Destino y Memoria. Cien años de Jorge Semprún

El passat 10 de desembre es van complir cent anys del naixement de Jorge Semprún (Madrid, 1923-París, 2011). Semprún és una de les personalitats que han format part important del la història contemporània. Reconegut com un del intel·lectuals més influents va tenir dues vocacions que les va transformar en accions, l’escriptura i la política. En la literatura va fonamentar bona part de la seva obra en la seva experiència com resistent, als 18 anys a la França ocupada pels nazis, exiliat després de la guerra civil amb tota la seva família, la seva estada als camps de concentració i en la seva acció clandestina com a militant del PCE durant el franquisme. Així en les seves novel·les i guions cinematogràfics, la majoria escrit directament en francès el seu pas pel camp de   Buchenwald i els 10 anys de clandestinitat serveixen per reflexions profundes sobre les relacions humanes i els planteigs per combatre l’opressió de els dictadures.

Pel que fa a la polític, Semprún va ser un important militant i dirigent del Partit Comunista d’Espanya però se’n va distanciar fins que va ser expulsat per la seva actitud dissident del dogmatisme que aplicava el comunisme del moment. Des de que va sortir del camp de concentració va iniciar una important i continuada activitat clandestina a l'Espanya franquista amb el nom de Federico Sánchez. L’any 1962 Santiago Carrillo decideix substituir-lo per disgust de Semprún. I com a conseqüència del seu esperit crític va ser expulsat del PCE el 1964, juntament amb un altre pensador reconegut com Fernando Claudín. El dogmatisme del PCE no lliga amb l’actitud democràtica i de defensa de la llibertat que feia Semprún. No estava d'acord amb l'anàlisi que feia el partit de l'Espanya franquista i va denunciar el sistema soviètic. En aquell moment el Partit Comunista estava al servei de Moscou, la seva posició i tasca política es va fer, llavors, a través de la literatura on va explicar les seves experiències tant en el camp de concentració com en els anys de la seva acció clandestina a Espanya. Felipe González el va anomenar Ministre de Cultura. Va exercir entre  1988 i 1991, però la seva independència que contrastava amb algunes decisions del govern i un cert apriorisme per la seva cultura francesa van fer que també aquesta etapa no sigues del tot satisfactòria per ell. 

Ara doncs per commemorar el centenari del naixement de Jorge Semprún, com ja hem assenyalat, un dels escriptors, assagistes i guionistes més compromesos de la literatura espanyola del segle XX, l’editorial Tusquets publica un llibre amb textos de diversos autors que analitzen la vida i l’obra de l’escriptor i polític i que dibuixa un retrat de l'home que va tornar d'un camp de concentració per a ajudar-nos a ser millors persones. Amb edició a càrrec de Mayka Lahoz,

Mayka Lahoz (Barcelona, ​​1972) és doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on ha exercit de professora associada. S’ha especialitzat en l’estudi del pensament filosòfic, polític i ètic de Jorge Semprún. Va guanyar el Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic el 2000 amb l'obra La pedagogia com a lectura ètica. Ha publicat diversos articles sobre la filosofia i l'antropologia de l'educació.

El llibre compta amb textos de Jordi Amat que escriu sobre la trajectòria política de Semprún després de la seva expulsió del Partit Comunista; Anna Caballé ens ofereix les claus de les grans novel·les de l'autor; Benito Bermejo recrea el món concentracionari del què va ser víctima Semprún; Felip Nieto descriu els anys de militància clandestina; Reyes Mate reflexiona sobre l'interès que Semprún va mostrar sempre per la filosofia alemanya, i Esteve Riambau repassa la important relació de l'autor amb el món del cinema. I acaba amb un text de la mateixa editora que parla de la importància de la seva literatura com a testimoni d’una època i d’una lluita.

Mayka  Lahoz explica que Rememorar supone adentrarnos en un laberinto -el de nuestra memoria, el de nuestra identidad, el de nuestra vida, el de nuestra historia- lleno de meandros y de encrucijadas. El recuerdo es errático e impredecible, proliferante, sin solución de continuidad. Doncs en el llibre es rememora la vida, l’obra i les voluntats de Semprún, un dels intel·lectuals de referència en l’Europa entre la postguerra mundial i l’actualitat.

Als cent anys del naixement de Jorge Semprún el llibre, Destino y memoria ens ofereix una mirada a la seva enorme tasca i ens fa un  retrat vital, polítics, intel·lectual de l’autor d’obres tan representatives de l'autor de títols com El llarg viatge, Aquell diumenge o L'escriptura o la vida, textos que esdevenen fonamentals per entendre tots els horrors, la destrucció de la societat però també les esperances del segle XX.

El llibre es complementa amb els records i anècdotes que de l'autor ens brinden Miquel Àngel Aguilar, Juby Bustamante, Michi Straufeld, Claudio Aranzadi, Felipe González, Raimon, Claude Landman, Josep Maria Ridao, Thomas Landman, Carmen Claudín, Costa-Gavras i Juan Creu.

Així mateix hi ha textos del mateix Semprún que ajuden a il·lustrar la seva figura emmarcada en les opinions que sobre ell es donen. També hi ha una nombre important de fotografies que van seguint el trajecte de la seva vida i els moments crucials d’aquesta.

Diu Maika Lahoz, l’editora del llibre que Semprún va conèixer el mal absolut, el pitjor de què podia ser capaç l'home. "Hi havia presos que robaven el pa als companys i els empenyien a una mort segura, però d'altres no se'l menjaven per ajudar els companys que estaven en una situació pitjor. Ell es va quedar amb aquesta idea: la fraternitat el va ajudar en el procés de resurrecció. Una fraternitat que va fer possible que el mal absolut no tingui l'última paraula"

Com hem assenyalat l’estada al camp de Buchenwald va marcar la seva posterior trajectòria. En la seva darrera intervenció per la commemoració del dia de l’alliberament del camp Semprún va agafar un to molt personal i va acabar el seu discurs dient: 

Pero hay otra razón, más personal, que me hace importante la palabra panzerfaust, o sea, literalmente, “puño antitanque”. Y es que yo estaba, aquel día de abril de 1945, en la columna en marcha hacia Weimar, aquella columna de hombres armados, furiosamente alegres. Yo estaba entre los portadores de bazookas. El deportado 44904, con en el pecho el triángulo rojo estampado en negro con la letra “S”, de Spainer, español, ése era yo, entre los jubilosos portadores de bazooka o panzerfaust.

Hoy, tantos años después, en este dramático espacio del Appeliplatz de Buchenwald. En la frontera última de una vida de certidumbres destruidas, de ilusiones mantenidas contra viento y marea, permítanme un recuerdo sereno y fraternal hacia aquel joven portador de bazooka de 22 años.

El llibre Destino y Memoria  constitueix un testimoni potent i magnífic sobre el valor de la trajectòria democràtica de Jorge Semprún.

Destino y Memoria. Cien años de Jorge Semprún
Edición de Mayka Lahoz
Colección Andanzas1054
Editorial Tusquets
Barcelona, novembre de 2023