzaven. En concret, el pensament creatiu, la competència financera i l’aprenentatge vital, que s’afegiran a la comprensió lectora, la comprensió matemàtica i la comprensió científica. Amb tot això, probablement podrem fer-nos una imatge més nítida i real dels nostres futurs ciutadans. Una possibilitat que ens hauria de permetre planificar millor la nostra evolució com a espècie intel·ligent que domina el nostre planeta i comença a treure el nas pel sistema solar.

Sempre i quan aquest estudi aprofundit de la nostra situació actual, no sigui aprofitat pels que la volen mantenir tot i les seves deficiències o per aquells que, amb visions més o menys estrafolaris, intenten implantar un model de futur diferent.

Perquè hi ha aspectes del problema que es menystenen o manipulen de forma sospitosa. Per exemple, incrementar el nombre de imatges publicitàries de ginys tecnològics d’intel·ligència artificial en mans d’infants que, apart d’inclinar-los al seu ús més o menys “competent”, podria ser una forma força eficaç de convertir els joves del futur en una mena de mòbils, dissenyats per fer determinades accions en rebre determinats estímuls. Robots, vaja. Amb un programari bàsic escolar que els hi permeti una actitud “competent” mentre els deixa en mans de les influències externes que els hi concreten el camí en funció de les necessitats “socials”. Un plantejament que oblida, en el cas de l’escola, que, per exemple, per saber restar, abans cal saber sumar. I per saber nedar, cal saber caminar. I per saber...

Ignoro quin circuit neuronal he estimulat però acaba de venir-me al cap la pel·lícula “Blade Runner”. “Somnien els androides en ovelles elèctriques?”